No és habitual que un dels pares de la Constitució espanyola prediqui obertament una solució constitucional que permeti a Catalunya un encaix específic i diferenciat de la resta de comunitats autònomes. És dir, fer a miques les tasses del famós ‘café para todos’ i comprar una tassa diferent per als catalans. Menys habitual encara és que la proposta es faci en campanya electoral i quan l’auditori en què es predica és majoritàriament partidari d’aplicar el criteri estrictament jurídic i de tancar la porta a la via política.
Però Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, que a més de ser un dels ideòlegs de la Carta Magna espanyola, va ser figura destacada de la UCD, Alianza Popular i el PP fins el 1989 i avui és membre del Consell d’Estat, ha participat al cicle Cataluña y España: ¿Es necesaria una nueva articulación constitucional?, organitzada en el marc de l’espai de debat Escolta, Espanya, escucha, Cataluña, que coordina l’exministra de Denfesa i excandidata del PSC, Carme Chacón.
“Cap sentència ni cap llei no pot negar la realitat nacional catalana. El problema català és polític i no pas jurídic, perquè no té una arrel econòmica ni competencial, sinó identitària, i per tant, no es resol amb transferències il·limitades, sinó amb un acord bilateral que sigui votat pels catalans”, ha dit el jurista, Creu de Sant Jordi de la Generalitat i Premi Blanquerna.
Segons Herrero de Miñón, la raó per la qual avui Catalunya no se sent còmoda a Espanya rau justament en el fet que no es va reconèixer la seva diferència històrica, cultural i lingüística: “El ‘café para todos’ és l’origen del desastre territorial, la generalització de les autonomies i l’homogeneïtzació dels pactes va ser un desastre. No hem de seguir la via del café para todos, que provoca coses tan estrambòtiques com que l’Estatut valencià inclogui una clàusula que diu que la Comunitat Valenciana obtindrà automàticament els mateixos drets que obtingui Catalunya”. Un error, per cert, que atribueix al seu company de la UCD i impulsor real del ‘café para todos’, Manuel Clavero Arévalo, amb qui El Món va conversar fa uns mesos sobre aquesta qüestió.
