El govern espanyol ha donat la seva versió sobre els acords amb Junts que van permetre salvar a última hora dos dels tres decrets que es votaven aquest dimecres al Congrés. Després de diverses hores de silenci, durant les quals la Moncloa ha deixat tot el protagonisme al partit de Carles Puigdemont, dos dels pesos pesants del govern de Pedro Sánchez han confirmat els diversos pactes tancats amb la formació independentista, però n’han rebaixat l’abast. La vicepresidenta primera, María Jesús Montero, ha explicat a la premsa que la cessió de les competències en immigració es farà a través d’una llei orgànica, però ha evitat concretar la lletra petita i ha deixat els detalls per quan s’elabori la llei, que comptarà amb la participació de la resta de socis d’investidura i de la mateixa Generalitat.
Fonts de la Moncloa també ha aigualit un dels grans anuncis de Junts: la publicació de les balances fiscals. Es tracta d’una documentació molt sensible perquè permet posar xifres al dèficit fiscal que denuncia Catalunya des de fa dècades. Però el govern espanyol ja ha avisat que no es publicaran. El Ministeri d’Hisenda, que comanda la mateixa Montero, obrirà les bases de dades perquè les comunitats autònomes puguin elaborar les balances fiscals, amb la qual cosa seran els governs regionals qui faran els càlculs i publicaran els resultats. Això donarà a Hisenda la coartada perfecta per desvincular-se de qualsevol reivindicació que en pugui derivar, com un millor sistema de finançament per a Catalunya.
Els socialistes defensen que permetre l’accés a les dades d’Hisenda permetrà guanyar “transparència i capacitat de conèixer amb precisió el balanç fiscal de cada comunitat autònoma”, ja que cada govern podrà “aplicar la seva metodologia i publicar les seves conclusions”.
Supressió del polèmic article sobre l’amnistia
Un altre dels punts acordats entre Junts i el PSOE és la supressió de l’article 43 bis de la llei d’enjudiciament civil, que segons la formació independentista posava “en risc” l’aplicació de la llei d’amnistia perquè permetia la suspensió de causes judicials quan un tribunal elevava una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) fins que aquest no es pronunciés. Segons el PSOE, l’eliminació de l’article no suposa cap canvi important per què els tribunals “conserven la seva plena capacitat d’elevar qüestions prejudicials i acudir al TJUE” i també “de suspendre els processos afectats mentre resol la justícia europea”. La diferència era que una sola qüestió prejudicial podia paralitzar moltes causes relacionades i ara s’haurà de fer una per una.
No es multarà les empreses que no tornin
Pel que fa al retorn de les empreses que van marxar per l’1-O, el govern espanyol assegura que aprovarà un pla per revertir els efectes del decret impulsat per Mariano Rajoy que va facilitar el trasllat de les seus socials de centenars de companyies. Ara bé, la mesura no generarà cap obligació per a les empreses afectades ni tampoc es contempla cap sanció. Montero ha assegurat que es complirà la legalitat de manera “escrupolosa”, la qual cosa significa que “no hi hagi enginyeria fiscal declarant l’activitat principal a un lloc i posant la seu social a una altra”. La ministra ha defensat la “lliure circulació d’empreses” i ha dit que vigilaran que “quan l’activitat principal d’una empresa estigui en un lloc, sigui allà on dugui a terme les seves obligacions tributàries”.
La ministra d’Hisenda també ha matisat un altre dels acords amb Junts: les aportacions de l’Estat a les bonificacions del preu dels bitllets del transport públic. Tot i que Nogueras va anunciar que l’Estat assumiria en solitari tota la bonificació, Montero ha explicat que el compromís del govern espanyol és que l’Estat no condicionarà l’aportació del seu 30% al fet que les comunitats aportin el 20% restant. “L’Estat assumirà el 30% de la subvenció amb independència del fet que comunitat assumeixi el seu 20%”.
