Noemí Zafra, la candidata llachista, ha estat escollida vicepresidenta de l’ANC finalment, després d’un bloqueig que s’ha mantingut en les dues primeres votacions, en què s’ha enfrontat a Uriel Bertran. A la tercera, ha anat la vençuda. Bertran ja no hi ha participat i just abans del recés per dinar Zafra ha obtingut els dos terços dels vots emesos, el total dels quals havia baixat de 72 a 68. Dels 41 vots inicials, la candidata ha passat a 46, que han estat suficients perquè han votat menys secretaris nacionals. Si haguessin votat els 72, hauria necessitat 48 vots.
Això passava al final d’un matí que havia començat amb l’elecció de Lluís Llach com a president de l’entitat. La presidenta sortint, Dolors Feliu –que no s’havia presentat a les eleccions per a un nou mandat–, ja l’havia felicitat. Però després la batalla interna encara no s’havia acabat i continuava en el segon nivell.
Noemí Zafra, la candidata ‘llachista’
Pel sector llachista –tot i que no s’explicita així, perquè les eleccions de l’Assemblea Nacional Catalana no es fan amb llistes, sinó que els candidats es presenten individualment i els càrrecs es trien entre la setantena de secretaris nacionals que surten escollits– s’ha postulat Noemí Zafra, de Sabadell. Va sortir escollida secretària nacional pel bloc territorial del Vallès Occidental, que en té tres, i va quedar la tercera, amb 119 vots d’un total de 687 emesos. Els dos candidats que van quedar per davant d’ella, Neus Alsina i Josep Tomàs, en van obtenir 166 i 123 respectivament i també formen part del Secretariat Nacional.
Uriel Bertran, el candidat que formava part de la direcció de Feliu
L’altre candidat era Uriel Bertran, que els darrers dos anys ha estat la mà dreta de Dolors Feliu com a responsable de la Comissió d’Estratègia i Discurs del Comitè Permanent. En el seu llarg currículum polític té haver sigut coordinador de les Joventuts d’Esquerra Republicana, les JERC i, posteriorment, líder d’un corrent crític. Anys després, ja fora d’ERC, va ser diputat per Solidaritat, amb Joan Laporta, i ara fa anys que no milita en cap partit. Tot i haver dit en una entrevista a El Món que dimitiria si la llista cívica, la seva gran aposta, perdia la consulta, ha tornat a presentar-se a les eleccions, ja que considera que la derrota del projecte, per només 98 vots i tenint en compte que l’avançament electoral feia tècnicament poc viable tirar la proposta endavant, no és significativa per considerar-la una esmena a la totalitat. Bertran es va presentar pel bloc nacional i va obtenir 1.236 vots, cosa que li va donar el vuitè lloc dels tretze que hi havia en joc.
En la primera votació, Zafra ha obtingut 41 vots i Bertran, 27. A més, hi ha hagut 4 vots en blanc. Per tant, s’ha produït una situació similar a la de la setmana passada amb Llach i Josep Punga: la candidata llachista tenia la majoria però no arribava als dos terços exigits pel reglament de l’ANC per nomenar els càrrecs orgànics. Això implicava que s’havia de tornar a votar fins que un dels dos aconsegueixi aquesta majoria qualificada. I aquest requisit s’ha assolit en la tercera votació, després de la retirada de Bertran.
