Les entitats independentistes, amb l’Assemblea Nacional Catalana al capdavant, han convocat una manifestació unitària per a aquest Onze de Setembre, el primer en dotze anys que no tindrà un president independentista, o almenys sobiranista, al Palau de la Generalitat. La unitat de les entitats, a més, contrasta amb el trencament total de la unitat estratègica dels partits, si és que encara existia, arran de l’acord d’Esquerra Republicana amb el PSC per investir a Salvador Illa i deixar la Generalitat en mans dels socialistes amb un govern monocolor. Amb el lema Tornem als carrers, les organitzacions celebraran aquest dimecres una Diada descentralitzada a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa, amb l’objectiu de deixar clar que “l’anhel d’independència continua latent, les aspiracions nacionals segueixen intactes i el moviment es manté compromès”. De fet, el president de l’ANC, Lluís Llach, ha alertat recentment en una entrevista a El Món que “si l’independentisme no reacciona ara, potser ja no tindrem solució”.
Experts consultats per aquest diari remarquen que aquesta és una Diada de transició, a l’espera que els principals partits polítics independentistes, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP, resolguin els seus processos de revisió, i que l’ANC redacti un nou full de ruta, en principi, abans que acabi l’any. L’independentisme fa temps que ha perdut el rumb, la majoria independentista al Parlament i té la necessitat de gestionar aquest moment mantenint enceses les brases de l’independentisme. “El moviment s’ha apagat, però si no queden ni cendres ni brasa no es podrà fer foc. Encara hi ha brasa i hem de mirar que aquestes brases tornin a fer foc algun dia i no perdre aquest esperit de seguir lluitant”, manifesta Elisenda Paluzie, expresidenta de l’ANC i economista. Un comentari que comparteix el catedràtic de Ciència Política de la UPF Ferran Requejo, que deixa clar que “això no està acabat, no és un foc apagat“. Per a ell, “hi ha massa indicadors que diuen que encara hi ha molta gent que està per la feina. Hi ha gent desencisada, emprenyada, escèptica, però això no vol dir que hagin abaixat els braços”. Tanmateix, veu crucial que l’independentisme reaccioni.
El politòleg, sociòleg i professor de la UB Xavier Torrens creu que l’independentisme està en plena “travessia pel desert”, i desconeix el temps que durarà, però defensa que la Diada d’enguany “posa de manifest que l’independentisme ha vingut per quedar-se”. “Fa un quart de segle, el nombre d’independentistes era molt baix i avui el nombre és molt alt. Però que hagi vingut per quedar-se i sigui fort no contradiu que ara està en un moment d’hores baixes amb relació a l’any 2017”, exposa. Per la seva banda, el professor de Ciència Política UAB Marc Guinjoan opina que la Diada “arriba en un moment complicat” per al moviment. “Amb l’independentisme en minoria, disgregat des del punt de vista estratègic i quatre partits al Parlament és mot difícil que pugui sortir quelcom massiu del pròxim Onze de Setembre”, assenyala, i, a més, pensa que la manifestació no serà multitudinària. “La població no té gaires incentius per anar aquest dimecres a la manifestació”, conclou, i situa el moviment en un “cul-de-sac molt complex”.
El Procés s’ha acabat?
Els experts tenen opinions divergents sobre si el Procés s’ha acabat o no. Ferran Requejo manifesta que “el Procés haurà fracassat quan no hi hagi pulsió independentista”. Admet que “sí que és veritat que ha disminuït i està en un estat una mica letàrgic”, però creu que es pot anar recuperant perquè no s’ha trobat solució per al problema de fons. “Ni tan sols la carpeta de l’antirepressió no ha funcionat, i mentre això i la carpeta del conflicte polític no tirin endavant, el Procés estarà latent i es pot tornar a revifar”. En canvi, Marc Guinjoan considera que ja s’ha girat full: “El Procés s’ha acabat. Però no perquè ho digui l’unionisme. Aquest espai, o aquest moment d’agitació social i política als carrers, i d’estratègia, més o menys conjunta, per aconseguir independència, s’ha acabat”.
El politòleg insisteix que el Procés s’ha anat acabant “a poc a poc”, des del moment que la via unilateral no funciona, i els partits aposten per estratègies diferents, fins a perdre la majoria independentista al Parlament. “El Procés s’ha acabat amb tots els ets i uts”, sentencia. Sobre si el Procés està acabat o no, Xavier Torrens recorda que el punt més àlgid del Procés va ser amb el referèndum de l’1-O i a partir de llavors els partits i moviments independentistes s’han anat redreçant i ara han de “redissenyar” la seva estratègia pensant en el 2027 i el 2028. “Més aviat que tard, l’independentisme, si vol mantenir la consolidació que havia fet durant el Procés, haurà de tornar a trobar vincles” entre els diferents actors implicats.
Tot i això, veu “natural” el moment que viu actualment l’independentisme perquè “tots els moviments socials tenen alts i baixos”. “No hi ha cap moviment que sempre estigui a dalt perquè és impossible”, i apunta que l’independentisme ha de ser “conscient” del moment que viu. Elisenda Paluzie, per la seva banda, considera que la situació actual és a causa de l’estratègia que han seguit els partits polítics independentistes des del 2018 ha estat “errònia”. “Clarament, s’ha tancat una etapa, i ara en comença una altra, però cal veure com es recupera el moviment independentista”, remarca l’expresidenta de l’ANC, i, en aquest sentit, manifesta que “costarà déu i ajuda” recuperar el moviment.
L’independentisme necessita nous lideratges i bastir una alternativa
D’altra banda, un altre aspecte que aborden els experts consultats per El Món són els lideratges que han de rellançar el moviment. Hi ha unanimitat en l’anàlisi que l’independentisme necessita líders nous, però també hi ha algun matís. Marc Guinjoan defensa que cal canviar els lideratges i proposar polítiques independentistes: “Quina credibilitat tenen determinats lideratges a Catalunya? Quina il·lusió genera continuar amb Puigdemont i Junqueras? Això són noves cares? Són noves idees?“, pregunta el politòleg de la UAB.
Requejo opina que el moviment necessita lideratges i que l’ANC proposi “idees fortes” i agafar un “lideratge transversal fort” per rellançar el moviment de base i els partits amb un procés similar al de les consultes que van de “baix a dalt”. Tot i això, veu clau el paper dels lideratges polítics i socials i adverteix que “si no hi ha lideratges engrescadors costarà molt de refer”. En aquest sentit, el catedràtic de la UPF apunta que a Esquerra “hi ha d’haver foc nou, que talli amb el passat i faci net” i també és del parer que Junts faci una renovació, amb l’excepció de Puigdemont perquè “és un cas particular”. “Encara és un expresident a l’exili i clarament és el líder més important del moviment, no seria convenient que plegués perquè seria admetre un fracàs”, sentencia. La CUP, per a ell, és un cas a banda, que “ja veurem si s’aclareix”, però considera que “necessiten lideratges reconeguts”.
“El mapa polític s’està recomponent una mica i suposo que s’acabarà recomponent més”, assenyala per la seva banda l’expresidenta de l’ANC, que posa en relleu els processos de debat interns que tenen en marxa Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. “Estan repensant els seus lideratges i els seus projectes, també han nascut altres iniciatives, molt diferents entre elles, com Alhora o Aliança Catalana, però deixa clar que l’independentisme no ha desaparegut “perquè no ha passat del 50% al 10%”, i es manté en el 40%”. “No és una catàstrofe, però és un punt d’inflexió clar de baixada”. “Per refer la confiança necessites fer accions i tenir unes estratègies i un projecte que torni a ser creïble, i, ara per ara, això no ho veig”, assegura. A parer de Xavier Torrens, els partits independentistes haurien de treballar a llarg termini, amb la fita del 2027 i el 2028, per treure de casa a “les persones desencisades” i tornar-les a il·lusionar, que és el que fa a la gent anar a votar. En aquest sentit, recomana a les formacions independentistes aprendre de la “intel·ligència” dels partits bascos, sigui el PNB o Bildu, perquè l’escenari de dependència d’un partit de govern espanyol al Congrés és dels “millors escenaris històrics” per aconseguir arrencar “altes quotes d’autogovern govern, el que durant el Procés s’anomenaven estructures d’estat”, com, per exemple, reclamar la gestió de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat.
La situació d’Illa es pot allargar en el temps
Finalment, els analistes consultats per El Món consideren que si no hi ha una reacció amb cara i ulls de l’independentisme la presència de Salvador Illa i el PSC al Palau de la Generalitat pot anar més enllà d’una legislatura. Marc Guinjoan creu que el nou Govern pot tenir continuïtat si aconsegueix el finançament, algunes transferències, que l’escola vagi millor i que Rodalies millori, però alerta que tot depèn del que passi a Madrid. “És molt més fàcil que governi el PSC a Catalunya si a Madrid hi ha el PSOE que no pas si a Madrid hi ha un PP-Vox, perquè a Catalunya es vota molt com a reacció i aleshores és més fàcil que la gent voti partits independentistes”, recorda. “Però amb la situació actual el Govern d’Illa pot tenir certa continuïtat, perquè, al final, les polítiques que farà són autonomistes i, a més a més, en determinats àmbits no ho poden fer pitjor que ho han fet els independentistes”, conclou.
Requejo comparteix l’opinió de Guinjoan i apunta que la situació actual es pot allargar si l’independentisme no troba un “revulsiu intern”, i el Govern del PSC es pot apuntar èxits de gestió, que ho veu probable, i “lluir una mica”. “És fàcil millorar la imatge del Govern de Pere Aragonès, perquè tenia un nivell “molt baix”, i “superar això és relativament fàcil”, remarca. Però ressalta que en cap cas Salvador Illa i el PSC avançaran en el projecte col·lectiu de Catalunya perquè “és un PSC molt espanyolista i l’Illa està molt marcat pel 155 i li costarà treure’s aquest llufa de sobre”. Finalment, Paluzie considera que tot dependrà del fet que facin un i altes, però “la situació es pot allargar si el PSC ho fa mitjanament bé pel que fa a la gestió”. En aquest sentit, assenyala que els vots independentistes que s’han perdut pel camí també han anat, en part, al sac dels socialistes perquè el projecte independentista ha perdut credibilitat. “El projecte va sumar gent que no té un convenciment ideològic molt profund perquè aleshores era fort i guanyava, però aquesta gent l’hem perdut”, setencia.
