La Conferència Nacional del Moviment Independentista ha posat aquest cap de setmana la primera pedra d’un “segon Procès” cap a la independència de Catalunya. Ha estat aquest dissabte quan s’han debatut totes les idees que han aportat més d’una quarantena d’entitats del sobiranisme civil. L’objectiu és clar: recuperar el camí cap a la independència a través d’un Pacte Nacional. De fet, la Conferència és el primer pas per anar cap a un Pacte Nacional. Enmig de tot plegat, hi ha la llista cívica que vol impulsar una part de l’Assemblea per treure’s de sobre els partits. De fet, ha estat un dels temes de debat aquest cap de setmana i el secretari nacional de l’Assemblea, Uriel Bertran, ho ha deixat clar mentre explicava les idees que s’han posat sobre la taula. La llista cívica va provocar alguna tensió mentre es debatia, i és que, a més, Bertran ha dedicat poc temps a explicar les altres opcions que s’han posat sobre la taula.
Front civil i la desconnexió d’Espanya
Les ponències d’aquest dissabte es van dividir en tres fronts: el civil, l’institucional i la internacional. En el primer cas, hi va haver fins a tres ponències: ‘Mobilització sostinguda i desobediència civil’, ‘Renovació del discurs ideològic en clau nacional i independentista’ i ‘Espais de poder i societat civil. El control necessari de les eines de país’. Un dels seus relators, Anthony Sànchez, ha explicat que s’hi va debatre la renovació del discurs en clau nacional i com afrontar la mobilització sostinguda. “Ens cal que la societat civil dugui a terme mobilitzacions per denunciar la crisi de l’Estat espanyol”, ha explicat Sànchez davant de tots els socis de l’ANC que han decidit assistir-hi.
De fet, Sànchez ha explicat que una de les conclusions d’aquesta ponència és que “s’ha d’aconseguir el control del territori per fer efectiva la declaració unilateral d’independència”. “Els canvis els generem nosaltres. Només depèn de nosaltres”, reivindicava el relator. Per això, l’Assemblea posta per “guanyar espai independentista en tots els àmbits per facilitar la desconnexió amb Espanya”. Per tal d’aconseguir-ho, s’ha arribat a la conclusió que “cal generar aliances” i “recuperar els CDR”, així com “desemmascarar” les “contradiccions” entre les paraules i els fets dels partits per tal de proposar alternatives. Sànchez també ha reivindicat fer la independència des del municipalisme, proclamant-la des de pobles i ciutats. Alhora, una altra de les conclusions és que “la confrontació permanent sostinguda aguantarà si els col·lectius més afectats s’hi senten interpel·lats” i que cal un “independentisme inclusiu i transversal”.
Front institucional i la llista cívica
Pel que fa al front institucional, qui ha explicat les conclusions de les ponències de ‘La transició a la independència: aspectes econòmics’, ‘Impuls polític institucional i lideratge de l’independentisme unilateral’ i ‘Noves formes d’institucionalització de la independència’ ha estat el membre del secretariat de l’ANC, Uriel Bertran, qui ha centrat les seves conclusions en la necessitat de tirar endavant la llista cívica. “Calen mesures diferents i crear un instrument per superar la necessitat de la pressió als partits”, ha reivindicat Uriel Bertran, qui creu que la llista cívica ha de recuperar el vot “que s’està abstenint”.
Bertran ha explicat majoritàriament les conclusions d’aquest front dirigit a la llista cívica, malgrat algunes tensions internes i discrepàncies que hi va haver. Així mateix, l’exdiputat al Parlament per Solidaritat Catalana constata la necessitat “d’una llista per forçar la unitat estratègica després de les eleccions per representar la transversalitat del país”. “Es tracta d’una llista en forma d’agrupació d’electors i formada per ciutadans independents dels partits polítics”, ha explicat Bertran, qui també ha reconegut que es va posar sobre la taula altres estratègies, com ara posar condicions per donar suport a un partit independentista.
De fet, el secretari de l’ANC també reconeixia alguns errors durant l’octubre del 2017 de la societat civil, esmentant que no es va mantenir la mobilització i que la llista de Junts pel Sí va ser “una barreja de partits”. “Després de les properes eleccions, la llista cívica ha de bloquejar l’acord si els partits no assumeixen el discurs independentista”, ha reivindicat Uriel Bertran, qui assegura que, en la transició a la independència, “cal el control del territori” i accelerar la “independència energètica”. “Els costos dependrà de la durada de la transició”, ha explicat Bertran, qui també ha esmentat la necessitat de reduir el pes del comerç amb Espanya, generar complicitats amb estats per finançar Catalunya, augmentar la sobirania fiscal i creant l’Agència Tributària Catalana. Així mateix, Bertrant també ha demanat que Catalunya no exerceixi un “colonialisme” sobre els Països Catalans i ha volgut evidenciar la limitació de les institucions catalanes.
Front internacional i pensar com un estat
Sobre el front internacional, aquest dissabte s’hi va debatre sobre ‘Independència, defensa i política internacional’. La seva relatora, la secretària Nacional de l’ANC, Olga González, ha insistit molt en el fet que Catalunya “parli el llenguatge dels Estats” i en triar quins tenen l’interès d’una Catalunya independent. “Aliances, poders, interessos… Els estats es mouen per interessos i nosaltres també ho hem de fer”, ha explicitat González. Així mateix, ha constatat que “poc es pot esperar de la Unió Europea” i ha instat en “posar el focus” en organitzacions internacionals i en no tenir un enfocament “eurocentrista”. “Som un referent per a pobles i nacions sense Estat”, ha dit Olga González, reflectint les idees que es van posar sobre la taula a les ponències. “Tenim al·lèrgia a pensar com un Estat. El 2017 vam tenir l’error de pensar que si ho fèiem tot democràticament ja aconseguiríem la nostra independència”, ha afirmat Olga González, qui ha posat d’exemple el llibre blanc d’Escòcia.
Altres idees que es van treure en aquests debats va ser la via guineana o afegir-se a Gibraltar si Espanya la reclama. “Cal un agermanament de ciutats i intensificar el treball amb els eurodiputats”, ha reflexionat Gonzàlez, qui també ha volgut deixar pal·lès el reconeixement del Consell de la República, enmig d’aplaudiments de tots els membres. Un altre element que es va posar sobre la taula va ser sobre la defensa i ha explicat que “no hi ha un model únic, amb moltes actuacions que s’hi poden fer”.
Dolors Feliu demana unitat
La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, en la seva intervenció final, ha instat l’independentisme civil “a empènyer la xarxa” i a treballar per la unitat del moviment. “És imprescindible actuar tots plegats per superar la situació actual”, ha dit Feliu, qui ha volgut defugir dels debats interns de l’Assemblea sobre la llista cívica i ha enviat un missatge conciliador. Així mateix, la presidenta de l’ANC també ha volgut explicitar que no ha estat un debat “improvisat” i és que “la gent ha portat idees que treballen des de fa temps”. “Es tracta d’un treball per vertebrar el moviment independentista i trobar sinergies per treballar plegats”, ha dit Feliu, qui també ha evidenciat la diversitat d’estratègies i opinions en el sí de l’Assemblea. Per concloure l’acte i la seva intervenció, Feliu ha dit que cridaran “al Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència per trobar-nos tots”. “Molts cops no tenim el mateix punt de vista, però ens queda clar que quan ho fem junts multipliquem el moviment”, ha conclòs Feliu, en un acte que ha tancat amb ‘Els Segadors’.
10
21
