Defensar la gestió i també carregar contra l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) entre el 2016 i el 2020. Aquest ha estat el dur contingut de l’exsecretari general del departament de Drets Socials, Oriol Amoròs, que de fet, només va estar al càrrec 45 dies, de període fiscalitzat per l’auditoria pública. Amorós ha portat l’informe, ple de post its i notes, així com les al·legacions presentades en el seu dia a la Sindicatura i que, a parer seu, l’organisme va menystenir.
En la seva compareixença a la comissió de Drets Socials del Parlament, Amorós ha estat el darrer en enraonar després del conseller Chackir El Homrari, el seu antecessor en el càrrec, Josep Ginesta i l’exdirectora de la DGAIA, Ester Cabanas. Amorós portava la feina feta i, com a exdiputat –va ser membre de la comissió d’investigació del cas Pujol– no ha estalviat ironia, càrrega ideològica, dades i algun calbot polític. De fet, com qui no vol la cosa ha alertat sobre la figura de la síndica que va signar l’informe, Maria Àngels Cabasés, recordant que va ser proposada per Junts, però obviant, expressament, que va ser membre de la direcció d’ERC.
Un informe sense context
La seva intervenció s’ha encetat retraient que un informe d’aquestes característiques amb relació a les seves finalitats “no tingui present el context”. Uns elements com ara que la Generalitat “no tenia cap informació sobre els fluxos migratoris”, contra l’arribada massiva de menors no acompanyats, la Covid-19, la manca de pressupost o la pressió de la fiscalia. I, sobretot, que l’informe no té present que el 2016 tot era “contractació” i el 2020 tot havia canviat a “concertació”.
Per altra banda, ha criticat que després de presentar 90 pàgines d’al·legacions més els annexos, la Sindicatura només va corregir dos detalls com ara que “sí havien enviat tota la informació” i que s’havien “equivocat en unes taules”. Unes al·legacions que només s’han valorat en quatre línies quan s’havia donat una “explicació fil per randa de totes les conclusions de la Sindicatura”. “D’aquí el meu enuig, perquè vostès no s’han llegit les al·legacions”, ha remarcat incidint que la Sindicatura, tampoc.
Batussa amb Junts i a la Sindicatura
També ha acusat els portaveus de no filar prim en les seves intervencions perquè en cap cas la Sindicatura apunta que s’han incrementat els beneficis de les entitats contractades. A partir d’aquí, ha carregat els neulers especialment contra Junts, perquè el Govern del president Quim Torra i el de Carles Puigdemont apostaven per l’acollida. Una crítica que la diputada de Junts, Ennatu Domingo, ha qualificat “d’insolent”. Una estratègia que implica oferir el servei amb tots els drets. En tot cas, ha anat una per una de les conclusions per contestar-les amb dades. Especialment contundent, ha estat amb els contractes d’emergència -un dels punts forts de l’informe- per atendre l’arribada massiva de menors no acompanyats que vivien al carrer i que els alcaldes reclamaven que fossin atesos.
“Havíem d’afrontar el sensellarisme de joves i menors”, ha arguït. “No podíem dir als alcaldes que s’havien d’esperar quinze mesos per un sistema d’adjudicació”, ha subratllat. Així mateix, ha ficat el dit a l’ull a la Sindicatura quan l’informe assegura que el 2020 es trobava “lluny de l’excepcionalitat prevista” que justifiquessin els contractes d’emergència. “Deu ser l’única institució del món, la Sindicatura, que la Covid no va ser una excepcionalitat”, ha ironitzat per justificar l’obertura de nous centres per respectar capacitats o centres per menors que tenien els seus pares ingressats a l’hospital i no podien estar amb els avis per motius de risc. Per a Amorós, no hi ha cap contracte d’emergència que no complís els requisits de la llei: els menors estaven en situació de risc i necessitaven atenció immediata.
