El Govern de Salvador Illa recorrerà contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la bona part del decret que intentava blindar el català a l’escola, han confirmat fonts de l’executiu català a El Món. “No permetrem que ningú faci un ús polític de la llengua perquè és el pitjor que es pot fer per a la convivència”, ha avisat el president de la Generalitat.
Aquest dimecres, un dia abans de la Diada nacional de Catalunya, s’ha sabut que el TSJC ha donat la raó a l’entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB), que havia presentat un recurs contenciós administratiu contra el decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat aprovat el 2024 que blindava el català com a llengua vehicular. L’alt tribunal ha deixat sense efecte bona part del decret. En total, ha anul·lat una desena d’articles que formaven part de l’essència del text, que volia blindar l’ús del català als centres educatius. Principalment, el decret fixava el català i l’aranès a la Vall d’Aran com a llengües vehiculars en l’ensenyament.
“Llengua inclusiva, pròpia i transversal del país i de l’escola”
En una roda de premsa, el president de la Generalitat ha assegurat que el Govern català defensarà el model lingüístic de l’escola catalana “amb tota la contundència”. I ha remarcat que emprendran totes les mesures que considerin oportunes. “El català ha de continuar sent la llengua inclusiva, pròpia i transversal del país i de l’escola”.
Altres articles que la sentència del TJSC anul·la
El TSJC es carrega altres articles del decret que garantien el català com a llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o que fos l’única llengua d’acolliment de l’alumnat nouvingut, ja que no preveu mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà. En canvi, la resolució de l’alt tribunal desestima el recurs contra articles referents a aspectes organitzatius interns de l’administració.
La sentència posa el focus també en el fet que no es mencioni el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament, a diferència de l’aranès, la qual cosa “no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l’alumnat assoleixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix”.
Ofensiva per imposar el 25% de castellà a les escoles
Parcialment, el decret tombat pel TSJC s’empara en la llei del 2022, aprovada amb l’acord d’ERC, Junts, PSC i Comuns, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei sobre projectes lingüístics dels centres del mateix any. El Govern de Pere Aragonès va impulsar els dos textos per intentar blindar la immersió davant l’ofensiva judicial del TSJC per imposar un 25% de castellà a les escoles.
