Les pròximes eleccions europees podrien suposar un punt i a part en la trajectòria de l’alta cambra. Un estudi del Consell Europeu sobre Relacions Exteriors (ECFR, per les seves sigles en anglès) vaticina que per primer cop en la història hi podria haver coalicions de majoria al Parlament Europeu més a la dreta dels lliberals, un escenari que certificaria la ja pronosticada deriva cap a la dreta de l’hemicicle i la davallada tant dels populars com dels socialistes.
L’anàlisi impulsada per aquest think-tank ha elaborat una previsió de com poden quedar repartits els 720 escons en joc després dels comicis que s’han de celebrar el pròxim mes de juny, basant-se principalment en els diferents sondejos d’opinió que es publiquen als 27 estats membre i tenint en compte també les xifres que els partits han obtingut en altres eleccions europees. Segons aquests pronòstics, els populistes antieuropeus serien primera força en nou països (Àustria, Bèlgica, República Txeca, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia i Eslovàquia) i seran segons o tercers en nou més (Bulgària, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Letònia, Portugal, Romania, Espanya i Suècia).
“Els resultats indiquen que el Parlament Europeu probablement farà un gir brusc a la dreta després de juny del 2024”, assenyala l’ECFR, que constata que els dos principals grups fins ara, el Partit Popular Europeu (PPE) i l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D), seguirien cedint escons, com ha passat en les últimes dues eleccions, mentre que els “grans guanyadors” serien els partits populistes de dreta. Així doncs, el PPE passaria dels 178 escons actuals a 173, mentre que els socialdemòcrates baixarien de 141 a 131.
També patirien un retrocés important tant els lliberals -Renew Europe- com els verds -Verds/Aliança Lliure Europea (G/EFA)- que passarien de 71 a 61 escons i de 38 a 44, respectivament. A l’altra cara de la moneda, els guanyadors per excel·lència dels comicis serien grups com el d’Identitat i Democràcia (ID), que guanyaria 40 escons i es quedaria com la tercera formació amb més diputats amb un total de 98 diputats, i els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), que obtindrien 18 escons addicionals, elevant-se fins als 85.
El pronòstic per a l’estat espanyol
En el cas concret d’Espanya, l’estudi considera que hi haurà vot de càstig per al PSOE pel seu acord amb els independentistes catalans per a la reelecció de Pedro Sánchez i situen el PP com a primera força, amb Vox en tercera posició amb un 10% dels vots. Pel que fa a Sumar, vaticina que perdrà vots en comparació als resultats del 23J.
