“Tot plegat té un punt absurd”. Aquesta és la conclusió de dos càrrecs territorials d’ERC a l’hora d’analitzar la guerra civil interna a la formació, arran del distanciament entre els dos membres del tiquet dels darrers anys, format per Oriol Junqueras a la presidència i Marta Rovira a la secretaria general. “No parlem d’una batalla estratègica, ni de planificació, ni tan sols d’un planejament tàctic, sinó de noms”, conclou un dels altres membres que estarien bastint el sector no oficialista dels “desconcertats”, militants i quadres que veuen amb perplexitat la batalla campal entre roviristes i junqueristes.
“Personalment, no sé veure quines diferències hi ha entre els dos projectes de manera clara”, apunten altres militants i quadres territorials que observen com es disparen els integrants de cada sector. “Ara seria hora de treballar estratègicament, per recuperar la credibilitat. És a dir, decidir si cal deixar de banda la negociació d’una investidura per centrar-se a refer el partit, si cal fer oposició, si cal investir Salvador Illa o celebrar una investidura fake de Carles Puigdemont”, afegeixen altres fonts. “Estem generant la sensació que el vaixell s’enfonsa”, indiquen preocupats militants amb moltes hores de vol que consideren que el que hi ha és una “guerra del poder pel poder i punt”. En aquesta línia, els “desconcertats” recorden que “Junqueras i Rovira han controlat l’aparell fins a l’últim peó sense acceptar la discrepància”. “Això ha fet perdre musculatura interna al partit que caldria despertar i revitalitzar”, alerten
A, a més a més, s’hi ha barrejat el retorn inesperat de Rovira després de més de sis anys d’exili i l’escàndol de les “campanyes de contrast”, com la dels cartells de l’Alzehimer de Maragall, que segons Rovira “se’ls ha escapat de les mans”. “Només faltaven les males praxis”, assenyalen dirigents territorials que contemplen com aquest cas està incrementant la guerra interna dins l’aparell. De fet, ara els expedientats adscrits al rovirisme apunten al junquerisme com els culpables dels fets i de la difusió del cas. Unes sospites que encara enterboleixen més les relacions dins la formació.
Desconcert també davant les negociacions
L’arribada divendres de Rovira després de l’exili, arran de l’arxivament de la causa del Tsunami Democràtic, ha agreujat la crisi interna. Fins ara, el junquerisme actuava amb un avantatge indiscutible: té un líder que es pot bellugar lliurement pel país malgrat que continuï inhabilitat per la inaplicació de l’amnistia per part del magistrat Manuel Marchena. Però, des de divendres, el rovirisme torna a tenir artilleria pesant, i és la mateixa Rovira, que s’ha compromès a fer una gira com la que està portant a terme l’expresident del partit arreu del país. De fet, aquest cap de setmana en va ser un exemple.
Dissabte va protagonitzar l’assemblea de dones, que, precisament, de bon principi ja es va palpar que no seria un passeig militar. Les primeres intervencions van ser molt dures i amb retrets, però a poc a poc, a mesura que el conclave avançava la tensió es va anar asserenant. A la tarda, Rovira va protagonitzar l’homenatge que Vic li va fer en senyal de benvinguda. Un acte que va aprofitar tant per fer una valoració personal i íntima com per esbossar el projecte polític que ara vol defensar. És a dir, que “hem de ser més i més forts que el 2017” i que “mentrestant cal guanyar espais de sobirania” com ara el “concert econòmic”.
A la plaça de la catedral de Vic, tot i l’ambient festiu, hi havia una notòria representació dels republicans, com ara els consellers Tània Verges, Anna Simó i Manel Balcells, els exconsellers Juli Fernàndez, Xavier Vendrell i Carles Mundó, alcaldes d’Osona com ara Jordi Fàbrega, l’única membre de la direcció que s’ha presentat davant el jutge per la causa del Tsunami Democràtic, Marta Molina, o membres de l’executiva com ara el totpoderós responsable de finances, Jordi Roig, l’exvicesecretari general d’Imatge, Comunicació i Prospectiva Marc Colomer, o el seu relleu, Oriol Duran, o l’advocat d’ERC, Andreu Van den Eynde, així com el diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, el cinquè beattle de l’independentisme. Les converses de quadres de comandament, membres de l’executiva, quadres territorials i militants amb més hores de vol que l’avió del Tibidabo eren tan incessants com interessants. El garbuix de sectors es feia notar a la plaça.
L’altre desconcert: investir Illa o no investir-lo
La setmana passada ERC mostrava el seu “optimisme” davant el bon ritme i caire de les negociacions d’investidura amb el PSC. Però el retorn de Rovira ha variat el discurs. De fet, els socialistes a finals de la setmana passada no compartien la joia i el goig dels republicans, ans al contrari. I aquest dilluns al migdia Rovira ha refredat l’optimisme. El motiu és que el retorn ha servit per parar l’orella a un bon gruix de representants i de les bases de la formació.
Per una banda, es troben els partidaris de la investidura d’Illa per “refer el partit des de l’oposició”, perquè és el que “han votat els electors” i perquè hi ha l’oportunitat de tenir la clau per aconseguir espais de poder. “Al capdavall, unes noves eleccions no ens farien guanyar res, al contrari, hi perdríem, i Illa pujaria fins a cinc escons… al final l’hauríem d’investir igual”, reflexionen diverses fonts d’aquest sector.
Però aquest panorama és diametralment oposat al que opinen els defensors de refer el partit al marge de la investidura. En aquesta línia, asseguren que “no hi ha cap raó per pensar que no investir Illa suposaria una nova patacada electoral pel partit”. “No té ni cap ni peus, al contrari, la patacada podria venir si l’investim”, insisteixen. “A més, el PSC i Junts tenen prou majoria, si volen que governin junts que quan convé, bé que es posen d’acord”, afegeixen. “S’ha acabat de fer de camàlic!”, exclama un vell militant de Barcelona en referència a la famosa expressió de Joan Tardà. També remarquen que no tindria cap sentit intentar investir Illa si, en l’intent de celebrar una investidura fake de Puigdemont, el president a l’exili és detingut. “Faríem un pa com unes hòsties”, descriu un altre quadre territorial. Una idea que Rovira ha sentit diverses vegades les darreres hores i que amb el compromís que sigui la militància que avali un virtual acord, s’ensuma que unes bases exaltades poden tombar qualsevol pacte per bo que el consideri la direcció.
Per això, els “desconcertats”, que entreveuen que tant els roviristes com els junqueristes apostarien per un pacte, estan sobtats pel que anomenen la “falsa dicotomia”. Entenen que la feina ara és refer el partit, buscar un nou secretari general i reformar els estatuts per crear la figura d’una “presidència monàrquica” –podria ser Carme Forcadell– i així eliminar el risc endèmic de la formació que es generin dos bàndols entre partidaris de la presidència i els de la secretaria general. “L’objectiu és empoderar de nou la militància i refer ponts amb l’independentisme, i no deixar-nos endur per la voràgine de Junts”, addueixen.
