El discurs del Rei la nit de Nadal és una de les dates assenyalades del calendari espanyolista, sigui quina sigui la tendència política que el marqui. Tant Partit Popular com Partit Socialista s’han llevat el matí de Nadal celebrant les paraules de Felip VI, que va oferir el passat dimarts una de les adreces a la població més explícitament polítiques que se li recorden des de les amenaces del dia 3 d’Octubre del 2017. Ara bé, conservadors i socialdemòcrates, segons se’n desprèn de les intervencions dels seus portaveus, van escoltar intervencions molt diferents: per a la dreta, el monarca va “demostrar el seu compromís irrompible amb Espanya“; mentre que el partit del govern espanyol destaca el “reconeixement de la dignitat de tots els éssers humans” que, a parer seu, destil·len les seves paraules sobre la immigració, i celebra la crida “contra el soroll polític” i “per escoltar les demandes de la ciutadania”.
La qüestió migratòria consta entre les que ha tingut interpretacions enfrontades entre els dos grans partits del règim del 78. Per a la secretària general dels populars, Cuca Gamarra, el discurs del Borbó reclama “impedir que la diversitat derivi en la negació de l’existència d’un espai compartit”. Per la seva banda, la presidenta socialista, Cristina Narbona, ha llegit en les paraules de Felip VI una resposta a “alguns discursos xenòfobs que avui proliferen i que només poden causar més tensions socials”. Narbona, així, ha celebrat la defensa que la Corona fa, a parer seu, de “la dignitat de les persones migrants, hagin nascut on hagin nascut i vinguin d’on vinguin”. És a dir, ambdues organitzacions, que no s’arronsen en les lloances al monarca, interpreten a favor seu les postures que la Casa Reial ha volgut marcar pel que fa al control de fronteres, un dels afers que més els ha enfrontat, especialment arran de la polèmica per l’acollida dels menors migrats sota tutela del govern canari.
L’escut constitucional
En la seva intervenció, Felip VI va fer una defensa aferrissada de la Constutició del 78 com a eina per preservar els valors que atribueix a les institucions espanyoles, una postura que ha volgut enarborar Gamarra, que ha reclamat per a si la “vocació de contribuir a la concòrdia” dels populars, la mateixa, assegura, que “va inspirar” la Carta Magna. Els socialistes també han fet bandera, sense contradiccions en aquest sentit, de la crida a respectar el text constitucional. El partit, ha declarat Narbona, “comparteix plenament el compromís del Rei amb els valors que fonamenten el nostre Estat social i democràtic i el pacte de convivència de la Constitució del 1978”. En el sentit d’aquesta convivència, però, sí que hi ha espai per a les espurnes: ambdues formacions s’han tirat en cara entre elles el “soroll” que marca el debat polític espanyol, i que bloqueja “la demanda de serenitat que arriba de la ciutadania”. Tant Gamarra com Narbona han apuntat a l’altra banda de l’hemicicle per situar l’origen del trencament de la “serenitat”, si bé coincideixen que tornar a unes formes més pacífiques és “la millor recepta per seguir convivint en pau i llibertat”.
Les salves constitucionalistes han estat al centre de les crítiques des de les esquerres i els partits sobiranistes cap al discurs del Monarca. El portaveu del Partit Nacionalista Basc al Congrés, Aitor Esteban, ha lamentat la “visió idíl·lica” que la Corona conserva de la llei orgànica; i ha recordat que la societat basca no va donar suport al text en el seu moment -com tampoc no ho va fer la catalana-. Els jeltzales han recordat, així, les demandes des de tots els espais polítics externs al turnisme del 78 de”modificar-la”. Fora dels llorers populars i socialistes, Esteban ha criticat la “continuïtat” de les posicions de Felip VI respecte del “que feia el seu pare”. “Insisteix a negar l’existència de la nació basca, en tant que afirma que únicament a l’Estat hi ha una nació, l’espanyola”, ha etzibat el diputat -un crit que també han llançat les forces independentistes des de l’ofrena floral a Francesc Macià-. Més agre ha estat el dissens d’EH Bildu: els abertzales han recordat, per veu del diputat Jon Iñarritu, la distància que hi ha entre monarca i ciutadans. “Un any més aquest senyor repassa l’actualitat parlant de tot, excepte els escàndols i corrupteles que es coneixen de la Casa Reial”, ha reblat Iñarritu; tot recordant que la institució “ni és modèlica, ni exemplar, ni transparent ni democràtica”.
El Felip VI més polític
La intervenció del Borbó, val a dir, va ser molt més marcadament política que la resta de les que ha fet als 10 anys que fa que és cap de l’Estat, fugint de nou de la neutralitat conservadora que havia marcat el regnat de Joan Carles I i que havia heretat el mateix Felip -amb sonades excepcions-. El coordinador federal d’Izquierda Unida, Antonio Maíllo, ha estat especialment crític amb el flirteig “permanent” del monarca amb els límits de les seves atribucions constitucionals, sempre a favor de les postures de la dreta espanyolista. En un sentit similar, la secretària de Comunicació de Sumar, Elizabeth Duval, ha denunciat la “dretanització” de les paraules de la Corona. “No està a l’altura dels reptes que tenim com a país”, ataca Duval, lamentant l’absència de qüestions centrals al debat públic com els atacs israelians a Palestina o les violències masclistes.
Val a dir que la premsa madrilenya fa temps que recull les intencions de Felip VI d’esdevenir un actor polític rellevant als fòrums espanyols, en flagrant contradicció amb el rol que reserva per a ell la legalitat de l’Estat. Tot plegat, especialment, d’ençà del nomenament de l’exdiplomàtic espanyol Camilo Villarino com a cap de la casa reial, tal com explicava un recent reportatge del digital ElDiario.es. Malgrat que ha treballat amb executius tant populars com socialistes, se’l coneix per haver estat una de les figures més rellevants del ministeri d’Exteriors en el curt període de temps que va tenir al capdavant Arancha González Laya, durant el primer govern de Pedro Sánchez.
