L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va augurar durant la campanya de les passades eleccions al Parlament un “tres en ratlla” amb governs socialistes a l’Estat, Barcelona i, ara, a Catalunya. “Tres en ratlla per tenir millor transport públic, per tenir millor cultura, millor sanitat, més seguretat i habitatge protegit… perquè a l’altra banda de la plaça Sant Jaume de Barcelona tindré el meu amic Salvador”, va assegurar l’alcalde socialista de la capital catalana, que va estar present dissabte en la presa de possessió de Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat. En un any, i tres eleccions, municipals, generals i catalanes, el tres en ratlla socialista ja és una realitat: Generalitat, govern espanyol i Ajuntament de Barcelona.
Un “tres en ratlla” que el socialisme aspirava a recuperar després d’una llarga travessia pel desert a Catalunya, on feia gairebé 15 anys que no acumulaven tant poder com el que tenen ara. A la Generalitat: entre el 2003 i el 2010, amb Pasqual Maragall i José Montilla a la Presidència de la Generalitat, i ara, amb Salvador Illa. A l’altre costat de la Plaça Sant Jaume, a l’Ajuntament de Barcelona, amb Joan Clos i Jordi Hereu fins a l’any 2010, i ara amb Jaume Collboni des del juny de 2023. I al govern espanyol, amb José Luis Rodríguez Zapatero entre el 2004 i el 2011, i des de l’any 2018 amb Pedro Sánchez.
Com ja va passar en els dos tripartits de Maragall i Montilla, els socialistes disposen de la Diputació de Barcelona, presidida per l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, que també és secretària d’organització i acció electoral del PSC i ha liderat les negociacions amb ERC. En canvi, el seu poder municipal ha minvat en les poblacions catalanes amb més habitants després de Barcelona. Ara, tot i la recuperació d’alguns feus històrics com Sabadell, Lleida, Tarragona, els socialistes tenen 13 alcaldies en els municipis més grans de Catalunya, quan en el període 2003-2010 en van arribar a tenir entre 17 i 18. Tanmateix, en aquestes dues dècades han perdut altres municipis importants com Badalona, Terrassa, Girona o Manresa.
El poder dels socialistes depèn de diferents formacions
La diferència entre el poder d’ara i el de fa vint anys es troba a les majories que disposa en les diferents institucions. És cert que fa dues dècades, la Generalitat depenia del tripartit amb Esquerra Republicana i Iniciativa -ara Comuns-, on les polèmiques van tacar sobretot la primera etapa, batejada com el ‘Dragon Khan’, mentre que a l’executiu espanyol i l’Ajuntament de Barcelona disposaven de majories més sòlides i estables. Queda per veure com són les relacions d’Illa amb els seus socis prioritaris per mantenir així la majoria absoluta que ha permès la seva investidura, però, actualment, tant a la Moncloa com a la capital catalana, on governen sense haver guanyat les eleccions i a les quals van arribar amb girs de guió inesperats com el suport del PP al consistori, els socialistes han d’aplicar contínuament la política de pactes i fer equilibris amb les formacions que els hi poden donar suport.
Es preveu que al Congrés dels Diputats sigui la plaça on els socialistes ho tinguin més complicat a partir d’ara. Els socialistes espanyols necessiten els vots dels set diputats de Junts, i entre les dues formacions no hi ha cap sintonia ni contrapès que pugui facilitar l’entesa, com si passa a la Generalitat o a l’Ajuntament, on molt és molt probable que els republicans acabin formant part del govern municipal de Collboni. De fet, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ja ha advertit que les relacions a Madrid poden canviar si l’executiu espanyol no impulsa accions per garantir l’aplicació de l’amnistia. De fet, aquesta no aplicació de la llei aprovada pel Congrés es tractarà en la pròxima reunió que celebrin Junts i PSOE en el marc de la mediació internacional, perquè els juntaires creuen que “ha canviat molt el marc mental” de tot l’acordat fins ara. “Si canvien les condicions, n’hem de parlar. A Madrid anem peça a peça”, ha dit Turull.
La fi del Procés amb un govern “espanyolista i autonomista”
El socialisme, a més, considera que l’arribada de Salvador Illa a la Generalitat suposa la fi del Procés “tal com l’hem conegut fins ara“. Així ho diu l’expresident José Montilla, que subratlla que també “ho diuen els mateixos independentistes”, un espai que ha perdut la majoria absoluta que ha ostentat durant més d’una època i que ha quedat fet miques per les contínues picabaralles entre Junts per Catalunya i Esquerra. El socialisme considera que la seva tornada a Palau obre “una nova etapa a Catalunya de grans acords i de gran futur”.
Des de Junts no han donat el Procés per acabat, perquè com va dir Carles Puigdemont en la seva reaparició a Catalunya “seguim aquí”, però han acusat Esquerra Republicana, en la batalla fratricida que mantenen les dues formacions, d’entregar la Generalitat a un executiu “espanyolista i de clara vocació autonomista” i han reclamat explicacions als republicans pel pacte amb els socialistes. En aquest context, des de les files de Junts han situat el seu partit com l’única “alternativa”. La portaveu de Junts, Mònica Sales, també ha reclamat “una ràpida” compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, al Parlament per “donar explicacions” sobre la composició del seu govern perquè la nova consellera d’Educació, Esther Niubó, va defensar el 25% del castellà a les escoles i per la “gran voluntat espanyolista” del nou titular d’Exteriors, Jaume Duch.
