L’independentisme ha aguantat el xàfec. Tots els xàfecs, els polítics i el meteorològic. Contra tot pronòstic, la Diada d’aquest 2025 ha tornat a mobilitzar desenes de milers de persones arreu de Catalunya. En una jornada de pluges torrencials, almenys a Barcelona, al migdia ha calgut acabar atropelladament els ofrenes florals al monument de Rafael Casanova i s’ha hagut de suspendre l’acte polític d’Òmnium Cultural, el que marca les línies d’actuació que seguirà l’entitat durant el curs i defineix la crida que fa a l’independentisme. És el discurs més important de l’any per al president de l’associació, Xavier Antich, i aquest any l’ha hagut de fer en un format que han qualificat de “reduït”: sense públic ni convidats, acompanyat només de la seva junta directiva i de la premsa, tots plegats refugiats sota la coberta de l’escenari, mentre al passeig Lluís Companys, on hi havia la platea plena de cadires ja recollides, plovia a bots i barrals. Així començava una Diada que predestinada a ser la més aigualida, pel que fa a la mobilització, des del 2012 –deixant de banda el 2020, any de la pandèmia. La divisió interna a l’ANC, els enfrontaments cada dia més aguts entre partits independentistes i el distanciament progressiu de l’independentisme de base respecte de l’institucionalitzat eren els factors que la condicionaven.
Tots els pronòstics eren dolents. Els mateixos organitzadors tenien mals pressentiments. A primera hora de la tarda, totes les entitats implicades en la convocatòria de la manifestació que comença a les 17.14 hores –l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN– es curaven en salut. Anunciaven que es mantenia la marxa convocada malgrat la previsió meteorològica, que amenaçava amb la possibilitat de nous xàfecs, però advertien que no podien garantir que es fes l’acte polític final, el de la lectura del manifest. També s’ha desconvocat la protesta prèvia davant la seu de la sala del contenciós administratiu del TSJC, autora de la sentència que tomba bona part del decret de la Generalitat –del govern Aragonès– que aspirava a blindar el català a l’escola. Però malgrat l’acumulació d’estímuls negatius, el carrer ho ha tornat a fer.
Batalla de xifres, mobilització multitudinària
S’ha quedat lluny de les xifres d’assistents dels anys àlgids del Procés –això ja donava per descomptat– i, segons els càlculs de la Guàrdia Urbana de Barcelona, també lluny de la participació que el mateix cos policial va estimar l’any passat. De 60.000 manifestants s’hauria passat a 27.000. Simultàniament, a Girona s’hi han reunit unes 12.000 persones, segons la Policia Municipal, i a Tortosa, 1.500, segons els Mossos d’Esquadra. En total, 41.500 participants en la manifestació descentralitzada de la Diada. Com a mínim. Per què l’ANC ha estimat que l’assistència del global de les tres marxes ha sigut d’unes 100.000 persones. “Malgrat que l’Assemblea no acostuma a donar xifres, considerem imprescindible no deixar en mans d’aquells que volen acabar amb la nació el relat de la mobilització”, ha argumentat l’entitat en el moment de difondre les seves dades. I ha subratllat que, “independentment de les xifres, la manifestació de l’11-S és any rere any la més important d’aquest país, i un clam clar que la voluntat independentista perdura”.
Al marge de la batalla de xifres, habitual en totes les manifestacions, ha tornat a ser una marxa multitudinària. És la 14a consecutiva –o la 13a, si es resta la de l’any de la Covid, que va ser simbòlica per exigència de les autoritats. Les imatges aèries que ha subministrat la mateixa ANC evidenciaven que, a Barcelona, el recorregut entre Pla de Palau i la plaça on hi ha la plaça del Portal de la Pau –on hi ha el monument a Colom– ha estat ple de gent.
Un dels punts de possible tensió que hi havia eren les desenes de manifestants que acompanyaven Sílvia Orriols i altres dirigents d’Aliança Catalana, que s’afegien a la manifestació per primera vegada. Han anat escortats pels Mossos d’Esquadra per evitar eventuals enfrontaments amb antifeixistes, que no s’han produït, informa Quico Sallés. Només s’han sentit un parell d’increpacions de baixa intensitat i no han anat a més.
Crida a desobeir la sentència del TSJC en defensa del català
El to general de la marxa no ha variat pràcticament gens respecte de les edicions anteriors. Ambient festiu, familiar i reivindicatiu alhora, crits d’independència, de “puta Espanya”, de “no tenim rei” i d'”escola en català, ara i sempre”. I algunes pancartes casolanes enginyoses, com la que advertia: “Si tu no vens, ells no se’n van”. Ha estat especialment celebrada la participació de molts pagesos, alguns dels quals hi han acudit amb tractors, aplaudits per la resta de manifestants. De fet, hi era i ha pujat a l’escenari on s’ha llegit el manifest Pep Riera, excoordinador nacional d’Unió de Pagesos i sempre líder moral malgrat del sindicat, tot i que fa molts anys que va deixar el càrrec. “Defensem la terra”, ha exclamat el president de l’ANC, Lluís Llach, quan l’ha rebut.
La funció de Llach no era fer un discurs propi, com s’havia fet anys enrere, perquè des que porta ell les regnes de l’entitat es consensua un manifest amb Òmnium i la resta de convocants. I aquest és el text que havia de llegir el president de l’entitat en nom de totes les associacions. Se li ha fet feixuc –ell mateix ho ha reconegut amb un “collons, sí que és llarg això” que se li ha mig escapat– i ha tingut problemes de veu. En alguns moments ha provocat càntics dels manifestants –el clàssic “in-inde-independència”– per poder fer algunes parades tècniques. I ha fet broma anunciant a Xavier Antich, que era darrere seu, que potser l’hauria de substituir. Però finalment l’ha llegut sencer i amb tota la intenció.
“Hi som, hi tornarem a ser i hi serem sempre”, ha anunciat per obrir foc davant els milers de persones que s’havien acumulat al final de la marxa per escoltar-lo. “Les entitats ens presentem unides davant vostre i amb voluntat d’un marc estratègic compartit”, ha afegit. El text reivindica la independència com l’única via possible per a un canvi real, per al progrés cap a una societat més justa. “La independència no és sols un dret legítim de la nostra nació, sinó també l’eina que ha de garantir els drets col·lectius que se’ns neguen: el dret a un habitatge digne, a una feina de qualitat, a una vida sostenible en el mateix territori de la nostra nació”, ha dit. La crítica a Felip VI –moment en què s’han sentit més forts els crits de “no tenim rei”–, especialment pel seu “a por ellos” del 3 d’octubre del 2017 ha ocupat gran part del manifest. Però el més substancial ha arribat al final, amb una crida a desobeir. “L’èxit de l’1 d’octubre va raure en la desobediència”, ha recordat. Aquesta vegada, s’ha demanat, per començar, desobeir la nova sentència del TSJC contra el català a l’escola. “Si l’Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir”, ha conclòs.
