Els xocs entre les principals forces polítiques de l’independentisme institucional han estat la tònica general del moviment en els darrers cursos. Malgrat la distància que s’entesten a marcar Junts i Esquerra Republicana de Catalunya, les veus a favor de refer ponts entre partits continuen succeint-se. El darrer, l’expresident de la Generalitat Artur Mas, qui veu al curt termini una clara oportunitat per tornar a trobar la connexió entre ambdues formacions: la negociació a Madrid pel finançament singular. En una entrevista amb l’agència ACN, el que fora cap de l’executiu a l’inici del Procés apunta que el moment polític facilita construir una veu conjunta al Congrés dels Diputats, atès que, a diferència d’ara fa 12 anys, quan el PP gaudia d’una còmoda majoria absoluta, “el PSOE necessita tothom per governar, inclosos els independentistes”.
Vistes les resistències que la dreta espanyola, així com les branques més conservadores del socialisme, presenten d’ençà de l’acord que va portar Salvador Illa a la Generalitat, Mas augura una “batalla imminent” a les corts espanyoles abans de poder aplicar el nou model fiscal. A parer de l’excap de l’executiu, Junts i ERC haurien de canviar el rumb de la seva contesa i presentar un front comú. “Hi som a temps”, colla, tot raonant que l’oportunitat oberta amb la fràgil majoria que sosté Pedro Sánchez a Moncloa s’ha d’aprofitar “de totes totes”. “L’arquitectura política és favorable als interessos catalans”, afegeix, per encetar el camí per a una “Catalunya el menys dependent possible” per la via dels recursos. Atesa aquesta urgència, Mas considera que la contesa madrilenya pot esdevenir un “terreny de prova” per tornar a trobar terreny comú. L’entrada al debat, però, no ha satisfet l’expresident, especialment per les taules separades de negociació amb els socialistes, que van acabar amb un pacte de finançament només entre PSC i ERC.
Els “enganys” socialistes
Més enllà de les crides a la unitat independentista, Mas també ha llançat un avís cap a Moncloa, a qui crida a aprofitar l'”oportunitat única” que suposa el pacte de finançament. La singularitat fiscal de Catalunya, a parer del que fora líder de Convergència, és un pas rellevant per construir una “Espanya diferent” que fonamenti possibles aliances, fins i tot polítiques, entre els territoris que en formen part. Ara bé, planteja una disjuntiva pel que fa als ànims del PSOE: “si ho han fet per necessitat aritmètica i es dediquen a moure peces per acabar enganyant la gent, els hi acabarà passant factura”, alerta. I, per contra, una bona execució d’una certa sobirania econòmica podria fer, fins i tot, que a la “pulsió independentista” li costi més “tornar a agafar volada. Tot i això, nega que els moviments polítics de la capital de l’Estat puguin eliminar l’eix nacional del tauler. Després dels anys del Procés, raona, “això hi és per quedar-se”; i la majoria social que va prendre els carrers durant prop d’una dècada “està més esperant a veure què passa en el futur que no pas per desapuntar-se del projecte independentista”.
Els vímets del finançament
Pel que fa als entrellats del model fiscal, Mas és clar: un sistema beneficiós per a Catalunya implica “sortir del règim comú”. Un abandonament de la LOFCA, cal recordar, que Esquerra Republicana va anunciar el vespre abans de signar el pacte amb el PSC; però que la seva contrapart socialista ha deixat en incògnita, quan no directament negat -com ha fet sovint la ministra d’Hisenda del govern espanyol, Maria Jesús Montero-. Pel que fa a l’altre punt calent, les quotes de solidaritat, l’expresident reconeix que “tenen sentit”, però només amb un cert caràcter finalista, és a dir, “si són per ajudar els altres a tenir uns bons niells de serveis públics i unes bones infraestructures”. Sempre, però, que aquestes taxes no acabin anant en detriment del “territori d’origen” -fet que, apunta, sí que s’observa amb el sistema actual, que deixa Catalunya a la cua de l’execució d’inversions i amb unes infraestructures sovint de pitjor qualitat que regions netament receptores-.
