La llei d’amnistia que aquest dilluns han difós les formacions que l’han signada per aplanar el camí a la investidura de Pedro Sánchez consta d’una densa, llarga i interessant Exposició de motius que emmarca la interpretació dels 16 articles del text legal que es tramitarà al Congrés. Un preàmbul que justifica les raons de la llei i que, per altra banda, deixa clar que Espanya és un estat de dret “homologable”. I subratlla que en cap cas es poden criminalitzar “els agents que van actuar en defensa de l’ordre públic” en les càrregues policials contra els votants del referèndum sobre la independència de l’1-O del 2017. Així mateix, estableix qui i en quin termini temporal –cinc anys– pot acollir-se als beneficis de la llei. L’exposició de motius assegura que la llei “només pot fonamentar-se en la seva capacitat de conciliació a través d’un acte sobirà de les Corts”.
“Avui, any 2023, Espanya es caracteritza per ser una democràcia i un estat de dret, en què el principi de legalitat, el principi democràtic i el respecte als drets fonamentals es configuren com a pilars essencials”, afirma el text. En aquest sentit, afegeix que “des de l’any 1978, Espanya compta amb un text constitucional homologable al dels països del nostre entorn, que garanteix els drets fonamentals individualment considerats i preserva els drets ideològics i polítics de tots”. Fins i tot, arriba a posar negre sobre blanc un dels grans dogmes de l’unionisme en el debat polític i social dels darrers anys: “No hi ha una democràcia fora de l’estat de dret”.
El Procés independentista, definit com “un període de greu pertorbació”
El text emfatitza que la llei d’amnistia és un instrument de l’Estat per “procurar la normalització institucional després d’un període de greu pertorbació”, la fórmula utilitzada per definir el Procés que va conduir al referèndum del Primer d’Octubre. Seguint aquest fil, la llei remarca que “precisament el paràmetre de la constitucionalitat de la llei” es compleix perquè es “dirigeix a un grup concret de destinataris i exhaureix el seu contingut en l’adopció de la mesura per a un supòsit de fet singular, en aquest cas, el conjunt d’actes vinculats, de diverses maneres, al ja mencionat procés independentista, que queden acotats materialment i temporal”.
La literalitat del text continua subratllant que la llei és la “consagració legal de la voluntat d’assolir el camí del diàleg polític i social, necessari per a la cohesió i el progrés de la societat catalana, amb el benentès que el reforç de la convivència justifica la llei d’amnistia”. “Suposa”, continua la proposició de llei, “un punt d’inflexió amb la finalitat de superar obstacles i millorar la convivència avançant cap a la plena normalització d’una societat plural que aborda els principals debats sobre el seu futur mitjançant el diàleg, la negociació i els acords democràtics”.
Cap retret als policies que van actuar l’1-O contra els votants del referèndum
L’exposició de motius fa una menció especial als cossos i forces de seguretat de l’Estat que han participat en la repressió dels aldarulls o activitats públiques. “Convé precisar”, diu el text, “que el fet que la present llei estengui l’amnistia a les accions delictives que es poguessin haver executat en la defensa de la legalitat i de l’ordre constitucional no suposa cap demèrit o retret per a alguns dels col·lectius concernits”. És a dir, per exemple, als policies que van actuar durant el Primer d’Octubre per tal d’evitar les votacions en els col·legis electorals, molts dels quals imputats per la brutalitat que van fer servir contra els votants.
“En cap cas”, indica, “implica la criminalització dels funcionaris que van intervenir en defensa de l’ordre públic, perquè la presumpció d’innocència és un principi bàsic del nostre ordenament jurídic”. “Al contrari, persegueix alleujar la situació processal dels encausats i amb això les tensions derivades d’uns fets que s’emmarquen en un determinat moment i a conseqüència de les tensions que existien aleshores i al llarg de deu anys”.
