El periodista Lluís Felipe Lorenzo ha anunciat que es retira de la cursa electoral per presidir el Consell de la República, segons ha confirmat la Sindicatura Electoral de l’entitat en un comunicat. Durant una sessió celebrada aquesta setmana l’òrgan supervisor de les eleccions a l’entitat independentista ha acceptat la renúncia de Lorenzo, que els va enviar un correu per comunicar la seva intenció de deixar de ser candidat per donar suport a Toni Comín. L’eurodiputat de Junts torna a estar al centre de la polèmica per les acusacions d’assetjament sexual i psicològic que un exassessor seu ha presentat davant el Parlament Europeu.

“En defensa del dret a l’honor i a la presumpció d’innocència aquest candidat se solidaritza amb la persona que es presenta com a Toni Comín i suposadament identificat com a Antoni Comín Oliveres (…) i manifesta que vol donar tot el suport a Toni Comín i com a prova d’aquesta solidaritat demana el vot pel protagonista dels atacs, sense condemna ferma, en alguns canals de comunicació de massa. En conclusió, Lluís Felipe Lorenzo García retira la candidatura”, diu el periodista en el seu comunicat de renúncia.

Toni Comín, vicepresident del Consell de la República, en un acte de l'entitat a l'exili / CdR
Toni Comín, vicepresident del Consell de la República, en un acte de l’entitat a l’exili / CdR

Felipe es va presentar a les eleccions a presidir el Consell de la República amb un currículum peculiar. Assegura haver estat interrogat pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a la Delegació del govern espanyol a Palma per un suposat desembarcament xinès a Mallorca just abans de la pandèmia de la Covid-19. També ressalta que pot obtenir la nacionalitat portuguesa i ho presenta com un plus perquè li oferiria major protecció diplomàtica davant la possible repressió espanyola i entre els seus objectius està oficialitzar el català a Algèria.

Cinc candidats a presidir el Consell de la República

Amb la retirada de Lorenzo, queden cinc candidats a presidir el Consell de la República, que no travessa el seu millor moment per les denúncies d’irregularitats comptables contra Comín i la seva pèrdua de pes a dins del moviment independentista. A banda de l’eurodiputat de Junts, també es presenten l’advocat Jordi Domingo; l’activista independentista Montserrat Duran; el professor de secundària Antoni Walter; i l’advocat i regidor de Millorem Canet Primàries, Jordi Castellà. 

Precisament Castellà acaba de rebre el suport de Josep Manel Ximenis, l’exalcalde d’Arenys de Munt (Maresme) i impulsor l’any 2009 de la primera consulta popular per la independència de Catalunya, que ha anunciat que se suma a la seva candidatura per “defensa la via Nacions Unides”. Divendres acaba la campanya electoral i les eleccions se celebraran entre el 8 i el 12 de febrer.

Més notícies
Notícia: La Sindicatura Electoral del Consell de la República, a l’expectativa pel cas Comín
Comparteix
L'òrgan supervisor de les eleccions assegura que no ha rebut cap petició per impugnar la candidatura de l'eurodiputat
Notícia: “Fins aviat, gàngster”: Valtònyc recupera contra Comín la frase de David Fernàndez a Rato
Comparteix
El raper envia un dard a l'eurodiputat de Junts, acusat d'assetjament sexual i psicològic per un exassessor
Notícia: Junts estudia imposar “mesures cautelars” a Comín per la denúncia d’assetjament
Comparteix
El partit té oberta una investigació interna per les acusacions contra l'eurodiputat
Notícia: Una denúncia per assetjament complica el futur de Comín amb Junts
Comparteix
Un exassessor de l'eurodiputat porta el cas al Parlament Europeu

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter