El projecte de reforma dels estatuts de l‘Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet més gran l’esquerda que separa el sector oficialista i els crítics amb la direcció de Lluís Llach. La cúpula de l’entitat independentista ha proposat canvis a la normativa que regeix l’Assemblea per, segons el seu punt de vista, fer-la més operativa i eficient, però els crítics hi veuen una amenaça a l’acció assembleària i plural del moviment. Aquest diumenge, el dia que comença la votació telemàtica entre tots els socis –dura fins demà–, una carta personalitzada enviada pel mateix Llach als membres de l’entitat ha estat la gota que ha fet vessar el got. Les expresidentes Elisenda Paluzie i Dolors Feliu i el secretari nacional del sector crític Josep Costa han criticat en diferents piulades que el president de l’entitat trenqui la neutralitat.

L’expresidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, crítica amb la campanya de la direcció actual a favor dels Estatuts / Mireia Comas

“En quatre anys vam fer tres reformes d’estatuts i mai vam fer-ne cap campanya a favor [del sí als canvis]. Els enviàvem, amb les esmenes i punt, i la gent votava. Fa un mes que fan campanya descarada a favor i avui ho rematen amb un email personal del president a tots els socis. Prou!”, ha piulat Paluzie. La que va ser la seva successora en el càrrec, Dolors Feliu, s’ha expressat aquest matí en contra de la reforma, partint d’un tuit anterior de Paluzie.

Josep Costa també ha criticat la campanya de la direcció i ha recordat que “més de dos-cents socis” ja van criticar aquesta manera de fer. El secretari nacional fa esment d’un manifest del sector crític en què cridaven a “salvar l’essència” de l’ANC tot recordant que “la transversalitat de l’entitat és inherent al seu caràcter unitari i aglutinador”.

Canvi dels estatuts

Els canvis que proposa la direcció, defensats en un article a El Món per Toni Strubell i Pep Cruanyes, afecten diferents òrgans estructurals i la manera de fer de l’Assemblea. El nou redactat proposa substituir la majoria de dos terços necessària per elegir càrrecs orgànics, que de vegades ha generat bloqueig en l’elecció del secretariat, per una majoria absoluta. També obre la porta a allargar els mandats més enllà dels vuit anys i incorpora l’antiguitat com a requisit -es necessitaria un any mínim per entrar al secretariat i 90 dies per poder votar- i estar al corrent de les quotes de pagament. Els crítics veuen en aquests darrers punts una manera de reforçar la direcció i creuen que podrien tancar la porta de la direcció a les veus crítiques.

Josep Costa, en la presentació de la demanda/David Zorrakino/EP
Josep Costa, un dels crítics amb la direcció de Lluís Llach | David Zorrakino/EP

En el manifest publicat a mitjans de juny, els crítics admetien que l’entitat podria ser “més àgil i executiva”, però avisaven alhora que aquest agilitat “aniria en detriment del seu esperit transversal”. Figures com Josep Costa o Uriel Bertran creuen que la reforma que s’ha plantejat “ha generat una confrontació interna inoportuna i arriscada” perquè la proposta que es va presentar “no va generar el consens del Secretariat Nacional, ja que la va aprovar per un estret marge i ha estat rebutjada per un nombre important d’Assemblees de Base”. El comunicat dels crítics acaba demanat una Assemblea “democràtica, participativa, dinàmica, fortament unida i transversal”.

Comparteix

Icona de pantalla completa