Optimisme moderat a la Moncloa per les converses sobre la investidura de Pedro Sánchez. Després de la defensa de l’amnistia que el president espanyol va fer durant el Comitè Federal del PSOE del cap de setmana, el govern espanyol ha posat la directa per tancar els acords que negocia amb ERC, Junts, Bildu, el PNB i el BNG. Era un peatge que els independentistes catalans havien imposat a la Moncloa per poder culminar les converses i el primer secretari del PSC, Salvador Illa, va ser l’encarregat de confirmar diumenge el canvi del relat oficial dels socialistes, que fins ara havien insistit que només parlarien en públic de l’amnistia quan els acords estiguessin encarats.
Un cop Sánchez ha sufocat la tímida resistència interna que hi havia al PSOE sobre l’amnistia, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha assegurat aquest dilluns al matí que ara és el “torn dels grups parlamentaris” perquè la nova legislatura es posi en marxa amb un “projecte de convivència” a l’estat espanyol. “El president del govern està treballant per conformar aquesta majoria”, ha reconegut Rodríguez, que esperen que sigui “com més aviat millor” perquè el temps s’esgota. “Ja queden pocs dies al calendari”. Als despatxos de Ferraz s’havia especulat amb què el ple d’investidura pogués celebrar-se la setmana del 6 de novembre, però tot fa pensar que molt a d’hora serà la del 13.
Les presses de la Moncloa per tancar l’acord
Ara les presses han canviat de vorera i és la Moncloa qui té més interès a tancar un acord d’investidura ràpid. En canvi, els partits independentistes volen aprofitar que el PSOE ja s’ha posicionat públicament sobre l’amnistia per intentar collar Sánchez i avançar en les carpetes més encallades. A Junts volen un relator internacional que pugui fer de notari per garantir el compliment dels pactes d’investidura, mentre que ERC insisteix a buscar concrecions sobre el traspàs integral de Rodalies i un nou sistema de finançament per a Catalunya. També s’ha de tenir en compte que Bildu i el PNB estan pendents de les eleccions que s’han de celebrar a Euskadi l’any vinent i que el BNG vol introduir l’agenda gallega en les negociacions. Tot i que no s’espera cap oposició frontal a la investidura de Sánchez, els partits bascos i gallecs també aprofitaran la conjuntura política per treure els màxims rèdits possibles de la seva negociació amb el PSOE.
Segons ha explicat la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez servirà per “avançar” en la fi del Procés. Rodríguez ha insistit que és el moment de “culminar i donar per tancat un moment terrible per a tots els espanyols i els catalans” i “continuar avançant en aquesta senda de progrés i convivència amb una Catalunya protagonista dels grans canvis i desafiaments que tenim per davant”. La portaveu ha aprofitat la compareixença per treure pit de la gestió de Sánchez durant els últims quatre anys. “El balanç ha propiciat més convivència i la projecció d’una Catalunya diferent que mira el futur”, ha afirmat. “Ja ningú discuteix, ni tan sols els nostres adversaris, que la situació a Catalunya és infinitament millor que quan vam arribar”.
Els comuns intenten un acostament amb ERC
Els comuns han fet un gest per intentar acostar-se a ERC, que en els últims dies ha estat molt crítica amb l’actitud del PSOE en les negociacions de l’anomenada carpeta del benestar social, que bàsicament inclou Rodalies i el finançament. El portaveu de Catalunya En Comú, Joan Mena, ha reconegut que la condonació del deute a Catalunya pot ser “un acord bastant transversal” perquè es podria estendre a altres comunitats autònomes. Acabar amb el deute del Fons de Liquiditat Econòmica (FLA) és una les propostes dels republicans per donar oxigen a les finances de la Generalitat.
Mena també ha assegurat que tant el traspàs de Rodalies com el finançament són “temes prioritaris” per als comuns, malgrat que són dos assumptes que han estat enquistats durant tota la legislatura per la falta d’interès del PSOE i l’escassa disposició de Podem per collar Sánchez. El portaveu ha evitat dir si el traspàs de Rodalies ha de ser integral o no. “Entenem que la gestió del transport públic ha d’estar en mans de les administracions més properes”, ha explicat sense concretar més.
