L’expresident de la Generalitat Artur Mas va ser la primera víctima del programari espia israelià a l’estat espanyol i la segona a tot el món després d’una periodista mexicana, segons un informe de Citizen Lab avançat per RAC1. Mas, que aquest dilluns compareix a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre l’operació Catalunya, va ser espiat amb Pegasus durant cinc anys, segons ell mateix ha reconegut en diverses ocasions, entre elles en una entrevista amb El Món l’any passat, però ara se saben els detalls de com i quan li van infectar el telèfon. El mòbil de l’expresident català va ser infectat fins a 32 ocasions entre el juliol del 2015, quan encara era president, i el maig del 2020, segons el laboratori de la Universitat de Toronto que l’any 2022 va destapar l’espionatge massiu amb Pegasus a una seixantena de polítics, advocats i activistes independentistes.
En aquesta segona anàlisi, Citizen Lab detalla per primera vegada l’abast de l’espionatge a Mas. El seu mòbil va ser infectat en dates clau per al procés, com el 14 de juliol del 2015, quan CiU i ERC van arribar a un acord per la llista de Junts pel Sí per a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre del 2015. També li van infectar el telèfon el 3 d’agost del 2015, el dia que va anunciar formalment la data de les eleccions, i el mateix dia dels comicis. Després el seu mòbil va patir fins a 29 infeccions més, entre elles el 4 de juliol del 2016, quan es va reunir amb Carles Puigdemont, que llavors ja era president de la Generalitat. Un dels últims atacs va ser el febrer del 2020 durant una nova trobada amb Puigdemont a Waterloo (Bèlgica).
L’avís a Artur Mas sobre Pegasus
En una entrevista amb aquest diari a principis 2024, el mateix Mas va explicar que l’havien avisat de les continuades infeccions. “Algú em va advertir. Em va dir ‘ves molt amb compte perquè la gent normal no us podeu arribar a imaginar el que es pot fer a través d’un terminal mòbil manipulat a distància o accionat a distància’. El que no em van dir en aquell moment va ser que amb un virus ficat a dins es poden arribar a emportar tota la informació. Desgraciadament, això va passar després, el Pegasus és això. A mi em van entrar 32 vegades al meu mòbil amb el programa Pegasus. Entren i surten per intentar no deixar rastre. Es van emportar 500 megues d’informació. Tot el que jo tenia al mòbil algú s’ho va emportar”.
Tot apunta que l’espionatge continuat a Mas va ser obra d’Espanya, ja que l’empresa israeliana NSO només el ven a estats. A més, es dona la circumstància que Mas no apareix a la llista de 18 polítics i activistes independentistes espiats amb Pegasus pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que el Tribunal Suprem va autoritzar entre el 2019 i el 2020. És un cas similar al d’un altre expresident de la Generalitat, Quim Torra, o del vicepresident del Parlament, Josep Costa, que també van ser espiats amb Pegasus fora del paraigua legal del Suprem.
Mas i Sáenz de Santamaría, al Congrés
El nou informe de Citizen Lab surt a la llum el mateix dia que l’exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría i Artur Mas compareixen al Congrés per l’operació Catalunya. Sáenz de Santamaría estava citada pel 14 d’abril, però la seva compareixença es va ajornar perquè tenia un viatge planificat. De fet, l’exvicepresidenta del govern espanyol era la màxima responsable del CNI durant els primers anys de l’espionatge continuat a Mas i és molt possible que els diputats li preguntin sobre l’informe. L’expresident de la Generalitat està citat com a doble víctima de les clavegueres de l’Estat, que van filtrar uns àudios entre l’excomissari José Manuel Villarejo i l’exministra de Defensa María Dolores de Cospedal sobre un suposat compte bancari a l’estranger en plena campanya electoral de les eleccions autonòmiques del 2012 per perjudicar la seva reputació.
