Sílvia Paneque, portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ha anunciat aquesta setmana totes les mesures que el nou executiu català vol aplicar per combatre la sequera en la qual encara està immersa ara Catalunya i les que puguin venir en el futur. Segons el govern d’Illa, aquestes mesures portarien Catalunya cap a la “seguretat hídrica” i a “deixar de dependre de la pluviometria”, o en altres paraules, que el país fos totalment autosuficient pel que fa als recursos hídrics.
En el pla anunciat hi ha la rehabilitació de la Planta de Tractament del Ter, l’ampliació i millora de la Planta de Tractament del Llobregat, el desdoblament de l’artèria PTT-EDT II Tram IV o la construcció de les dessalinitzadores de la Tordera II, la de Foix i la de la Costa Brava Nord. Actuacions que en alguns casos ja estaven en marxa i altres que són iniciativa del nou govern.
El futur en cinc dessalinitzadores
Un dels grans objectius que s’ha posat el nou Govern de la Generalitat de Catalunya són les dessalinitzadores. Una planta dessalinitzadora és una instal·lació que converteix l’aigua salada del mar en aigua apta per al consum humà, els usos industrials i el regadiu; i a Catalunya actualment només n’hi ha dues: la ATL ITAM Dessalinitzadora del Llobregat (al Prat de Llobregat) i l’ATL ITAM Dessalinitzadora de la Tordera (a Blanes).
Un dels grans anuncis de la roda de premsa de Paneque va ser l’acceleració de la construcció de les dessalinitzadores del Foix i Tordera II, que costaran 223 i 290 milions d’euros respectivament, i l’anunci d’una nova dessalinitzadora que s’ubicarà a la Costa Brava Nord “amb l’objectiu de reduir el dèficit hídric en la zona de l’Alt Empordà”. El futur de Tordera II és l’ampliació de l’actual dessalinitzadora, que permetrà a la instal·lació passar dels 20 hm³ de capacitat de producció actual fins als 80 hm³, mentre que la futura dessalinitzadora del Foix permetrà operar la instal·lació per produir 30 hm³.
Precisament, pel que fa a la dessalinitzadora del Foix, es detalla en els acords de Govern de dimarts que s’han donat “instruccions perquè es tramiti de manera urgent l’avaluació ambiental”, ja que ja compta amb l’aprovació del projecte bàsic i l’estudi d’impacte ambiental des del 4 de maig del 2023.
L’estudi ambiental del projecte bàsic, elaborat per Typsa, assenyala l’existència de prats de posidònia i altres espècies de fanerògames a la zona marítima davant de Cubelles, municipi on s’instal·laria la dessalinitzadora, tot i que asseguren que l’activitat de la dessalinitzadora no tindria un gran impacte i que és totalment compatible amb el medi ambient. “S’ha modelitzat l’augment de salinitat que arribaria a les dues praderies i, fins i tot al pitjor dels escenaris, l’increment de salinitat compleix en tot moment els llindars establerts pel CEDEX per ambdues espècies”, afegeixen a l’estudi.
L’impacte d’aquesta nova dessalinitzadora s’ha d’analitzar en diversos aspectes. Segons assenyalen a l’estudi d’impacte ambiental, l’emissió de gasos de combustió i partícules a l’atmosfera, la descontaminació de sòls contaminats, l’afectació del paisatge, l’afectació en la qualitat acústica submarina, l’augment de la terbolesa de les aigües per resuspensió de sediments, l’alteració de praderies de C. nodosa per les activitats de dragatge, l’afectació d’espais protegits (RN2000 i PEIN), l’augment de la concentració de gasos d’efecte hivernacle (GEH), l’afecció al paisatge i l’afectació de les praderies per l’abocament de salmorra presentarien un impacte ambiental moderat.
Per la seva banda, expliquen que els canvis en la morfologia i el relleu, la descontaminació de sòls contaminats, la contaminació de masses d‟aigua subterrànies, l’afectació de la flora, l’afectació del patrimoni cultural i històric, la contaminació de les aigües per presència d’embarcacions associades al projecte, l’afectació de la pesca i navegació, l’afectació de praderies de posidònia oceànica per les activitats de dragatge, l’increment de la pressió sonora i l’abastament d’aigua potable patirien un impacte compatible.
La conca de la Muga serà una de les beneficiades de les noves mesures del Govern, que busca millorar l’abastament gràcies a la dessalinització i la construcció d’una Estació de Regeneració d’Aigua a Figueres.
Potabilització i el riu Besòs
Una de les grans accions que vol accelerar el govern de Salvador Illa són les obres de rehabilitació de la planta potabilitzadora del Ter, que s’espera que la modernitzin amb la rehabilitació dels filtres de sorra existents i la construcció d’un nou dipòsit i estació de bombament intermedi, equips d’ozonització i una instal·lació per a la desinfecció amb hipoclorit sòdic i la disposició de filtres de carbó actiu en gra (CAG). Aquestes obres, que el passat 12 de juny van ser adjudicades a CADAGUA-FERROVIAL-CONST. RUBAU-AREMA per un valor de 102 milions d’euros, s’espera que comencin aquest mes de setembre i compten amb un termini d’execució de 48 mesos.
L’altra gran actuació que busca el nou executiu és la millora de la planta potabilitzadora d’Abrera. Una gran actuació que haurà d’esperar a ser finalitzada, ja que malgrat que la licitació de construcció dels dos decantadors lamel·lars ja s’ha activat per un import de 7 milions d’euros i la licitació de la remodelació de les instal·lacions dels filtres de sorra s’ha fet aquest mes de juliol, per 15 milions d’euros, està previst que l’adjudicació arribi a finals d’any i que les obres s’iniciïn a principis de 2025. Aquestes dues accions, però, només formen part de la primera fase del pla que té el Govern d’Illa, ja que pel que fa al projecte d’obra a licitar s’espera que estigui disponible durant l’any 2025 i que les obres s’iniciïn el 2026. Finalment, la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí també es veurà afavorida de les noves mesures del govern socialista. L’executiu català busca accelerar l’ampliació del tractament d’osmosi inversa de la planta.
Les plantes potabilitzadores, i el riu Besòs, tindran una gran importància amb el nou govern, ja que l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter Llobregat (ATL) preveu construir una nova planta potabilitzadora a Montcada i Reixac -valorada en 60 milions d’euros, amb una capacitat de 600 litres per segon, ampliable en 600 més- una planta que complementaria les accions de l’ATL, com la construcció de sis pous al·luvials (canonades de 700 mm i clavades a percussió horitzontalment i que capten l’aigua a través de petites ranures), 3 a Montcada, ja finalitzats, i 3 al Bon Pastor. De fet, al Bon Pastor l’ATL està valorant la possible construcció d’una nova planta potabilitzadora valorada en 120 milions i que tindria una capacitat de 1.000 litres per segon, ampliables a 1.400. Un dels altres detalls pel que fa al riu Besòs és la proposta de reutilització potable indirecta.
A més de les accions materials, el Govern incorporarà al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (conques internes) els projectes constructius com la regeneració i impulsió d’una part de l’efluent de la depuradora del Besòs (2000 l/s) i el projecte col·lector d’aigües salobres.
Una de les altres actuacions de l’executiu català seran les obres de millora a les conduccions de l’ATL. L’eficiència de les conduccions és del 98% i a la tardor es preveu que es comencin les obres per al desdoblament del tram IV de l’artèria Ter-Trinitat. Aquestes obres que començaran a l’octubre -i que es completaran en un termini esperat de 2 anys- permetran reparar les antigues canonades que presenten diverses fuites durant el seu recorregut, sent de les més destacades les fuites de Badalona i Santa Coloma de Gramenet.
Aigua regenerada
L’aigua regenerada és, també, un dels grans actius per fer front a la sequera. Al Llobregat es realitzaran una conducció per poder traslladar els cabals d’aigua residual del Besòs fins a la depuradora del Llobregat, cosa que permet un funcionament a màxima capacitat de les instal·lacions de regeneració i impulsió; una mesura que el Govern preveu que entri en servei abans del 2027. L’executiu català s’ha fixat un altre objectiu pel que fa a l’aigua regenerada, i és que l’any 2033 entri en funcionament l’Estació de Regeneració d’Aigua del Besòs.
A més, en matèria d’aigua regenerada el Govern busca avançar la construcció dels tractaments de regeneració de les estacions depuradores d’aigües residuals de Mataró i Figueres, que permetran que es disposi de més aigua per a la recàrrega dels aqüífers i hi hagi més recursos per als usos agrícoles.
