Enrique Peña Nieto va ser president dels Estats Units Mexicans des de l’1 de desembre de 2012 fins al 20 novembre de 2018. La seva presidència va ser més que polèmica i en els darrers anys s’ha vist enterbolida per l’ús indiscriminat que sota el seu mandat l’administració mexicana feia de Pegasus, el programari espia. De fet, la Fiscalia mexicana sospita que s’haurien arribat a espiar fins a 15.000 terminals. La curiositat, però, és que tot i la investigació de la intel·ligència mexicana per l’escàndol de l’espionatge, Peña Nieto va aconseguir la residència especial a Espanya gràcies a la llei Montoro per captar capitals estrangers, batejada com la “visa d’or”. En concret, l’expresident mexicà que va comandar un govern expert en Pegasus resideix tranquil·lament a Espanya gràcies a la compra d’un immoble per valor de 570.000 euros a Madrid. De fet, a Espanya i Mèxic són els dos únics processos judicials contra Pegasus que han avançat en l’entorn occidental.
El ministeri li va atorgar la residència l’octubre de 2020 per aquesta porta de luxe. Una residència que li va ser renovada l’octubre passat fins al pròxim octubre de 2027. Ara diversos diputats del Congrés es pregunten la facilitat amb què un dirigent estranger es pot establir a Espanya tot i que al seu país d’origen, a més de delictes de corrupció, està al centre dels noticiaris per l’ús de Pegasus que feia la seva administració. L’ús d’un programari espia que curiosament ha aixecat polseguera al país que l’acull per una via extraordinària. Les casualitats, sovint, són sorprenents. Fins i tot, quan qui hauria venut l‘spyware a Mèxic també feia els mateixos negocis amb la policia patriòtica.
Un segon intent
La història de la residència de Peña Nieto a Espanya es va certificar gràcies a una pregunta parlamentària del diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, que la Moncloa va contestar oficialment el passat 6 de setembre. La resposta, a la qual ha tingut accés El Món, el govern espanyol assegurava “no tenir constància de cap visat sol·licitat ni expedit a Peña Nieto”. Ara bé, a continuació assegurava que, casualment, Peña Nieto era “titular d’una autorització de residència com inversor obtinguda a l’empara de la llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització”. De fet, aquest va ser un segon intent, perquè primer va intentar una autorització de residència per supòsits no previstos a la Llei d’Estrangeria i que finalment va ser rebutjada per no complir els requisits.
Aquesta llei va ser creada pel ministre d’Hisenda de Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, que permetia “aquest tipus d’autorització, entre d’altres als titulars de béns immobles a Espanya amb una inversió de valor igual o superior al mig milió d’euros per a cada sol·licitant que complexin amb sèrie de requisits que també contempla la norma. Segons el ministeri de Justícia, en aquesta resposta parlamentària, Peña Nieto va “acreditar la inversió de 570.000 euros, lliure de càrregues i gravàmens, en un local comercial ubicat a Madrid”. Un local de 105 metres quadrats. La resposta afirma que “tota sol·licitud d’autorització de residència és valorada per les autoritats i es concedeix si es compleixen els requisits legalment i reglamentària establerts”. Una relació evident entre Espanya i Mèxic amb Pegasus pel mig, però no la primera ni de bon tros.
Matian Caspy, el nexe hispano-mexicà?
La primera de les relacions contrastada entre la història de Pegasus entre Mèxic i Espanya se situa al 31 de juliol del 2014, quan l’aleshores José Fuentes Gago, cap de gabinet del llavors Director Adjunt Operatiu del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino, i coordinador de la policia patriòtica van intentar adquirir un spyware per a mòbils amb sistema remot a una l’empresa israeliana, amb Rayzone Group i a través de Matian Caspy, el comercial intermediari. Aleshores, Fuentes Gago i Pino van utilitzar un membre de la Unitat d’Afers Interns, batejat com a Lionel, per fer de bústia i transmissor de la negociació de la compra.
És a dir, li enviaven documents a través dels seus mails corporatius i Lionel els llegia un cop extrets amb un llapis de memòria i després adjuntar-los en un esborrany d’un altre compte de correu ([email protected]), sense enviar-los a ningú. Un sofisticat sistema de treball clandestí. Tot això ho explica Lionel, -una peça clau de l’entramat- a l’aleshores cap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas a través d’una conversa de Whatsapp aportada al sumari de la investigació de la gravació entre el ministre Jorge Fernández Díaz i l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.
Aquest compte hi tenia accés Matian Caspy, que llegia els documents sense que constessin com enviats ni llegits, aixó és, un sistema de bústia morta. Casualment, Caspy, segons la Unitat d’Intel·ligència Financera mexicana, que depèn de la fiscalia de Mèxic, va ser l’intermediari de la compra de Pegasus de NSO per part del govern mexicà de Peña Nieto. Un mail del 25 de maig del 2011, incorporat a la investigació mexicana, posa al descobert la trama en què Caspy participava com a intermediari de NSO.
Pino és qui farà negocis amb Caspy a qui li enviava cartes en anglès per demanar demostracions i una prova de camp de deu dies de la tecnologia “Inter App Sistem” i de “Tactical pasive GSM System”. Unes proves que havien de començar l’11 d’agost del 2014. L’especulació de què un Estat estranger podria haver facilitat l’espionatge amb Pegasus a líders sobiranistes guanya pes en aquesta connexió entre Espanya i Mèxic que fins i tot, permet l’establiment d’un president mexicà investigat per l’ús indiscriminat de Pegasus en el seu país a activistes, polítics i periodistes. La casualitat també ha volgut que la policia patriòtica negociés la compra d’un spyware al mateix intermediari que ho va fer Mèxic.
1 