La proposició de llei orgànica d’amnistia per la normalització institucional, política i social de Catalunya entra de ple en la guerra que sostenen el jutge del cas del Tsunami Democràtic i la fiscalia antiterrorista a l’Audiència Nacional. Divendres passat, el fiscal del cas, Miguel Ángel Carballo, presentava un duríssim recurs contra la interlocutòria del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. El magistrat considerava delictes de terrorisme les actuacions dutes a terme per suposats membres de la direcció de Tsunami Democràtic –una aplicació mòbil per convocar manifestacions contra la sentència del Tribunal Suprem– i el fiscal no està d’acord amb aquesta qualificació.
En la seva resolució, dictada el dilluns dia 6 de novembre, García Castellón imputava delictes relacionats amb terrorisme a, entre d’altres, el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també a l’exili. Així feia entrar amb calçador conductes de simples manifestacions i protestes públiques com a actes que, segons ell, s’encabien en la directiva de la Unió Europea 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell Europeu del 15 de març de 2017. Un text legal europeu que descriu, defineix i estableix el protocol a seguir pels estats europeus contra el terrorisme i que, entre altres coses, veta les amnisties en aquests casos.
L’apartat C de l’article 2, clau
En definitiva, García Castellón maniobrava per intentar evitar el possible efecte paralitzador de la causa del Tsunami de l’aprovació de la llei d’amnistia. Bàsicament, s’agafava al fet que el dret europeu no accepta de bon grat i posa traves a mesures de gràcia i perdó en condemnes o processos al voltant de terrorisme. El fiscal del cas va carregar sense embuts contra la resolució del magistrat i va desqualificar els seus arguments, ja que considera que els possibles fets delictius són, com a molt, uns simples desordres públics. Encara més, el fiscal defensava la tesi que l’Audiència Nacional no tenia competència en el cas i que, per tant, el cas havia de tornar a Barcelona, a un jutjat d’instància.
La proposició de la llei tancada entre els grups que han d’investir Sánchez ja s’ha cobert les espatlles en aquest aspecte. Així, en l’article 2 c), titulat Exclusions, com avançava aquest diari, s’estableix que quedaran exclosos “els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats al Capítol VII del Títol XXII del Llibre II del Codi Penal sempre que hagi recaigut sentència ferma i hagi consistit en la comissió d’algunes de les conductes descrites en la directiva“. Així, el fiscal fa constar en el seu recurs que no hi ha cap indici aportat a la causa que faci pensar que hi ha conducta d’aquesta mena en els actes dels processats per Tsunami Democràtic.
Per tant, el mateix ministeri fiscal admet de manera evident que les actuacions de la plataforma virtual no tenen res a veure amb cap delicte relacionat amb el concepte de terrorisme: segons el Codi Penal, caldria que hi hagués “apoderament d’aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies”, més enllà de tallar una carretera o ocupar unes hores una terminal d’aeroport. D’aquesta manera es bloquejaria l’intent de Garcia Castellón a través de la tesi del ministeri públic, que reduiria el cas a uns simples desordres públics i permetria aplicar la llei d’amnistia als processats. En definitiva, tant el recurs de Carballo com la proposició de llei recorren a la mateixa directiva per poder amnistiar els encausats per qüestions relacionades amb el Tsunami.
