L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha celebrat aquest dijous al vespre la xerrada central a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès sobre el projecte de la llista cívica, que posa el colofó a un cicle de més de 80 xerrades per tota Catalunya en un mes i mig per explicar i “resoldre tots els dubtes” que hagi pogut suscitar el projecte de presentar una llista independentista a les pròximes eleccions al Parlament. Una decisió que els associats de l’entitat hauran de votar en una consulta telemàtica que se celebrarà entre l’1 i el 14 de març amb aquesta pregunta: “Estàs d’acord que l’Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament, per tal de fer efectiva la independència?” L’acte ha servit, a banda d’explicar fil per randa en què consisteix el projecte, per enviar missatges i avisos als crítics de l’entitat i als partits independentistes al Parlament.
La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, ha centrat la seva intervenció a explicar en què consisteix el projecte de llista cívica i el full de ruta que vol seguir per aixecar la DUI que “està guardada en un calaix, si aconsegueix el vistiplau dels associats, primer, i després les més de 50.000 avals que s’han de recollir per formalitzar l’agrupació d’electors per presentar-se a les eleccions. Un projecte que l’Assemblea té en el seu full de ruta des de l’any 2022, abans de l’entrada de l’actual secretariat i, creu que encara és “plenament vigent” perquè l’ANC, després de no haver aconseguit la independència l’any 2017, “va continuar demanant que es fes efectiva la independència, i s’aixequés la DUI, però els partits no ens van fer cas”.
D’altra banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, ha estat més contundent i ha enviat diversos missatges als crítics i a les formacions independentistes amb representació al Parlament. Després de deixar clar que l’ANC “va néixer per fer la independència i no per organitzar Diades”, Bertran creu que cal un “canvi cultural” en l’independentisme perquè Catalunya es troba en una “cruïlla” que passa per la regionalització o “fer un pas ferm cap a la constitució d’un estat”. Per això, ha dit que l’estratègia exigeix fer la independència “de cop” amb un acord nacional que s’ha de tancar entre l’endemà de les eleccions a la investidura: “El mateix dia que s’investeix el president es declara la independència i l’ANC mobilitza la gent al carrer”.
També ha rebatut l’argument que una quarta llista independentista fragmentarà encara més el vot independentista perquè el vot independentista “ja està dividit” i ha alertat que “si continuem així de dividits s’acabarà la majoria independentista al Parlament”. “Si es perd la majoria independentista al Parlament a qui pressionarem?”, ha preguntat, i ha vaticinat que “si es perd la majoria absoluta, s’ha acabat el bròquil”. Així, Feliu ha remarcat que el projecte per fer la independència ha de ser dins del Parlament i ha lamentat que els actuals grups independentistes “no estan disposats a fer cap mena de pas per afavorir aquesta independència” i ha deixat clar “veiem una gran bossa de vots orfes, i aquests vots no estan recuperats i són vots que es perden, perquè són gent que no votarà ni ERC, ni Junts, ni la CUP”. “La nostra missió és fer possible la independència i acabar aquella feina que vam deixar a mitges el 2017”, i, així mateix, ha subratllat que “això s’aconsegueix amb el vot i la mobilització, i les hem de combinar per fer la independència”.
I en aquest sentit, Uriel Bertran ha reivindicat la llista cívica com a “catalitzador” per acabar amb la divisió de l’independentisme perquè pot provocar, segons ell, “un vot il·lusionant i actiu”. “Com pot ser que ens diguin que dividim si la principal fractura és la que han provocat ells amb el seu immobilisme que ha provocat que centenars de persones que es quedin a casa i els que voten amb tristor perquè no guanyi Salvador Illa”, ha reblat. “Ens volem atrevir a qüestionar la paràlisi de la política catalana”, ha reblat. D’altra banda, Feliu ha replicat els secretaris i exsecretaris de l’entitat que han impulsat un manifest contra la llista cívica i ha reivindicat que “l’ANC és una entitat que s’ha col·locat en un punt del país que la gent la reconeix per fer aquesta tasca”. “Està en una posició de fermesa per fer aquesta operació i entenem que és un bon instrument per aglutinar aquesta idea que sí que creiem que és transversal”, ha conclòs.
Missatge de suport d’Elisenda Paluzie
L’expresidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, no ha pogut assistir a l’acte “per raons personals”, però ha enviat un missatge de suport a la llista cívica que han llegit abans de cloure’l amb Els Segadors. Paluzie ha deixat clar que l’entitat “no s’ha de conformar mai amb les unitats de mínims” perquè “no són aquestes les que han portat a la independència als països que ho han aconseguit” i ha recordat que el projecte de llista cívica apareix en el full de ruta del 2022 i del 2023 per “trencar de nou l’statu quo”, ja que els partits independentistes han desaprofitat la majoria del 52% al Parlament.
“Independentment de quin sigui el resultat de la consulta, el Secretariat actual ha aconseguit reactivar de nou les bases de l’Assemblea, i que hi torni un debat polític que posa la independència al centre, i no només la repressió, la qual monopolitza l’agenda dels partits, dels mitjans de comunicació i d’altres entitats”, ha subratllat, i ha demanat als socis que votin “en massa” en la consulta que s’obre aquesta mitjanit per fer que el resultat sigui “el més democràtic possible”.
El resultat de la consulta, el 16 de març
El resultat de la consulta que se celebrarà al llarg de dues setmanes es donarà a conèixer en la XII Assemblea General Ordinària (AGO) se celebrarà presencialment el 16 de març a Taradell, Osona, que també servirà per donar el tret de sortida a les eleccions al Secretariat Nacional que se celebraran al maig. La consulta ha estat molt criticada per sectors crítics amb l’actual direcció de l’entitat i en els pròxims dies presentaran el document Com iniciar una nova etapa creixent de l’Assemblea, que és el pas següent al manifest contra la llista cívica que va comptar amb el suport de 130 càrrecs i excàrrecs de l’ANC.
Pere Pugès, un dels fundadors de l’ANC i dels impulsors de la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi, per la seva banda, ha anunciat que el 18 de maig se celebrarà l’assemblea de cloenda de la fase de debat de la 2a Conferència nacional per l’Estat propi al Palau de la Música, un acte que presentarà la setmana vinent en una roda de premsa. “Si la 1a Conferència nacional per l’Estat propi va servir per dibuixar l’estratègia del procés d’independència del nostre país, posant en marxa l’ANC, la 2a Conferència ha de servir per dibuixar l’estratègia compartida de la nova etapa del procés de forma organitzada”, subratlla.
