Sense soroll. A poc a poc i bona lletra i amb ànima. Aquesta és la fórmula amb què un grapat de voluntaris ha tirat endavant un projecte que, segons els seus impulsors, era un “deute de país”. La Fundació Casa Macià ja és una realitat. Una entitat pensada per aprofundir en la figura del president Francesc Macià i fer valdre un dels moviments polítics i socials que va posar en el mapa mundial la causa catalana, els Fets de Prats de Molló, dels quals enguany es commemora el centenari.
La Fundació neix formalment de les dues associacions que fa anys treballen per museïtzar la Casa Macià de Prats de Molló: La Casa Macià, amb seu a Prats de Molló (el Vallespir), i Amics de la Casa Macià, amb seu a Molló (el Ripollès). Però el projecte va molt més enllà, com a think tank polític, social i històric que, a través de la figura del que va ser president de la Generalitat, fundador d’ERC i tinent coronel de l’exèrcit espanyol, busca reformular i nodrir l’independentisme sociològic. Una iniciativa que contrasta amb la voluntat de la presidència de Salvador Illa d’amagar fins i tot el seu bust del despatx oficial, on rep les visites.
La nova entitat aprofitarà el centenari dels Fets de Prats de Molló per donar-se a conèixer i posar en marxa iniciatives per tal de recuperar la memòria històrica. De fet, s’ha programat un grapat d’actes per enaltir el que consideren l’episodi històric que va situar en el pla mundial l’independentisme català. El patronat de la Fundació el conformen Imma Amat, Jaume Aragall, Jep Bonet, Mariona Carulla, Laura Cendrós, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, Antoni Gelonch, l’exconsellera Àngels Ponsa, Maria Dolors Portús, l’exconseller Lluís Puig, Enric Vall, Carme Renedo, Oriol Sallas i els expresidents Quim Torra, Carles Puigdemont i Pere Aragonès.
Un fracàs que va fer història
El primer objectiu de la Fundació és preparar el centenari dels Fets de Prats de Molló, que es commemora el pròxim 4 de novembre. Un episodi que, segons Lluís Puig, el principal masover de la Casa Macià, va ser un “fracàs inicial” però que va suposar un “aprenentatge en múltiples camps de la seva preparació” i va comportar un “enorme ressò internacional de l’època, que es va traduir en un avenç molt rellevant en la lluita nacional”. En concret, Macià va idear i preparar un complot armat, amb ajuda de la CNT, per ocupar militarment Catalunya, fer caure la dictadura de Primo de Rivera i alliberar Catalunya.
Els serveis d’informació francesos i la col·laboració espanyola van desarticular la milícia i van detenir Macià, amb el seu estat major, a Perpinyà i a la Casa Macià de Prats. El president Macià va ser condemnat a 8 mesos de presó i va ser expulsat a Bèlgica. El judici va ser un revulsiu per a les reivindicacions catalanes i va fer de Macià un líder gairebé romàntic de l’alliberament de les nacions sense estat, seguint les petjades de processos com el que es vivia a Irlanda.
Comencen els actes
Per commemorar i celebrar l’aniversari, la Fundació ha organitzat un atapeït programa d’actes arreu de la nació, amb voluntat de difondre la lluita de Macià i els paral·lelismes amb l’independentisme actual. Una programació que preveu des de la projecció de documentals a edicions de llibres com ara Macià a Moscou (Llibres de l’Índex, 2026), o La Catalunya rebel – El procés a Francesc Macià i als protagonistes dels fets de Prats de Molló, de Símbol Editors.
Un dels punts forts del programa és un curtmetratge a càrrec de la productora FilmeXplora, sobre la preparació del complot –entitats i persones protagonistes, organització militar, suports internacionals, fonts de finançament– i també les seves conseqüències: exili, judici, ressò i fins a proclamació de la república. Per a aquesta activitat, s’obrirà una campanya de micromecenatge.
Al programa s’hi sumen una recopilació de la informació sobre els Fets de Prats de Molló i sobre el president Macià dispersa entre diferents arxius i cases particulars per posar-la en valor. De fet, s’ha posat en marxa una crida per xarxes socials amb el llistat dels implicats. A més a més, hi haurà concerts, caminades, jornades d’història, aplecs, exposicions i, fins i tot, un espectacle pirotècnic.
