Fa un parell de setmanes que s’ha fet públic el manifest Dempeus x la Independència, que va avançar en exclusiva El Món, un moviment que neix amb la intenció d’articular una llista electoral de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per a l’any 2028. De moment, només han transcendit les primeres adhesions, entre les quals hi ha l’expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, i l’activista Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma de la policia el Primer d’Octubre, i l’exalcalde d’Arenys de Munt Josep Manel Ximenis, entre altres. Aquesta setmana, a més, s’han anunciat els 250 noms que conformen el grup impulsor del moviment, entre els quals hi ha representants del sector crític de l’ANC, com ara Josep Punga i Uriel Bertran entre altres noms. Experts consultats per El Món consideren que Dempeus x per la Independència pot sacsejar el tauler electoral de cara a les pròximes eleccions al Parlament, però que al davant té reptes com conformar una estructura sòlida i un projecte convincent que arrossegui els votants.
El politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon admet que “sembla que hi hagi demanda des de fa temps d’una llista així, que sigui independent dels partits polítics”. Tanmateix, alerta que no és clar “si després aquesta demanda s’acabarà traslladant en vots, ja que després molts d’aquests electors acaben votant partits tradicionals per una qüestió estratègica”. “Com que hi ha un desprestigi considerable dels partits independentistes, es busquen aquestes alternatives”, apunta. Subratlla que “a vegades han funcionat”, i posa com a exemple el cas de Solidaritat Catalana amb Joan Laporta, en la banda independentista, i de Ciutadans, en el bàndol espanyolista.
L’escriptor i historiador Xavier Diez, llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Girona i col·laborador d’El Món, considera que el moviment “té temps per preparar-se i plantejar un full de ruta i, fins i tot, convergir amb altres grups com Alhora o altres grups i personalitats desencantades amb els partits polítics tradicionals”. “Si tenen prou iniciativa, poden fer créixer aquesta proposta”, però remarca que “una alternativa d’aquestes, per resultar creïble, ha de ser molt plural en tots els aspectes. Molt plural des del punt de vista ideològic, de procedència, d’estètica i de llenguatge”. En definitiva, molt representatiu de la societat de Catalunya.
Dubtes sobre la capacitat de mobilització que pot tenir el moviment
El principal dubte, segons Rodon, és si aquest espai “aconseguirà que molts votants es mobilitzin” per votar l’eventual llista que en surti. El politòleg recorda l’experiència recent d’Alhora, que en les eleccions del 12 de maig del 2024 només va obtenir el 0,4% dels vots. Sí que creu que pot sacsejar el tauler electoral i fer moure Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP de les seves posicions actuals. “Pot ser que un dels objectius del projecte sigui que, si no s’aconsegueix crear un partit nou, almenys es faci moure els existents”, assenyala, i apunta que “si els partits existents perceben que van perdent suports, o s’estan allunyant dels seus electors, poden canviar d’opinió o estratègia”.
Diez, per la seva banda, manifesta que Dempeus “és una manera de formular un desafiament obert als mateixos partits que, si bé protesten contra l’espanyolització del PSC i del PSOE, sostenen el Govern de la Generalitat i el de l’Estat espanyol. Tant Junts, com ERC i, de retruc, la CUP s’estan sumint en un descrèdit molt gran”. “El manifest vol desafiar els diversos partits, però potser portem molt de temps d’inacció i de desconcert”, puntualitza. I, com Rodon, esmenta el projecte d’Alhora. “On més mal farà és dins de l’ANC, que està en l’enèsima crisi”, reflexiona. Amb tot, l’historiador assenyala: “Si féssim l’anàlisi en un context neutre, crec que estaria bé, perquè gent que participa en la plataforma gaudeix d’un prestigi determinat, però no sé si arriba una mica massa tard perquè aquest sistema de manifestos més llistes no sé si ha quedat una mica obsolet”.
En contra del que manifesta Rodon, Diez creu que Dempeus té “poques probabilitats de tenir influència en l’esdevenir de les coses”, i planteja una proposta “a llarg termini” més ambiciosa: “Seria infiltrar-se en els partits polítics i anar-los destruint internament a poc a poc fins a desfer-se del que representa la capa dirigent dels partits”. Per a ell, la proposta de Dempeus per la independència “no està destinada a competir electoralment, sinó sobretot a desestabilitzar les cúpules dels partits”.
Una iniciativa com aquesta pot frenar l’ascens d’Aliança Catalana?
D’altra banda, Toni Rodon opina que aquest moviment independentista, que s’allunya de les tesis d’extrema dreta, pot “frenar” l’ascens d’Aliança Catalana de Sílvia Orriols si és capaç de captar el vot de la gent que no ha votat en les darreres eleccions. “Aliança Catalana agafa més vots de Junts, però també pica una mica d’Esquerra Republicana i aconsegueix mobilitzar abstencionistes”, exposa. I remarca que “si són capaços que aquests nous votants vagin cap a ells pot aturar el creixement” de la formació d’ultradreta de l’alcaldessa de Ripoll. Per contra, Xavier Diez no fa cap pronòstic en aquest sentit i indica que “és molt difícil posar-se en el cap dels votants”.
Sobre el vot abstencionista del moviment independentista creu que es pot atribuir a la “protesta” o a la “resignació”. En canvi, en el cas d’Aliança Catalana, Diez considera que “hi pot haver un component de voler rebentar-ho tot”. “Parteixo de la idea que la gent no és necessàriament ximple, i que el partit no està ni mig format, i té un ideari polític molt precari i ple d’incoherències, però Aliança serà un agent de primer ordre”, alerta. I remarca que “és la gran aposta dels serveis secrets espanyols”. “A partir de la poca traça de la política catalana, amb el cordó sanitari que se li aplicaria a Aliança, seria una manera d’evitar que la política institucional pugui generar problemes a l’Estat”, conclou.
