El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va tancar l’any polític amb una compareixença al Palau de la Moncloa, posterior a la celebració del Consell de Ministres, assegurant que “la legislatura durarà fins a l’any 2027”, però l’escenari actual no convida a l’optimisme sobretot pels últims moviments de Junts per Catalunya. Sánchez va evitar abordar directament la manca d’acord amb els socis parlamentaris per tirar endavant els pressupostos per al 2025, i també la legislatura, amenaçats pel toc d’alerta de Junts per Catalunya, que considera que l’executiu socialista està en “números vermells” de credibilitat després de no donar compliment als acords d’investidura pactat entre socialistes i juntaires fa més d’un any. Aquesta situació porta els juntaires a concloure que ells no estan en condicions de negociar els comptes espanyols i conviden Sánchez a donar explicacions davant el Congrés, o a atenir-se a les conseqüències que pugui adoptar la formació independentista.
Junts va registrar una proposició no de llei per demanar a Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança amb l’advertiment clar als socialistes que hi haurà conseqüències “irreversibles” si la Mesa no admet a tràmit i veta la qüestió de confiança. El president a l’exili, Carles Puigdemont, creuen que els socialistes intenten guanyar temps ajornant la decisió fins al 7 de gener, però els convida a posicionar-se amb l’advertiment que la legislatura “pot anar al col·lapse”. Dirigents de Junts i el mateix Puigdemont fa dies que envien tocs d’atenció al PSOE pels acords contrets, i no complerts, com l’oficialitat del català a Europa, l’execució pressupostària o la delegació integral de competències d’immigració a la Generalitat, que s’havia acordat tancar-la abans d’acabar l’any. L’executiu espanyol s’hi va comprometre el gener del 2024, com a contrapartida pel “sí” de Junts a dos decrets; un, el de mesures anticrisi. Tot i això, un any després, el traspàs no s’ha efectuat. A més, reclamen més contundència a l’hora de defensar l’aplicació de la llei d’amnistia i insten Sánchez, i també Salvador Illa, a aplicar l'”amnistia política” a Puigdemont i reunir-se amb ell.
Des de Junts eviten fixar dates límit per celebrar el debat sobre la qüestió de confiança, però sí que han traslladat als socialistes que aquest és un debat cabdal per poder fer avançar la legislatura i afrontar la negociació de “qüestions especials”. “Si a més de no complir els acords, ens diuen que allò que presentem al Congrés no es pot ni parlar, evidentment tindrà unes conseqüències per part de Junts que no agradaran ni a Sánchez ni al PSOE”, va avisar Turull, i Puigdemont, per la seva banda, va subratllar que amb la situació actual “no podem ni negociar els pressupostos” amb el PSOE. “Si no van complir els pressupostos anteriors ni tampoc els d’abans, quin sentit té negociar amb algú que no té garanties de compliment?“, es pregunta la formació, que reclama a Sánchez que es torni a guanyar la seva confiança.
Esquerra Republicana també aixeca la veu
A l’advertiment de Junts per Catalunya, cal afegir la dificultat afegida que s’ha trobat l’executiu de Sánchez al llarg de la legislatura, i que es pot reproduir en la negociació de pressupostos. L’executiu ha hagut de bregar de valent per conjugar els interessos que defensen, Junts per Catalunya i PNB, d’una banda, i ERC, EH Bildu i BNG, i sobretot Podem, de l’altra. La debilitat del govern espanyol s’ha fet evident en les votacions al Congrés. De fet, l’últim ple de l’any va patir una vintena de derrotes, fet que suposa el seu rècord en un sol dia perquè fins ara el màxim estava fixat en vuit. Amb això ha tancat el primer any de Govern amb 75 derrotes que no només es limiten a iniciatives de control sense efectes jurídics, sinó també a lleis.
Però els problemes a l’executiu espanyol no només arriben pel flanc de Junts, al bàndol de les esquerres, concretament des d’ERC, també s’ha apujat el to. Oriol Junqueras, de nou entronitzat de nou com a líder de la formació, s’ha fet un fart d’advertir aquests darrers dies que la seva formació no entrarà a negociar els pressupostos de l’Estat espanyol si el PSOE no compleix amb les qüestions que s’han pactat fins ara. Junqueras ha recordat que en el passat la seva formació va apostar per pactar amb els socialistes tot i no complir els seus compromisos, i ha advertit que això “no tornarà a passar” perquè, a parer seu, ha provocat una crisi de confiança en ERC.
El líder d’ERC ha posat èmfasi en les darreres setmanes en la condonació de 15.000 milions d’euros del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i el traspàs de Rodalies, uns compromisos que encara no s’han fet realitat. Amb aquest escenari, els republicans ja deixen clar que no hi haurà pressupostos fins que els socialistes compleixin amb la seva paraula i compleixin els acords. “Tan aviat com el PSOE hagi complert els seus compromisos hi ha la possibilitat de parlar d’uns compromisos nous, però fins que no els hagi complert és impossible”, va exposar el líder d’ERC.
Sánchez està disposat a reunir-se amb Puigdemont i Junqueras, però evita posar data
Conscient que necessita el suport dels set diputats de Junts i dels set d’ERC per tirar endavant els pressupostos, i també la legislatura, Sánchez ha tancat l’any assegurant que es vol reunir amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, però sense concretar dates. “No tinc cap problema, no sé exactament quan m’hi reuniré, però evidentment que em reuniré amb els líders tant d’ERC com de Junts per Catalunya”, va afirmar el president espanyol. El líder de Junts fa mesos que reclama la reunió amb Sánchez, i també amb Salvador Illa, però des de l’altre costat no ha arribat cap resposta concreta.
Just després que Junts registrés la petició per a la qüestió de confiança, Sánchez va dir que una reunió amb Puigdemont seria “coherent” amb la seva estratègia de normalització a Catalunya. Però a banda de la reunió, Junts ja veu innegociable que la Mesa del Congrés tramiti la seva proposta per debatre si Sánchez s’ha de sotmetre o no a una qüestió de confiança, i les últimes setmanes ha demostrat que no té manies a votar conjuntament amb PP i Vox, com s’ha vist amb la reforma fiscal i altres assumptes econòmics i sectorials, si ells consideren que les mesures són beneficioses per a Catalunya.
