La Diada del 2024 hauria de ser el punt de partida per a la reconstrucció de l’independentisme des del carrer. És l’encàrrec que deixa a la societat civil un Onze de Setembre amb 73.000 manifestants i escaig, segons la suma dels recomptes policials que els organitzadors qüestionen. Al marge de la precisió de les xifres, sempre controvertides, la mobilització ha sigut clarament inferior a la dels anys àlgids del Procés, però encara és massiva, després de dotze anys. I les entitats han tingut més protagonisme que mai en aquesta jornada, en contrast amb la feblesa del front institucional, amb uns partits independentistes que han perdut la majoria al Parlament i enmig d’una dinàmica que ha portat un inèdit govern monocolor del PSC a la Generalitat. Els organitzadors de les manifestacions i actes polítics d’aquest dimecres s’han presentat en un front unitari nou, lluny de les tensions dels últims anys entre l’ANC i Òmnium Cultural. És una unitat fràgil, perquè la crisi és ara entre sectors de l’Assemblea, però el nou front, amb Lluís Llach i Xavier Antich portant la veu cantant, confia a superar aquestes turbulències.
El manifest que s’ha llegit al final de la mobilització –amb un recorregut curt a Barcelona i quatre marxes més simultànies, a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa– ja no era el de l’ANC, sinó el de totes les entitats organitzadores i convocants. I el missatge que contenia coincidia gairebé punt per punt amb el discurs que Antich havia fet unes hores abans en l’acte polític del matí que l’entitat que presideix fa cada any a la Festa per la Llibertat. De fet, el manifest conjunt de la tarda s’ha llegit al mateix escenari, perquè l’altre gest inèdit ha sigut que la manifestació s’ha acabat al recinte d’Òmnium al passeig Lluís Companys.
La societat civil, per davant dels partits
Les crítiques a l’Estat, que es nega a reconèixer Catalunya “com a nació i com a subjecte polític”, la constatació que l’independentisme, especialment els partits, necessita fer autocrítica i la insistència que “la responsabilitat torna a ser sobretot a les mans de la societat civil” han estat les idees vertebradores de totes les intervencions de la jornada. Mentrestant, els partits mantenien un perfil baix, sobretot ERC. Ni Oriol Junqueras, ni Marta Rovira, ni Pere Aragonès s’han deixat veure als actes massius de la jornada. Junqueras ha assistit al dinar del partit, però no hi ha sigut durant els discursos. Marta Vilalta, portaveu del grup parlamentari, i Juli Fernández, secretari segon del Parlament, han sigut els màxims representants de la formació. Junts sí que ha sigut molt més visible, amb la presidenta del partit, Laura Borràs, el secretari general, Jordi Turull, i altres dirigents presents als principals actes, a més dels que ha encapçalat Josep Rull com a president del Parlament.
I tots plegats han hagut de sentir-se dir que “els partits independentistes han sigut incapaços de posar-se d’acord i traçar una estratègia compartida”, cosa que ha donat com a resultat que “la Generalitat és ara en mans d’un govern que fa pocs dies s’agenollava davant Felip VI, el rei del 3 d’octubre”. Aquest era el fragment del manifest que ha llegit Antich. A Junts li ha quedat el consol de sentir com el mateix president d’Òmnium, tant en el seu discurs de matí com en la part del text conjunt de la tarda que li ha tocat, retreia a l’Estat que “el president a l’exili i cap de l’oposició, Carles Puigdemont, no pugui ser al Parlament”. Aquesta referència ha provocat un gran entusiasme entre els assistents a la manifestació de la tarda, que han començat a corejar el nom del president exiliat. Al matí no havia fet el mateix efecte.
“Els normals sou vosaltres, els independentistes”
En el tram final del manifest de la tarda, que replicava al govern espanyol del PSOE que no pot parlar de “normalitat” a Catalunya, s’ha interpel·lat directament el carrer, amb una frase de collita pròpia de Lluís Llach. “Els normals sou vosaltres, els independentistes!”, ha dit el president de l’ANC. “Sortim als carrers perquè ni estem pacificats ni ens han pacificat”, ha anunciat. “La societat civil hi som i hi serem, units i treballant per construir un país lliure del qual tothom se’n senti part”, acabava el text declamat pel cantautor en representació de tot l’independentisme civil.
Aquestes proclames, unides a l’avís llançat per Antich al matí –segons el qual “hi ha país més enllà del Govern i de les institucions” i “no fan política només els polítics”, sinó també les entitats civils, “sense esperar res a canvi”–, han deixat clar que tenen tota la intenció de prendre la iniciativa. Com va passar el 2009 i el 2010 amb les consultes populars a les quals els partits es va haver d’anar afegint. I els assistents a la manifestació han recollit el guant a la primera: “Se me’n fot qui sigui el president, ja farem la feina des del carrer”, deien si se’ls preguntava.
