El Govern de Salvador Illa ha engreixat l’estructura de la Generalitat amb més alts càrrecs i personal de lliure elecció, i també ha incorporat més càrrecs directius a les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat amb la creació de tres llocs de treball. En total, segons ha detallat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una resposta del PPC publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), l’estructura de la Generalitat està formada per 948 persones. Aquesta es reparteixen de la següent manera: 223 alts càrrecs, 237 càrrecs directius corresponents a les entitats del sector públic, 68 llocs de lliure designació –99 altes i 31 baixes– i 420 subdirectors i subdirectores generals i llocs de treball assimilats.
Dalmau, a una pregunta de Junts, també publicada al BOPC, ja va comunicar el passat mes de maig que l’executiu socialista tenia 178 alts càrrecs, mentre que l’anterior, d’Esquerra Republicana encapçalat per Pere Aragonès, en tenia 168. Una xifra que, segons admet el mateix Dalmau en una resposta recent, s’ha incrementat durant aquest temps en 45 alts càrrecs més, passant dels 178 als 223 actuals. És a dir, l’administració de la Generalitat de Catalunya té actualment 55 càrrecs de confiança més que en la legislatura anterior. Dels 17 departaments que conformen l’executiu d’Illa, Presidència és el que més alts càrrecs té. Un total de 45. En segon lloc, hi ha el macrodepartament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, de la consellera portaveu Sílvia Paneque, que en té 21, i, en tercer lloc, hi ha el d’Economia i Finances amb 20 càrrecs de confiança.
Per sobre de 10 alts càrrecs hi ha 8 Departaments: Empresa i Treball (16), Educació i Formació Professional (15), Drets Socials i Inclusió (14), Justícia i Qualitat Democràtica i Igualtat i Feminisme (12 cadascun), Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i Interior i Seguretat Pública (11 cadascun) i Unió Europea i Acció i Exterior (10). La resta de departaments no superen la desena: Salut i Cultura en tenen 8 cadascun, Recerca i Universitats i Cultura en disposen de 7, Esports en té 5 i Política Lingüística només en té 4. El conseller de la Presidència en la resposta que va donar al maig va atribuir l’increment d’alts càrrecs a la “creació” del Departament de Política Lingüística i el Departament d’Esports i al “reforç” de l’estructura principalment del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, però totes les conselleries han engreixat la seva estructura des de l’entrada dels socialistes a la Generalitat.
Tres càrrecs de direcció creats des de l’entrada del PSC al Govern
Des de l’entrada d’Illa i el PSC, la Generalitat, del 10 d’agost de 2024 ençà, ha creat tres llocs de treball de càrrecs directius i, en total, hi ha 237 persones que ocupen càrrecs d’aquesta categoria a les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat, que estan participades majoritàriament per l’Administració i els consorcis i fundacions que hi estan adscrits. Així, el departament que té més càrrecs directius és Salut, amb 95, seguit de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (55), Presidència (22) i Cultura (16), mentre que la resta de Conselleries no superen els 10: Empresa i Treball (9), Economia i Finances (7), Recerca i Universitats (6), Drets Socials i Inclusió i Justícia i Qualitat Democràtica (4 cadascun), Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i Unió Europea i Acció Exterior (3 cadascun), Esports
i Política Lingüística (3 cadascun) i Interior i Seguretat Pública només en té 1.
A més, Dalmau detalla en la resposta que els tres càrrecs que ha creat la Generalitat des de l’entrada de Salvador Illa són el de directora general de Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA), que ocupa Carmen Ruiz, el de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en mans de Carles Ruiz, i el de directora adjunta a la Presidència d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SA, Teresa Torres. D’altra banda, s’ha suprimit el de conseller delegat de Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Lògiques, SA (CIMALSA).
Gairebé 100 llocs de lliure designació
En relació amb els llocs de lliure designació, s’han creat o esdevingut 99 llocs de treball des del 10 d’agost de 2024 ençà, dels quals 64 corresponen al Cos de Mossos d’Esquadra i 14 a Presidència. La resta de Conselleries no superen els 10. En aquest sentit, Albert Dalmau assenyala que aquest increment significatiu de llocs de treball amb la forma de provisió per lliure designació es deu a l’increment de llocs del Cos de Mossos d’Esquadra. Ho justifica per la “nova promoció de 2024” de les categories de sergent i caporal del cos, alguns dels llocs amb funcions que requereixen aquesta forma de provisió i, també, a la necessitat de promoció de llocs de treball de l’especialitat de seguiments i vigilàncies de les categories de mosso i caporal, aquest 2025″. D’altra banda, s’han suprimit 31 llocs de treball, dels quals 20 corresponen al Cos de Mossos d’Esquadra. És a dir, des de la investidura de Salvador Illa s’han creat 68 llocs de treball de lliure designació.
Més de 420 subdirectors generals
Finalment, el conseller de la Presidència explica que actualment, d’acord amb les dades que consten al Registre General de Personal, hi ha 420 subdirectors i subdirectores generals i llocs de treball assimilats. Aquesta xifra, però, no es pot comparar amb l’anterior Govern perquè no hi ha dades al respecte. Amb tot, és el Departament de Presidència que té més subdirectors generals, un total de 67. El podi el completen Economia i finances, amb 55, i Empresa i Treball, 40. La distribució de la resta de subdirectors és la següent: Territori, habitatge i transició ecològica (37), Educació i formació professional (33), Interior i seguretat pública (32), Justícia i qualitat democràtica (27), Agricultura, ramaderia, pesca i alimentació (25), Salut (22), Drets socials i inclusió (19), Cultura (18), Igualtat i feminisme (15), Recerca i universitats (11), Unió Europea i Acció Exterior (8), Política lingüística (6) i Esports (4). Finalment, la Comissió jurídica assessora compta amb un.
