L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha posat punt final a l’etapa de dos anys de Dolors Feliu com a presidenta, que va decidir fer un pas al costat després d’un mandat marcat pel projecte fallit de llista cívica i per les contínues disputes internes impulsades per corrents crítics amb el full de ruta. Amb l’elecció dels nous 72 membres del Secretariat Nacional, però, no s’ha posat fi a la crisi interna, com va quedar demostrat dissabte passat amb la reunió que havia de servir per escollir els quatre càrrecs orgànics (presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria). Durant aquella reunió es va produir una dura batalla entre Lluís Llach i Josep Punga per prendre el relleu de Feliu, i tot va desembocar en una situació de bloqueig perquè cap dels candidats van obtenir la majoria necessària de dos terços del Secretariat Nacional. Aquest dissabte, en una nova reunió, es preveu que l’entitat independentista obri finalment una nova etapa en la qual s’haurà d’estar pendent del rumb que pren i de si aposta per tornar a ser una peça clau en l’engranatge de l’independentisme com quan, per exemple, va organitzar la Via Catalana l’any 2013 o va tenir un paper clau, juntament amb Òmnium Cultural, en la preparació i organització del Primer d’Octubre del 2017.
Experts consultats per El Món assenyalen que l’entitat ha de ser capaç d’enterrar les disputes internes, abandonar la retòrica de la DUI i la crítica constant als partits i centrar-se a iniciar una nova etapa que permeti treballar més l’argumentari i l’estratègia de l’entitat amb la complicitat d’altres actors de l’independentisme, com ara els partits, o refer els llaços amb entitats com ara Òmnium Cultural. Així mateix, consideren que l’entrada de persones provinents de sensibilitats polítiques diferents, com Lluís Llach, Josep Costa, Julià de Jòdar, Antoni Strubell, Jordi Pesarrodona o Joan Puig –amb polèmica–, pot ajudar a refer ponts i eixamplar la base, però adverteixen que no serà fàcil recuperar l’activitat de temps passats perquè l’independentisme de base no veu possibilitats d’incidir en la realitat.
L’escriptor i historiador Xavier Diez, llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Girona i col·laborador d’El Món, considera que l’entitat ha intentat en aquesta última etapa “exercir de lobby” amb els partits polítics perquè facin “gestos independentistes i “no se n’han sortit” i, a més, també cal tenir en compte que les últimes grans mobilitzacions no han tingut capacitat d’incidència. Per això, creu que l‘ANC s’ha de plantejar “altres escenaris” i centrar-se en “dos àmbits”. Per una banda, “constituir-se com a govern provisional de la República atès que els partits han assumit l’autonomisme” i prendre el paper d”autoritat nacional catalana a l’exili” amb l’objectiu de “pressionar en unes circumstàncies internacionals com les actuals, en què els reconeixements oficials de les nacions comencen a ser armes diplomàtiques importants en un moment d’un context internacional molt inestable. I, d’altra banda, ha de plantejar la creació d'”un cert contingut polític i ideològic a la mateixa idea de nació”. “Repensar la nació a partir d’un debat ideològic profund i esforçar-se a definir què entenem per Catalunya i què entenem per catalans”, és el que reclama Diez a l’ANC.
El politòleg i professor de la UPF Toni Rodon, per la seva banda, exposa que l’entitat independentista pateix un “problema” que afecta tot el moviment independentista i que, segons ell, “es podria resumir amb la pregunta de ‘i ara què?'”. En aquest sentit, remarca que “aquí hi ha diferents interpretacions i que encara no n’hi ha cap que s’imposi”, però opina que la solució implica treballar un “mínim comú denominador” que posi d’acord els diferents actors independentistes i eviti que “es tirin els plats pel cap” com ha passat durant l’última legislatura, cosa que tan mals resultats ha donat, com demostren les darreres eleccions al Parlament. Així mateix, apunta que l’entitat ha de tornar a treballar l’argumentari i l’estratègia per “crear més independentistes” i, en aquest sentit, ha recordat que l’ANC al principi “generava xerrades o intentaven fer independentisme en castellà, que algú pot criticar perquè pot dir que no és una bona estratègia, però eren accions que anaven una mica més enllà d’intentar criticar els partits constantment perquè no apliquen la DUI”, resumeix.
Per què constituir-se com a govern provisional de la República?
Diez creu que un eventual govern provisional de la República impulsat per l’ANC, que ressalta que no deixa de ser una mena de govern de concentració, hauria de recollir “tota la transversalitat i tota la pluralitat d’idees que són presents en la nació”. A més, creu que aquesta eina serviria per “pressionar” en l’àmbit internacional perquè, segons remarca, “els reconeixements oficials de les nacions comencen a ser armes diplomàtiques importants en un moment d’un context internacional molt inestable”. En aquest sentit, apunta que “un president de l’Assemblea Nacional catalana fent-se una foto, diguem, amb els dolents de la pel·lícula potser faria saltar les alarmes a determinats països per pressionar fins i tot el regne d’Espanya”.
Aquest organisme hauria de constituir-se “independentment dels partits i els marges dels partits” i també al marge del Consell de la República, perquè “no és tan estrany que en una lluita per a la independència hi hagi diversos grups i entitats que lluitin per ser el govern legítim” i recorda que això ja va passar a Israel, on hi havia “diversos grups i grupuscles enfrontats entre ells”. “Les històries de les independències són una mena d’històries de guerres fratricides. I no passa res”, conclou, Diez. Així mateix, defensa que des de la perspectiva internacional seria una temptació per a països com la Rússia de Putin, Israel, la Xina, o ara mateix, fins i tot l’Argentina “per incomodar Espanya o per poder desestabilitzar Europa, que ha optat claríssimament per privilegiar als estats contra el dret d’autodeterminació de les nacions”. I, finalment, creu que aquest organisme ajudaria que els “independentistes desencisats tinguessin una referència” perquè considera que ara per ara els actuals partits independentistes “no ho són”.
Què fer amb la llista cívica?
Els experts no tenen clar que l’Assemblea hagi de recuperar el projecte de llista cívica de cara al futur. Toni Rodon recorda la “divisió interna” que va produir el projecte en el si de l’ANC, i que va ser tombat per 98 vots, i ressalta que caldria “replantejar-lo” abans de tornar-lo a posar sobre la taula. En aquest sentit, destaca dos motius. Un seria que el projecte “no té consens o no té un suport intern ampli i pot ser que creï fractures” i el segon motiu és que “no està clar que una candidatura cívica aconsegueixi molt més suport i, per tant, que entri el Parlament”. Per la seva banda, Xavier Diez manifesta que l’entitat independentista ha sortit “més ben parada” del que sembla d’aquest episodi, però subratlla que de cara al futur “haurà d’aparcar o ressuscitar” el projecte en “funció del context polític”.
Així, apunta que seria “inconvenient” si hi ha un bloc independentista unit, però sí que es podria recuperar, per exemple, si Esquerra Republicana aposta per un tripartit o donar suport a un eventual govern de Salvador Illa. En aquesta situació, el col·laborador d’El Món opina que podria recollir “bona part” del votant d’ERC que “té un prejudici important respecte a Junts o que no s’acaba de refiar del tot a la CUP”. Tot i això, Diez i Rodon també recorden que noves opcions polítiques com Alhora no han aconseguit mobilitzar l’electorat independentista abstencionista i exposen diferents raons com que “els partits intel·lectuals normalment no solen funcionar bé” o per “una manca de projecte de futur”.
