El PSOE va intentar fa uns mesos aprofitar el trencament del bloc de la dreta i la ultradreta espanyola per arrossegar el PP a la centralitat política i va aconseguir que el bipartidisme tanqués al juny un gran acord d’estat per a renovar el Consell General del Poder Judicial, que tenia el mandat caducat des de feia 5 anys i mig. D’això fa poc més de mig any, però va ser un miratge producte d’una obligació per l’estirada d’orelles de la Unió Europea, perquè els populars van arrencar una ofensiva judicial, nodrint-se de la judicatura espanyola, per posar en marxa una campanya de desgast contra la Moncloa, molt centrada a atacar l’entorn del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per desgastar-lo.
El cas Koldo i les seves derivades, amb l’exministre José Luis Ábalos implicat, un home que va ser de la màxima confiança del líder del PSOE; el cas de Begoña Gómez, la dona del president espanyol, el de David Sánchez, germà de Pedro Sánchez; i també el del fiscal general de l’Estat espanyol, Álvaro García Ortiz, formen part, segons els experts consultats per El Món, d’una política d’acorralament impulsada per la dreta i la ultradreta contra la Moncloa i amb la cobertura del poder judicial. Uns casos que dia sí i dia també s’encarreguen de recordar els populars, ja sigui en seu parlamentària, com va fer el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, que va mostrar un cartell sobre l'”any judicial de Sánchez”, o en diferents rodes de premsa.
Juan Carlos Monedero, professor de Ciència Política de la Complutense de Madrid i un dels fundadors de Podemos, considera que aquesta estratègia és el “penúltim cartutx” que li queda al PP, i subratlla que la dreta espanyola, i de manera creixent la dreta mundial, “no accepta el resultat electoral quan perd”. “Una crisi econòmica perjudicaria la patronal i una part està amb el PSOE”, i afegeix que com que “no hi ha espai per a una intervenció militar, els jutges prevaricadors són un tresor”.
El periodista i col·laborador d’El Món Fernando Jáuregui assenyala que la batalla política entre el PP i el PSOE “no ha sortit mai del tot del terreny judicial”, i remarca que el “principi de l’error” és que els jutges solen ser elegits per les parts perquè “quan un jutge es deu a qui l’ha seleccionat per a un lloc, passa el que passa”.
El professor de ciència política de la UB Jesús Palomar, per la seva banda, exposa que la judicialització de la política “s’ha posat de moda” perquè es pot treure “més rendiment” en qüestions que en el passat es resolien amb les eines de control que tenen les cambres parlamentàries com les comissions d’investigació. “El fet de dir que estàs als tribunals ja t’està posant l’etiqueta de culpable en comptes de garantir la presumpció d’innocència”, subratlla, i conclou que aquesta pràctica “és una font de culpabilitat i soroll constant”. A més, Palomar apunta que el PP ha posat en marxa una “estratègia claríssima de desgast de l’entorn del mateix Sánchez” perquè tots els casos tenen “repercussió” directa amb el president espanyol. La tàctica del PP, segons exposa el politòleg, és que com que no poden anar contra Pedro Sánchez, de moment, van fent “soroll” al seu voltant.
D’altra banda, Jáuregui adverteix que no s’han de barrejar els casos abans esmentats perquè, a parer seu, no hi ha causa penal en el cas de la dona del president espanyol ni en el del germà de Sánchez. “Aquests són dos casos que ha tret la premsa i que, lògicament el PP, abusivament, els aprofita”. Per contra, el periodista assenyala que el sistema de contractacions al Ministeri de Transports és un “tema molt seriós”, igual que el cas del fiscal general, i pronostica un “futur molt negre” per a Ábalos. Amb tot, conclou que el PP “té moltes cartes legals a la seva mà”, però qualifica de “molt dolenta” la seva oposició perquè no compta amb bons assessors legals. “El PP ho fa tot excessiu, i ho converteix en irrellevant”, conclou.
Monedero, paral·lelament, recorda que tant el PSOE com el PP “tenen ancoratges a la corrupció”, perquè, a parer seu, “forma part de l’aprenentatge polític” en aquests partits. Així mateix, assenyala que “hi ha un entramat que sempre se’n va amb el partit guanyador”, i exposa que “són residus de la manera com sortim de la dictadura”. “És a l’ADN de l’actual democràcia espanyola”, resumeix.
Sánchez: de víctima a una figura qüestionada
Amb tot, Fernando Jáuregui exposa que els populars recorren als tribunals perquè pensen que guanyaran gràcies a la majoria que tenen al poder judicial i veu probable que “l’enderrocament de Pedro Sánchez arribi de la mà dels jutges i del seu suport al fiscal general”, un cas que qualifica de “mot seriós” si es demostra que hi ha hagut revelació de secrets. Tot i això, es mostra molt crític amb la instrucció que porta a terme el jutge Ángel Hurtado en aquest cas, amb interlocutòries “plenes de conjectures i d’acusacions creuades”. Un fet que, a més, considera que “està intervenint en política”. Però, d’altra banda, censura les crítiques del PSOE i de ministres de Sánchez contra el poder judicial perquè “està creant un clima pèssim”. “El que no pot ser és que a Espanya ens estiguem barallant així. Això no pot ser ucolàndia [per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, l’UCO, autor de molts dels informes policials claus en aquests casos] ni autolàndia [per auto, el terme en castellà per designar les interlocutòries], i en això té molta culpa el govern i l’oposició”, conclou.
Palomar creu que tots aquests casos estan provocant que es “posi en dubte” la figura del president espanyol perquè s’ha passat d’un període de cinc dies de reflexió sobre la seva continuïtat a la presidència del govern arran de la “campanya d’assetjament” contra la seva dona a les imatges de la declaració judicial del seu germà que, segons apunta, “no l’ajuden excessivament”. “Ha passat de ser una víctima del procés de judicialització a una imatge que mostra que el teu entorn no és net. I si embrutes el nom és una campanya de desprestigi de la persona”, resumeix. El politòleg de la UB creu que Sánchez s’està quedant al marge de tot això perquè està a veure-les a venir i com s’acaben resolent tots aquests casos.
Mentrestant, Monedero veu “efímers” els sentiments de Sánchez i creu que és “difícil saber què en farà”. “Avui qüestiona els jutges perquè el persegueixen, però no va dir res quan perseguien altres partits i tampoc sabem si en traurà les conseqüències correctes”, recorda el fundador de Podemos. I deixa clar que “no cal Sánchez per saber que existeix la màquina del fang”. En aquest marc, creu que Sánchez “per ser creïble, hauria de fer alguna cosa” perquè és el president del govern espanyol.
Moció de censura i eleccions anticipades?
Els experts no es posen d’acord si aquesta judicialització de la política pot acabar amb una moció de censura del PP, perquè creuen que els populars no es llançaran a la piscina si no tenen els suports garantits. D’altra banda, creuen que Sánchez hauria de convocar eleccions anticipades, però vaticinen que no ho farà si no hi veu algun avantatge. Així, el politòleg de la UB apunta que “el PP, a diferència de Vox, que podria muntar una moció de censura cada setmana, té més seny i només la presentarien si realment tenen la mínima possibilitat de fer trontollar els acords que té el PSOE amb els seus socis”. “La moció de confiança pot sorgir per la fragilitat dels acords del PSOE amb els seus socis”, apunta Palomar.
Juan Carlos Monedero, per la seva banda, és de l’opinió que la pregunta clau és “si s’avançaran les eleccions”, però deixa clar que Sánchez “no ho farà mai si no veu algun avantatge”, una situació que avui dia no sembla probable. De fet, l’enquesta del CIS feta pública ahir li va en contra. D’altra banda, apunta que “sempre és possible” que “les dretes” catalana i basca, Junts i el PNB, s’apropin al PP i “tornin a la cleda de classe i primin l’economia”. Finalment, Fernando Jáuregui assenyala que la moció de censura a Sánchez depèn de Puigdemont, que ara per ara l’ha descartat malgrat les tenses relacions que manté amb el PSOE. Però, com exposa en un article a El Món, a Jáuregui li consta que hi ha persones pròximes a Sánchez que pensen que el millor, per evitar la gran explosió, seria que el president del govern espanyol convoqués ja les eleccions. “Si jo fos Pedro Sánchez, convocaria eleccions immediatament abans que tot això se’n vagi pel pedregar”, sentencia.
