Dies després de justificar l’ús del castellà per part d’un alt càrrec d’ACCIÓ en un acte d’El Periódico amb empresaris que tenia suport institucional de la Generalitat, l’executiu de Salvador Illa ha hagut de tornar a donar explicacions per l’ús de la llengua castellana en un altre acte públic. Concretament, en una trobada de les conselleres de Drets Socials i Inclusió i d’Universitats i Recerca, Mònica Martínez Bravo i Núria Montserrat respectivament, amb estudiants universitaris gitanos. En una resposta per escrit publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), Bravo admet que el castellà es va fer servir en “moments concrets en què alguns estudiants es van adreçar a les conselleres en aquesta llengua”. Això es va fer, segons la consellera, “sense basar-se en cap cas en pressupòsits al voltant de les capacitats lingüístiques dels estudiants o en estereotips vinculats al seu origen”.
Malgrat l’ús del castellà en diversos moments de la trobada, Mònica Martínez Bravo nega que la trobada es desenvolupés “íntegrament en castellà, contràriament al que s’afirma a la pregunta”, presentada per Junts per Catalunya, que és el grup que els ha demanat les explicacions. “L’acte es va dur a terme en català, llengua d’ús institucional normal del Govern”, defensa la titular de Drets Socials abans d’admetre que en alguns moments les conselleres van fer ús del castellà només perquè alguns dels estudiants presents a la trobada es van dirigir a les conselleres en llengua castellana. “L’ús del castellà en un context específic en cap cas desvirtua les actuacions impulsades pel Govern per a la normalització lingüística del català ni suposa una renúncia als principis del Pacte Nacional per la Llengua, que ja s’està començat a desplegar”, afirma la consellera.
Tot i la puntualització de la consellera sobre l’ús parcial del castellà en la trobada, l’única constància que hi ha de com es va desenvolupar la reunió és un vídeo institucional difós per la mateixa Mònica Martínez Bravo, que fa un resum de la conversa que van tenir amb els estudiants. Tots els fragments són en castellà, cap de les dues conselleres fa servir el català en cap moment del vídeo, que podeu veure sota aquestes línies.
Fa uns dies vam compartir una trobada molt especial amb estudiants gitanos i gitanes universitàries, amb la consellera @recercauniscat.
— Mònica Martínez Bravo (@monicambravo) June 12, 2025
Van ser converses per escoltar, entendre i reivindicar: el talent hi és, el que cal és trencar barreres.#ElGovernDeTothom pic.twitter.com/IKMgOIiw5E
Bravo detalla que en l’àmbit universitari “aquest compromís es fa palès” amb el desplegament del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca a Catalunya, que “en només tres anys ja ha assolit gairebé el 80% dels objectius”, i amb el Pacte Nacional per la Llengua, que recullen mesures “per fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua d’ús normal en el terreny de la docència, la recerca, la transferència i la divulgació del coneixement i en el marc del respecte dels drets lingüístics de tota la comunitat universitària”. D’altra banda, pel que fa als serveis socials, la seva titular apunta que compten amb un pla per fomentar la llengua amb l’objectiu de “promoure la inclusió social i facilitar que infants, adolescents, joves i persones grans ateses als centres i serveis del departament puguin expressar-se i ser atesos en català amb normalitat”.
Junts dubta que el Govern pugui ser “referent lingüístic”
Junts posa en dubte que el Govern pugui “ser referent lingüístic si canvia de llengua sense criteri aparent”. Així es va expressar la portaveu de Junts per Catalunya, Mònica Sales, durant la darrera sessió de control al Govern, on va subratllar que en la trobada el “castellà va tenir un paper preeminent per part del Govern, si més no, la part difosa a les xarxes socials”. En una pregunta al conseller de Política Lingüística, la diputada juntaire li va traslladar que el català pateix un procés de minorització que és “constant”, i va afegir que “també per part del Govern”. En aquest sentit, li va demanar quan preveu crear “l’oficina de protecció de drets lingüístics”, que preveu el Pacte Nacional per la Llengua.
Francesc Xavier Vila va respondre que l’oficina es crearà, però va puntualitzar que “anirem al ritme que es pugui en funció de les disponibilitats del Departament”. El conseller, a més, va defensar que el català és la llengua pròpia del país i el Govern està “potenciant la llengua tant com és possible”. I, en aquest sentit, va posar l’exemple que el català va ser llengua oficial a l’acte d’inauguració de Mondiacult i el president de la Generalitat va fer el seu discurs íntegrament en llengua catalana “per primera vegada a la història en un acte de la UNESCO”.
