El govern de Pedro Sánchez fa setmanes que pateix consecutives derrotes en seu parlamentària a l’hora d’aprovar proposicions o convalidar decrets essencials. Entre les iniciatives fallides que més rebombori ha generat d’ençà de l’inici de la legislatura hi ha la llei del sòl, la norma que cercava, entre altres qüestions, millorar la seguretat jurídica dels projectes per als quals és necessari un canvi en els plans urbanístics municipals. El Partit Socialista, amb el ministeri de l’habitatge al capdavant, no va aconseguir articular la majoria necessària entre els seus socis d’investidura, fins al punt que tant Podem com els independentistes catalans hi van presentar esmenes a la totalitat. Tampoc el Partit Popular es va avenir a prestar els seus vots. Per evitar els tràmits que serien necessaris per rellançar el text des del Consell de Ministres, Moncloa ha acordat amb el Partit Nacionalista Basc la presentació per part dels jeltzale d’un redactat pràcticament idèntic, amb certs canvis pel que fa a l’atribució de competències territorials en l’àmbit i el seu respecte per part de l’executiu.
El nou text, introduït pels nacionalistes bascos, reconeix que els instruments d’ordenament territorial i urbanístic es regiran “en els termes que disposin les normatives autonòmiques”; que també informaran qualsevol modificació en les esmentades eines legals. Els canvis en l’àmbit territorial podrien ser suficients per atraure els partits catalans i bascos cap a una majoria a la cambra, si bé la llei es manté lluny de les demandes del soci de coalició del PSOE, Sumar; i de Podem. Segons les esquerres alternatives, el text tal com està formulat “obre la porta al pelotazo urbanístic”, atès que limita els efectes de les denúncies en planificació.
“Xantatge” urbanístic
Un dels principals objectius de la nova llei del sòl, segons el ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, és “acabar amb el xantatge urbanístic”. Segons el departament dirigit per Isabel Rodríguez, el marc legislatiu actual obre la porta a les “reclamacions en massa” en matèria urbanística, que acaben solucionant-se amb un acord econòmic a favor del denunciant. La reforma, asseguren des de Moncloa, pretén eliminar els “clars abusos” que es produïen en un marc poc definit, i oferir “seguretat jurídica” al planejament urbà perquè “una errada formal esmenable” no aturi tota una promoció o projecte urbà. De fet, el nou text especifica una sèrie de defectes de forma que sí que podrien ser constitutius de nul·litat; si bé és un recull minoritari. Entre altres, hi consten qüestions com l’aprovació d’un projecte per part d’un “òrgan manifestament incompetent”, o el desconeixement “total i absolut” dels procediments legals necessaris. Tota la resta de defectes es recullen com a esmenables, i, per tant, no arribarien a tirar enrere una construcció.
