El conseller d’Interior durant els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, Joaquim Forn, ha tancat la sessió de compareixences d’aquesta tarda a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre els atacs terroristes. I no se n’ha estat de carregar contra el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), contra el govern espanyol del moment i, potser sense intenció, deixar en evidència l’aleshores cap del cos de Mossos d’Esquadra i actual director general de la Policia, Josep Lluís Trapero.
Forn ha pronunciat una primera intervenció on ha descrit amb fets que ha anat recollint com van anar les coses aquell mes d’agost per justificar una dura acusació contra les policies i els serveis d’intel·ligència, sobretot pel que fa al descontrol i la llibertat d’actuació que va tenir l’imam de Ripoll, cervell de la cèl·lula jihadista, Abdelbaki es-Satty. “No cauré en cap especulació gratuïta, m’he remès als fets i a partir d’aquests puc constatar l’enorme negligència policial”, ha assenyalat. Forn, que brandat el seu ofici polític, ha disparat contra la “reacció política dels atemptats”. Una reacció que, a parer seu, va venir de la mà de la vicepresidenta del govern espanyol, que hauria promogut “una estratègia a través d’alguns mitjans de comunicació per embrutar i qüestionar l’actuació dels Mossos d’Esquadra”.
No li van dir res de l’imam
L’exconseller i ex-pres polític de Junts per Catalunya també ha explicat a preguntes del diputat de Sumar, Eloi Badia, que no va tenir coneixement de les relacions de l’imam de Ripoll amb el CNI, fins que no feia ja temps que estava a la presó. De fet, es referia a les primeres informacions que van aparèixer que només referien quatre reunions i no sis com acrediten els documents desclassificats. És a dir, i posant en relació la seva compareixença amb la del major Trapero, els Mossos d’Esquadra que ja sabien els contactes de l’imam amb el CNI, la policia de la Generalitat no el va informar. “La informació d’intel·ligència no circulava amb la rapidesa que havia de circular”, ha rematat.
Per altra banda, Forn ha recordat que la primera reunió que es va fer al vespre amb el president espanyol, Mariano Rajoy, no van convidar ningú al Govern de Carles Puigdemont. Així mateix, ha recordat que la segona reunió per explicar l’evolució de les investigacions, ha relatat que Rajoy va donar veu als responsables del Cos Nacional de Policia (CNP) i de la Guàrdia Civil que donessin el seu parer i no van badar boca perquè la investigació la portaven Mossos. “Vaig veure la cara d’estupor de Soraya Saenz de Santamaria i vaig pensar que tindríem problemes… alguns no van acceptar prou bé i les conseqüències ja les sabem”, ha comentat.
En aquest sentit, també ha subratllat que l’aleshores ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido, va declarar a la premsa que s’havia desarticulat la cèl·lula quan encara el terrorista que havia assassinat 16 persones a les Rambles estava lliure per Catalunya. “Van reconèixer que s’havien equivocat”, ha afegit Forn per retreure que “alguns van fer política i altres van ser rigorosos per tal de desarticular aquesta cèl·lula jihadista”.
Retrets
Forn també ha destacat que arran del Procés polític que vivia a Catalunya, Madrid va posar molts problemes als Mossos. “No es va permetre als Mossos d’Esquadra fer una convocatòria de 500 places, absolutament necessàries, per a garantir la presència a tot el territori”, ha informat. “L’Estat només en permetia 50”, ha recordat.
Per altra banda, ha subratllat que es va aturar durant mesos la compra d’armament, que tenia el vistiplau de la Secretaria de Seguretat però que la Guàrdia Civil va paralitzar. “En una situació d’alarma terrorista de nivell 4/5, l’estat es dedicava a regatejar els recursos necessaris a la policia de Catalunya”, ha retret. Un fet que no es va resoldre fins a l’aplicació del 155 i quan es va nomenar per dirigir el departament d’Interior José Antonio Puigserver.
