Fins ara havia evitat fer qualsevol declaració pública en l’escàndol de la menor controlada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que va ser víctima d’una trama de pederastes a través d’un home que hi tenia relació. L’exdirectora de la DGAIA, Ester Cabanes, ha aprofitat l’avinentesa de la seva compareixença a la comissió de Drets Socials del Parlament, celebrada aquest matí, per aclarir alguns punts del cas i reivindicar que va ser la mateixa entitat que dirigia qui va detectar el cas. Ho ha fet acompanyada de l’exconseller Chakir El Homrani, i els dos exsecretaris generals del departament, Josep Ginesta i Oriol Amorós.
“Si la DGAIA no hagués actuat, mai hauria existit l’operació Dàmocles”, ha sentenciat Cabanes recordant el dispositiu dels Mossos d’Esquadra de l’octubre de 2024 que va permetre destapar el cas. De fet, Cabanes, que va dirigir la DGAIA des del 2018 al 2024, havia sigut la directora del centre on es trobava la menor de 12 anys, en una situació de règim obert, ha dit que la mare de la mateixa víctima que van presentar la denúncia als Mossos en “detectar que estava passant alguna cosa”.
No era una tutela
Segons ha detallat Cabanes, la víctima estava interna en un centre de la DGAIA, però mai no ha estat sota la tutela de l’administració. El seu context familiar era molt problemàtic amb una “separació conflictiva dels pares” i la mare afectada d’un càncer terminal. És a dir, la noia es trobava en un centre al qual també podien anar els pares a veure-la, tot i que el pare no complia amb les seves obligacions. De tota manera, la DGAIA no ostentava la tutela de la noia. De fet, la menor sortia perquè no tenia un règim tancat i tenia la mobilitat de qualsevol menor que pot anar a un institut, això sí, amb uns horaris concrets, segons ha destacat l’exdirectora de la DGAIA.
Precisament, va ser arran d’una sortida de dos dies del maig de 2021, durant els quals va estar escapolida, que els pares van denunciar el cas. En aquell moment, el control de la menor era dels pares, no del centre, segons Cabanes. En tornar al centre, els educadors i els responsables van detectar, per les explicacions de la menor, que “tenia una relació amb una persona que no era adequada”. Se li va intervenir el mòbil i l’ordinador per constatar l’historial i van constatar certes sospites. Va ser aleshores que la mare i la directora del centre van interposar la primera denúncia als Mossos, l’octubre de 2021. Els Mossos van obrir la investigació i el juny de 2024 van presentar en una roda de premsa la gran operació contra una xarxa de prostitució infantil.
Un cas que l’exdirectora de la DGAIA ha aprofitat per reivindicar els professionals que, ha subratllat, “fan el que poden amb el que tenen” i tenen “molts encerts”. “El sistema protegeix”, ha assegurat, per després lloar el sistema dels Barnahus, impulsat en l’època del conseller Chakir El Homrani. Un mètode impulsat en comprovar la mateixa DGAIA que no s’estaven abordant “com calia” els possibles casos d’abusos sexuals i que es necessitava un “abordatge integral”. De fet, El Homrari, minuts abans també en la mateixa compareixença, ha informat que el primer Barnahus, instal·lat a Tarragona, va permetre detectar quatre vegades més casos d’abusos a infants.
