Màxima pressió, màxima tensió i màxima política. El president a l’exili, Carles Puigdemont, està reunit aquest diumenge a la tarda a Brussel·les amb el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, i el president del grup parlamentari de la formació, Albert Batet, segons han confirmat fonts dels participants a El Món. Un conclave que vol desencallar definitivament la posició de Junts de cara l’acord amb el PSOE per investir Pedro Sánchez com a president espanyol a canvi d’una amnistia per als represaliats del Procés, el reconeixement nacional de Catalunya i un verificador per mantenir una taula de negociació entre l’independentisme i el partit de govern espanyol.
La trobada se celebra des de fa hores i els negociadors d’una banda i l’altra intenten acabar de perfilar-hi detalls de la llei d’amnistia. En concret, sobre com es podria assegurar la mesura de gràcia als afectats pel que es coneix com lawfare, és a dir, processos judicials a persones indirectament relacionades amb el referèndum del Primer d’Octubre i la consulta sobiranista del 9-N del 2014.
La reunió, una versió encara més restringida que la que es va fer dijous, amb el Secretariat Permanent de Junts en ple, ha de servir per acordar la unitat interna i acabar de definir els darrers detalls abans d’anunciar un virtual acord d’investidura, tot just cinc dies després que ERC anunciés el seu amb els socialistes.
Decisió final després de l’acceptació de la clàusula F de la llei d’amnistia per part de PSOE, ERC i Sumar
Aquesta reunió al màxim nivell de Junts se celebra quan tot apunta que Sumar, ERC i PSOE haurien acceptat la clàusula F de l’article primer de la proposició de llei orgànica de l’amnistia. Un redactat que defensaven els juntaires per estrènyer el marge interpretatiu dels jutges davant la norma en casos com l’Operació Volhov, el cas de l’exconseller Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà o el de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont. Una clàusula que també garantiria la inclusió dels represaliats per desordres en protestes i manifestacions allunyades temporalment del Primer d’octubre del 2017, és a dir, convocatòries per commemorar el referèndum o el Tsunami Democràtic.
