La Moncloa assegura que les negociacions per aconseguir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea van pel bon camí, però que caldrà molta habilitat diplomàtica per aconseguir la unanimitat dels 27 en una qüestió que encara generar molts dubtes entre alguns estats membres. El secretari d’estat de la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha demanat “temps” per convèncer els seus socis de la petició “legítima, natural i molt normalitzada” d’oficialitzar les tres llengües.
Sampedro ha assegurat que el govern treballa amb Polònia, que tindrà la presidència de torn del Consell d’Afers Generals de la UE durant el primer semestre del 2025, per tornar a incloure l’oficialitat del català a l’agenda dels 27. Aquest dilluns, Madrid i Varsòvia van acordar “fer un pas més” i buscar els suports per discutir la qüestió. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Alabres, es va reunir amb el seu homòleg polonès, Radoslaw Sikorski, i van acordar que els secretaris d’estat es reuniran “pròximament” per continuar les converses.
El precedent poc encoratjador de l’irlandès
Des del govern espanyol recorden que aprovar l’oficialitat d’una llengua porta temps i ha posat l’exemple del cas irlandès, un “precedent” d’un idioma que es va convertir en oficial a la UE “molts anys després” de l’adhesió d’Irlanda. En concret, l’irlandès va rebre el vistiplau dels estats membres el 2005, però no va ser fins al 2022 que va esdevenir oficial a la pràctica per la manca de traductors i intèrprets. “Cada vegada els estats membres entenen més que, de la mateixa manera que hem admès fins a 24 llengües oficials en el passat, no totes ho han fet en el moment de l’adhesió” de l’estat membre en qüestió, segons ha dit Sampedro.
