La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha defensat el Pacte Nacional per la Llengua subscrit aquest migdia pel Govern i més de vint entitats, plataformes, sindicats i tres partits polítics, però que no ha comptat amb el suport de Junts per Catalunya ni la CUP. Paneque ha subratllat que aquesta aposta no és contra el castellà ni contra cap altra llengua i, ha defensat que “les llengües s’estimen quan s’utilitzen, però en qualsevol cas, la promoció d’una llengua ha no d’anar en detriment d’altres”.
Preguntada en la roda de premsa posterior al Consell Executiu per si els membres del Govern deixaran de respondre preguntes en castellà, o si el president, Salvador Illa, no en parlarà més en castellà en seu parlamentària, Paneque ha afirmat que el català serà “preferent” en les comunicacions institucionals i en les rodes de premsa, però ha assenyalat que “quan la pregunta és per mitjans que tindran repercussió més enllà de Catalunya i es demanen en castellà, la resposta efectivament serà en castellà”.
D’altra banda, la consellera ha assenyalat que el Pacte va “més enllà de l’àmbit institucional”, l’objectiu final del pacte és “involucrar la societat catalana en el seu conjunt per augmentar, incentivar, augmentar l’ús social del català”, i ha convidat Junts i la CUP a sumar-se a la iniciativa. “Es pot ampliar tant com sigui necessari, té un caràcter obert i transversal”, ha dit. Així mateix, ha subratllat que la dotació anual de més de 200 milions d’euros i la de 255 d’enguany és “la quantitat més gran mai destinada a polítiques lingüístiques a Catalunya”. I, a més, ha remarcat que les mesures incloses en el Pacte Nacional per la Llengua són “transversals” i “interpel·len a tots els departaments del Govern, però també a tota la societat” amb l’objectiu “essencial” que la llengua catalana incrementi el seu ús en el dia a dia de la ciutadania.
Els objectius del pacte amb l’administració
El Pacte Nacional per la Llengua fixa vuit objectius específics en relació amb l’administració. El primer és garantir que les institucions de la Generalitat i els seus representants s’expressen “sempre en català, com la llengua d’ús normal, en les comunicacions adreçades a la societat catalana” i que el català és “la llengua habitual de comunicació interna i externa” de l’administració en les comunicacions orals, escrites, presencials i en línia. També proposa “millorar” la coordinació entre departaments i unitats i amb altres administracions a l’hora de dissenyar i aplicar les polítiques lingüístiques i reforçar la capacitat de la Generalitat de fer polítiques lingüístiques “proactives”.
Així mateix, busca garantir que el personal de l’Administració i subcontractat té el “coneixement adequat del català, dels drets lingüístics de la ciutadania i dels deures dels servidors públics a l’hora d’exercir les seves tasques”, que s’apliquen les clàusules lingüístiques en la contractació i garantir el compliment de la normativa en els serveis que depenen de la Generalitat. I, finalment, vol aplicar criteris de comunicació clara en català en la relació amb la ciutadania.
