Experts de la Universitat de Barcelona avisen que el model de finançament singular que s’està negociant per a Catalunya “no és una rèplica” del concert basc o el conveni navarrès. Els economistes mantenen que Navarra i el País Basc gestionen íntegrament els seus impostos i la seva recaptació mentre que en el model català que hi ha sobre la taula “el govern espanyol tindrà presència a l’hora de recaptar impostos”. En declaracions als mitjans, l’investigador Alejandro Esteller ha aprofitat la presentació d’un estudi comparatiu amb altres models econòmics per concretar que, segons el detall de l’acord presentat inicialment per ERC i el PSC, l’Estat encara “podrà endur-se part de la recaptació, sigui de l’IVA o l’IRPF”.
Aquesta és, segons els investigadors de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), la clau de volta de tot plegat. Els models econòmics abans citats donen tota la jerarquia a Navarra i el País Basc. L’Estat “no té pes” a l’hora de recaptar els impostos, concreten els investigadors. En canvi, el model català sí que planteja que els gravàmens “siguin compartits”. L’altre aspecte rellevant és el principi d’ordinalitat que exigeix ERC i que topa amb l’oposició de l’executiu de Pedro Sánchez. A l’espera de concretar com s’acaba executant aquest repartiment, per ara el model de finançament preveu un “anivellament” que contribuirà a la solidaritat de la resta de l’Estat.
“Aquestes dues diferències són tan substancials que dir que el model singular de Catalunya és una rèplica del concert o del conveni és totalment irregular o fals”, ha insistit Esteller. La professora titular d’economia pública, Maite Vilalta, ha afegit que “tampoc es tracta d’un model confederal” perquè la sobirania fiscal continua en mans de l’Estat. L’economista manté que un model com el que s’està negociant, aplicat a totes les comunitats de l’Estat, suposaria un avenç cap a aquest model federal. En tot cas, “si no es canvia la Constitució, és impossible”, ha remarcat. Vilalta ha afegit que, en cas d’expandir-se aquest model, la singularitat del finançament català deixarà de ser “un privilegi”.
La negociació del finançament singular és la pedra angular de l’acord entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat, però les negociacions no avancen al ritme desitjat. Els republicans temen que les eleccions autonòmiques d’Andalusia rebaixin les aspiracions inicials. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha avisat que no aprovaran els pressupostos de Sánchez a Madrid i Illa a Catalunya sense acord, però a Madrid saben que un acostament a Catalunya complica les aspiracions de María Jesús Montero, principal interlocutora del govern espanyol i candidata socialista a Andalusia, de recuperar el govern andalús per al PSOE.
Els models d’Escòcia o el Quebec
L’estudi presentat aquest divendres a la UB, que edita Alejandro Esteller juntament amb la investigadora Marta Espada, compara el model català amb altres economies singulars, com la del Quebec, Escòcia o Navarra. El cas canadenc és el més autònom, amb la gestió d’impostos com la renda, vendes o societats. El Quebec també té capacitat per endeutar-se i d’arribar a acords concrets en immigració i llengua. D’altra banda, Escòcia pot recaptar el 50% del seu pressupost.
