La Sindicatura Electoral del Consell de la República ha rebutjat les reclamacions presentades per Toni Comín i Montserrat Duran sobre els resultats de les eleccions a la presidència de l’entitat. Els comicis els va guanyar amb claredat l’advocat Jordi Domingo, que es va imposar amb un 65% dels vots. Ara l’òrgan intern del Consell de la República ha rebutjat, per una banda, el recurs d’empara que havia presentat Durant per presumptes irregularitats i, per l’altra, ha desestimat la petició de Comín de realitzar una auditoria tècnica informàtica abans de proclamar els resultats definitius, informa l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
Davant la negativa de la Sindicatura Electoral, l’exvicepresident de l’entitat i eurodiputat electe de Junts ha insistit en les seves reclamacions i ha instat el nou president a encarregar igualment l’auditoria per complir amb el “compromís” que va signar tots els candidats abans de les eleccions. La candidatura de Comín considera que els responsables del procés electoral no van mantenir la neutralitat que se li exigeix a l’òrgan intern i assenyalen directament el vicepresident de Junts, Toni Castellà. També van denunciar dificultats tècniques per votar i l’absència d’interventors en el moment d’obrir les urnes digitals. Asseguren tenir “documentat” que una persona va poder votar amb les dades d’un altre elector sense el seu consentiment.
Puigdemont reconeix que preferia cares noves al Consell
El president català a l’exili i president sortint del Consell de la República, Carles Puigdemont, ha explicat en una carta enviada als socis de l’entitat que durant el procés electoral va evitar posicionar-se per no influir en els resultats, però ha admès que personalment apostava per nous lideratges, tal com ha acabat succeint. “Quan vaig prendre la decisió de cessar el govern del consell que presidia, i conseqüentment presentar la meva dimissió, ho vaig fer convençut que hem de preparar-lo per a un nou cicle, amb nous lideratges i amb la mirada posada en més enllà de l’existència d’un exili que, si Espanya fos una democràcia plena, ni s’hauria hagut de produir, ni ara hauria d’existir”, diu la carta.
