L’independentisme de base es troba en la necessitat de teixir complicitats per aprofitar l’oportunitat de la crisi que oberta en el règim del 78 arran dels acords del PSOE amb ERC i Junts per Catalunya per a la investidura de Pedro Sánchez. De fet, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell per la República, La Intersindical i altres entitats independentistes van exhibir unitat al setembre quan van subscriure al setembre el Pacte Nacional pel Moviment Civil per la Independència, que els ha de permetre intercanviar i organitzar accions i mobilitzacions, però des d’aleshores només s’ha organitzat la manifestació unitària de la Diada i la del sisè aniversari del referèndum de l’1-O.
Aquesta setmana, una de les múltiples branques de l’independentisme de la societat civil, els impulsors de la segona Conferència Nacional per a l’Estat Propi –el col·lectiu Moviment per la Independència, de fundadors de l’ANC que discrepen de l’actual línia estratègica de l’entitat– han fet a Sant Feliu de Guíxols un acte que feia mesos que preparaven, en el qual ha participat l’expresident de la Generalitat Artur Mas. Per tot plegat, s’obre una nova fase en què l’independentisme de base, i no només els partits, també explora si s’ha de repensar per trobar un comú denominador que els permeti avançar en l’assoliment del seu objectiu.
L’expresident de la Generalitat, Artur Mas és contundent en afirmar que l’independentisme té deures “a curt termini” i el primer que cal és refer les condicions perquè el moviment “torni a ser creïble”. Això, que és una tasca interna de Catalunya, “no s’està fent” i, en aquest sentit, avisa que “fins que no s’arribi a aquest punt no hi ha res més a parlar” perquè el moviment “no tindrà la força que va demostrar en els moments àlgids dels últims anys”. Així mateix, recorda que no fa tant temps l’independentisme va ser capaç d’avançar des de pols ideològics “oposats”: “Van tenir capacitat de fixar un rumb i de caminar junts sense fer-se travetes i sense donar-se empentes”, argumenta.
La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, admet que “la fractura del règim del 78 és una oportunitat” i defensa que el pacte subscrit al setembre per “entitats de tota mena i manera” es va fer “amb la idea de començar a teixir amb el punt comú de la independència”. “Cada una de les entitats té les seves posicions sobre temes concrets, però, respectant els fulls de ruta de cada entitat, hi ha la voluntat de buscar aquest punt comú que és la finalitat de fer efectiva la independència”, subratlla Feliu.
Pere Pugès, un dels fundadors de l’ANC i dels impulsors de la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi, admet: “És evident que si no recuperem la força suficient i el projecte no ens en sortirem”. Després de l’acte de Sant Feliu d’aquesta setmana, apunta que el primer que cal fer des de l’independentisme de base és saber “què volem i el que podem fer cadascú”.
Pugès considera que l’ANC “ha perdut el paper transversal i aglutinador” i reconeix que la divisió entre les entitats és perquè “cadascú té el seu projecte i són projectes amb visions i ritmes diferents”. A més, critica que l’entitat de Dolors Feliu convidés la resta d’entitats al Pacte Nacional pel Moviment Civil per la Independència quan “ja el tenia estructurat”. “Això és no llegir bé les coses, perquè no li pots dir a Òmnium ‘jo marco les regles del joc i tu has de jugar al que jo decideixo'”, reflexiona.
Artur Mas subratlla que les travetes i les empentes també existeixen entre les entitats independentistes i lamenta la “desconfiança, el revengisme i l’enveja” existent, ja que “tot això no porta enlloc”. “Només serveix per passar els dies, però no per construir res sòlid”. “Si les mateixes picabaralles entre els partits també hi són en el món associatiu, i fins i tot alguna vegada dintre d’una mateixa entitat, fa perdre legitimitat”, sentencia.
Trobar-se en l’objectiu compartit i repartir responsabilitats
Per tot això, Pugès admet que l’independentisme de base ha arribat a la conclusió que per la via d’asseure’s i parlar “no ens en sortirem”. Un aspecte que també comparteix Feliu, perquè opina que “parlar d’unitat sense parlar de quina és la unitat ens pot portar a confusions”. “Cadascú ha de fer el seu paper per assolir la independència i trobar-nos en un punt, que a vegades no és fàcil. Hem de veure quin és l’objectiu de totes les nostres polítiques i aquí trobar-nos”, subratlla la presidenta de l’ANC.
El membre del Moviment per la Independència proposa en aquest sentit crear un “full de ruta” que es treballi per projectes i es “reparteixin responsabilitats” entre els “lideratges naturals” que sorgeixin de les diferents entitats independentistes. En canvi, la presidenta de l’Assemblea creu que la unitat serà una realitat “en el moment que tothom es posi a fer la independència efectiva”. Així mateix, justifica que l’ANC defensi “tan fermament” la via unilateral: “Si no ho féssim, hi hauria una veu menys discordant, però tampoc tindríem la independència”. Però per a Artur Mas, la via de reactivar la DUI “sense més” és un error perquè és com dir que “et vols tirar pel precipici i saps que hi ha roques”.
Malgrat les diferents postures que mostren les entitats independentistes, l’expresident creu que s’ha de tornar al camí transitat en el passat i crear una taula de partits i entitats per treballar un full de ruta amb un mínim comú denominador que permeti l’independentisme poder avançar en el seu objectiu. “És possible que hi hagi unitat d’acció, és possible que hi hagi un full de ruta compartit entre partits i principals entitats sobiranistes, és possible l’entesa entre entitats sobiranistes com es va demostrar”, assegura. “Haver caigut en aquest pou actual no vol dir que no en puguem sortir. Se’n pot sortir”, conclou.
Esmenar errors i aprofitar els encerts
La líder de l’ANC admet que la gestió del post Primer d’Octubre ha afectat “el país sencer tant per a bé com per a mal”, perquè des de l’entitat independentista estan convençuts que la independència va estar “molt a prop” i això, segons ella, ha reforçat “la idea d’aquesta gran força que es va mostrar per primera vegada”. “Fins aleshores –diu– ningú tenia idea de la quantitat de gent que estaven disposats a donar el sí a la independència i a sortir al carrer per defensar-la”.
Pere Pugès insisteix que “la unitat és indispensable per fer la independència” en el sentit que “hem de tenir molta força social i política, i que ambdues segueixin el mateix fil conductor”, que és assolir la independència. En aquest sentit, assenyala que els partits no es poden posar en el mateix nivell que l’independentisme de base, ja que “tenen moltes més limitacions”. Posa èmfasi en el fet que durant el Procés s’ha fet molta feina des de les institucions i posa l’exemple del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que va fer el llibre blanc, o la Llei de Transitorietat que va elaborar el Parlament. “Esmenem els errors, però aprofitem els encerts”, demana.
Artur Mas també és partidari d’aquesta unitat de l’independentisme i de “fer el camí junts” sense que això obligui tothom a anar “per la mateixa vorera”. El que vol dir l’expresident de la Generalitat és que els diferents actors independentistes han de remar tots en la “mateixa direcció”, però respectant la “vorera, les idees, les dèries i les voluntats” de cadascú. “Això és comprensible i pot ser positiu”, destaca, i manifesta que la unitat de l’independentisme de base ajudaria a guanyar “legitimitat i autoritat moral” d’un moviment que des del vessant social i política en hores baixes. “El que permetia avançar i aglutinar gent i el que permetia anar poc o molt del bracet era aquesta capacitat d’entendre’s entre gent molt diferent i empatitzar amb l’altre”.
La desorientació de les forces independentistes i el vot de la gent
Dolors Feliu critica que hi ha una “gran desorientació” d’Esquerra i Junts per Catalunya, que ara encaren el repte de fer la independència des de la negociació amb el PSOE, una via que, segons diu, “genera desconcert i frustració” i aquestes “penyores” són les que fan “créixer de l’abstenció”. Per això, creu que tot seria “més fàcil” si els partits independentistes fossin capaços d’articular un “projecte clar”, que estableixi uns objectius concrets. La tesi de Pugès és que cal fixar-se en els anys del Procés quan els partits “no sortien del guió” perquè depenien del vot de la gent: “Si nosaltres volem la independència, els partits han de voler la independència”. Tot i això, creu que Esquerra, però sobretot Junts per Catalunya, tenen la possibilitat de “debilitar les estructures del règim del 78”. Això, diu, ha permès que en aquest camp s’hagi “avançat molt de cop”, però recorda que “n’hi ha moltes coses que depenen de la societat civil i del Consell de la República”.
Artur Mas, per la seva banda, creu que Junts i Esquerra han d’aprofitar el cisma que s’ha obert a l’Estat espanyol arran de la investidura de Sánchez i l’amnistia que han pactat per permetre-la. “Si ara no aprofitem aquesta circumstància no la tornarem a tenir”, avisa, i ho equipara al fet que et toqui la loteria. Tot i que opina que els partits ho podran aprofitar per separat, creu que la pregunta clau en aquest escenari és: “Se’n podria treure més profit si aquesta conjunció de forces tornés a existir?”. Ell té molt clara la resposta perquè “no és el mateix per al PSOE tenir dos interlocutors amb set diputats que tenir un sol front negociador on tots van a l’una”.
Pugès apunta que la negociació dels partits, en concret en els termes que l’ha plantejat de Junts, “ha anat al fons del problema” perquè posa de manifest “on existeix el conflicte nacional entre Catalunya i l’Estat espanyol”. “El sol fet que el PSOE accepti asseure a la taula amb algú que diu que s’ha de negociar l’autodeterminació és un canvi de posició que ens va molt bé com a discurs internacional”, sosté, i subratlla que “aquest és el gran actiu” de l’acord de Junts perquè ha aconseguit situar l’independentisme “en el marc internacional en un relat molt més favorable”.
