Qui eren els dos anarquistes que van rondar per Prats de Molló mentre Francesc Macià preparava la invasió de la Garrotxa des de la Catalunya Nord per proclamar la independència? És el que intenta esbrinar Marc Santasusana, autor de Quan la CNT cridà independència (Editorial Base, 2015), que ara prepara Els orígens de l’independentisme socialista. L’historiador acaba d’anunciar que ha trobat “proves que demostren que la CNT va enviar dos observadors” a seguir els preparatius de Macià la tardor del 1926. Malgrat que hi havia discrepàncies internes, està convençut que el sindicat anarquista no descartava sumar-se a l’alçament independentista si sortien bé els primers passos, només que haguessin aconseguit arribar a Olot.
Santasusana va obsequiar amb aquesta “primícia” els assistents a l’acte organitzat per la Fundació Reeixida aquest divendres amb motiu del centenari de la signatura de l’acord que va crear el Comitè d’Acció de la Lliure Aliança (CALA), que unia l’Estat Català de Macià amb la CNT. Aquest projecte –previ al de Prats de Molló– va consistir a preparar un alçament de catalans i bascos contra la dictadura de Primo de Rivera. El CALA es va constituir el 8 de gener del 1925, en una reunió amb Macià en nom d’Estat Català, Marian Grau pels Catalans d’Amèrica, Francisco Gaztañaga pels bascos d’Aberri i Francesc Lleonart i Diego Paris per la CNT.
Aquell projecte, que passava pel finançament d’un grup industrial no identificat fins ara, va fracassar per la retirada a última hora d’aquests misteriosos col·laboradors que havien d’aportar els fons i l’armament. Macià va haver de reorganitzar aleshores els seus plans i la CNT se’n va distanciar. Però la tesi de Marc Santasusanna és que no tota la CNT es va fer enrere i que hi havia un sector que s’hi va mantenir implicat. “De moment no he aconseguit saber com es deien els dos observadors anarquistes que em consta que eren a Prats de Molló i que van ser detinguts juntament amb la resta d’implicats. Però han de sortir en algun registre. Encara pot ser que algú trobi aquests noms. Sigui com sigui, jo publicaré les dades que en tinc al llibre que preparo i que sortirà d’aquí a un any aproximadament”, va assegurar a la 80a d’assistents que omplien la sala d’actes de la Lleialtat Santsenca.
El CALA i l’operació que podia haver canviat el destí de Catalunya fa cent anys
Aquesta predisposició de la CNT a col·laborar amb l’operació que havia de començar a la Catalunya Nord –avortada per les autoritats espanyoles perquè el col·laborador italià Ricciotto Garibaldi va resultar un espia de Mussolini que els va delatar– hauria sigut el segon intent. El primer, el del CALA, podia haver canviat el destí de Catalunya i està sobradament documentat en les actes que es van aixecar durant els preparatius. Van passar desapercebudes durant dècades en la immensitat del Fons Francesc Macià, fins que Santasusanna les va rescatar i va publicar Quan la CNT cridà independència.
No s’hauria de descartar que el jutge Joaquín Aguirre, artífex de la teoria de la trama russa del Procés de l’1-O del 2017, hagi llegit l’obra de Santasusana. En el projecte del CALA que l’historiador explica, sí que hi havia un grup internacional interessat a desestabilitzar Espanya en favor de la independència de Catalunya –per aprofitar la informació privilegiada i especular a la borsa amb el daltabaix que hi hauria– i que va oferir armament pesant i diners –la República Catalana els hauria hagut de retornar després– per muntar un exèrcit. I, un cop retirada aquesta oferta i desmuntada aquesta operació, Macià va viatjar a Moscou a buscar el suport de l’URSS. Totes aquestes dades mal païdes podrien haver alimentat les fabulacions del magistrat, que finalment han quedat en no res.
Proximitat i entesa persistent entre la CNT i l’independentisme
En qualsevol cas, el que demostren les recerques de Marc Santasusana és una proximitat persistent entre l’anarquisme i l’independentisme a Catalunya. Aquesta és l’opinió de Xavier Diez, mestre, historiador i articulista d’El Món, l’altre ponent de l’acte de Reeixida. Autor de llibres com Nosaltres, els sense nom. L’anarquista oblidat: de pistoler a ministre –una revisió abreujada de les memòries de mil pàgines de l’anarquista Joan Garcia Oliver–, Diez va assegurar que “l’anarquisme no té altre remei que ser independentista” i que “un anarquisme no independentista és fake”. “Els estats petits són virtuosos a causa de la seva feblesa. Ho deia Bakunin, pilar teòric però també home d’acció, i per això es va posar de costat dels polonesos contra l’imperi rus, tot i que ell era rus”, va apuntar. I va aplaudir les recerques de Santasusana perquè fins ara “la història de l’anarquisme català, que és complexa, ha sigut pèssimament explicada perquè els que han escrit la història de Catalunya han sigut la burgesia noucentista i el PSUC”. “Els uns menystenien les classes treballadores i els altres, la nació”, va assenyalar.
La persistència de la Fundació Reeixida
La trobada a la Lleialtat Santsenca que va reunir Diez i Santasusana i 80 persones més –el vespre d’un divendres de gener quan finalment ha arribat el fred– va ser possible per la persistència de la Fundació Reeixida, dedicada a la “memòria nacional” –com la va definir el seu president, Oriol Falguera. Aquesta entitat reconstrueix i divulga episodis de la història de l’independentisme, buscant-ne documentació i testimonis a través dels descendents dels protagonistes. “Difonem fets i personatges que mai s’han rendit, que és el que necessitem des del 2017”, va assegurar Falguera als assistents, entre els quals hi havia dos nets de Manuel Carrasco i Formiguera i l’activista històrica Blanca Serra.
