Espanya sempre refà la seva història política. I, a més a més, en poc temps. Del “váyase, señor González” que José María Aznar clamava els anys 90 per aconseguir la Moncloa, al “Pásalo” de l’11-M que va permetre al PSOE recuperar la presidència del govern i, després, a la pressió per la crisi financera que va portar de nou el PP al poder amb Mariano Rajoy. Més tard vindria una repetició electoral i la retirada estratègica de Pedro Sánchez quan el politburó del PSOE va facilitar que Rajoy renovés el càrrec. Una investidura amb mal averany, perquè Rajoy seria foragitat per una dura moció de censura del PSOE arran de la resolució judicial del cas Gürtel que classificava el PP oficialment com a corrupte.
Des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa el dos de juny de 2018, la pressió política ha estat creixent, malgrat que el PP ha celebrat dos congressos i ha fagocitat lideratges com ara el de Pablo Casado. Un home que va guanyar la totpoderosa Soraya Sáenz de Santamaría i que, curiosament, va ser defenestrat quan va començar a investigar internament les irregularitats d’Isabel Ayuso a Madrid, amb el seu germà i la seva parella. Paradoxalment, la sospitosa en va sortir enfortida i així es va dilapidar el mínim lideratge que exercia Casado.
El declivi de Casado va portar Alberto Núñez Feijóo a liderar bona part de la dreta espanyola que ha entrat en franca competició amb Vox. I més ara, que les enquestes preveuen una majoria aclaparadora entre la dreta extrema i l’extrema dreta. L’ambient amb Sánchez a la Moncloa s’ha anat enrarint, però les darreres eleccions generals, que van deixar els socialistes a mercè dels independentistes, els nivells de contaminació política han disparat les alarmes amb dimissions, clavegueres, guerra bruta, detencions i una batalla acarnissada dins els poders de l’Estat. I han propiciat l’aparició de professionals de la batalla clandestina que l’atmosfera madrilenya ha convertit en fenòmens atmosfèrics d’alt risc.
Dimissió del número dos de Grande-Marlaska i detenció i empresonament de l’ex número dos de Fernández Díaz
Els acords d’investidura i la llei d’amnistia van ser un aperitiu dels plats forts que vindrien i que ara s’estan servint en la guerra entre poders amb arrels a Madrid. El cas Koldo, el cas Hidrocarburs, el cas Begoña, el cas del germà de Sánchez a la Diputació de Badajoz, la desfeta de Sumar, la profusa investigació contra el fiscal general de l’Estat, el boicot judicial, el cas Ábalos i la darrera campanya de difusió d’àudios que esbossen una trama socialista per neutralitzar adversaris polítics fan trontollar l’escenari polític i impedeixen que la Moncloa pugui marcar l’agenda política i mediàtica.
Tant és així que hi ha hagut dos moviments que semblen independents però que podrien estar relacionats. Per una banda, hi ha la dimissió de Rafael Pérez, secretari d’Estat de Seguretat i fins ara mà dreta del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. I per l’altra, s’ha produït la detenció i empresonament de l’exsecretari d’Estat de Seguretat durant el mandat de Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, àlies Paco Bomba, un dels principals protagonistes de l’operació Catalunya i acusat en el judici sobre l’operació Kitchen. L’arrest de Martínez, aquesta setmana, és per una estranya operació de blanqueig que instrueix el Jutjat Central d’Instrucció número 3, de l’Audiència Nacional, en mans de la magistrada María Tardón. Una investigació de la Comissaria General d’Informació del CNP, que darrerament ha instruït diverses causes contra adversaris del PSOE, com ara l’operació Troya, el darrer muntatge ja arxivat sobre la famosa suposada trama russa del Procés.
Marlaska es queda sense el seu número dos
Rafael Pérez, magistrat de professió, era a l’oficina de Marlaska des del principi del mandat del ministre de l’Interior de Pedro Sánchez. Primer com a cap de gabinet i després com a número dos del ministeri. Anteriorment, era cap de la Secció de l’Oficina Judicial del Consell General del Poder Judicial, i havia exercit en jutjats de Còrdova i Ciudad Real. La dimissió, argumentada amb un genèric “motius personals”, arriba just quan esclaten uns enregistraments de l’exdirectora de Filatèlia i Relacions Institucionals de Correus Leire Díez Castro, una militant amb connexió directa amb la direcció del partit. Les gravacions, fetes públiques aquesta setmana, reflecteixen una suposada operació vinculada al PSOE per aconseguir informació comprometedora sobre la Unitat Central Operativa (l’UCO) de la Guàrdia Civil, un veritable estat dins del regne independent que és per ell mateix l’institut armat.
Pérez va admetre contactes amb Koldo Garcia, l’assessor de l’exministre José Luis Ábalos, per a la compra de mascaretes. Uns contactes que van anar més enllà perquè Koldo li va donar tots els detalls d’un viatge a Espanya de la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, l’any 2020. Rodríguez no va poder trepitjar territori espanyol enmig d’un gran escàndol que fins i tot insinuava que portava diners en efectiu per finançar les clavegueres del PSOE. Tot plegat fa que les suposades raons personals de la dimissió de Pérez siguin tèrboles. Els àudios apuntarien maniobres del principal partit del govern espanyol per atacar l’UCO, que depèn precisament del ministeri on Pérez era el número dos, a més dels contactes amb un dels noms més tòxics de l’òrbita PSOE, com és Koldo García.
Francisco Martínez, una detenció inesperada
Paral·lelament a aquest embolic del PSOE, ha esclatat un cas inesperat. Tot i la gran quantitat d’àudios que impliquen Francisco Martínez en la trama de la policia patriòtica de Rajoy i Fernández Díaz contra el Procés, i malgrat que la fiscalia li demana 12 anys de presó i 21 d’inhabilitació per l’operació Kitchen, l’exsecretari d’Estat de Seguretat ha estat arrestat per primera vegada aquesta setmana i empresonat provisionalment. Una detenció pel fet que va ser advocat d’Alcasec, un famós hacker, quan era menor d’edat. Després li va constituir dues societats. Dues companyies que la policia investiga per si Alcasec hi va ficar diners opacs per tal ser blanquejats.
Fonts del cas consultades per El Món asseguren que Martínez, que ha trigat dos dies a passar a disposició judicial, només va constituir les societats. Una feina per la qual va cobrar 1.500 euros a través d’una factura legal. De fet, és l’única relació que hauria trobat la policia entre ell i Alcasec, perquè Martínez mai no va administrar, ni gestionar cap d’aquestes societats, ni tan sols en va portar la comptabilitat. D’aquí que la detenció sigui vista com un senyal de força i un avís a navegants: en qualsevol moment poden caure fitxes del PP si continuen collant l’esfera política del PSOE.
Esclaten els àudios
El punt d’ebullició de tot plegat ha arribat arran d’uns àudios filtrats al diari El Mundo, que dibuixarien un operatiu clandestí del PSOE contra la Guàrdia Civil, a través de llauners de la política com ara Leire Díez i el número tres del PSOE, Santos Cerdán, un dels principals negociadors socialistes amb Junts i Waterloo. En concret, haurien muntat una recerca de testimonis o afectats que puguin comprometre comandaments de la Guàrdia Civil, especialment de l’UCO, i en particular el tinent coronel Antonio Balas, cap de la Unitat de la Delinqüència Econòmica de l’UCO, una mena d’UDEF de la Guàrdia Civil. Una unitat encarregada d’investigar les causes relacionades amb el PSOE, el govern i el seu entorn. També s’integrarien en el paquet persones que hagin impulsat investigacions contra el PSOE.
Un dels testimonis contactats, segons els àudios i la premsa de Madrid, seria un empresari tecnològic que en el seu dia va ser víctima de les clavegueres de l’Estat, Javier Pérez Dolset, com el seu prestigiós advocat, Jacobo Teijelo, que ha portat la defensa de José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, en el judici del cas Mito. També hi hauria Exuperancia Rapú, la dona del famós vídeo sexual amb Pedro J. Ramírez, el cas que va obrir una autèntica guerra a principis dels anys 2000. Els mateixos implicats sospiten que es va posar “un micro al despatx de Teijelo” arran del fet que porta la defensa d’un dels principals inculpats en el cas Hidrocarburos. Els àudios revelen una trobada el passat mes de febrer, on reclamen a un investigat en la causa Hidrocarburos, sobre un frau en la compra i distribució de carburants, que trobi informació comprometedora de l’UCO i els seus comandaments.
De fet, segons recull El Confidencial, Dolset ha reconegut que Leire Díez remenava les cireres de la informació que ell li podia oferir i reportava sobre el balanç de les perquisicions directament amb Santos Cerdán i amb Pedro Sánchez. Dolset hauria detallat aquestes relacions directes després de constatar que l’executiu de Sánchez no ha fet res per restablir-li la seva posició. Pérez Dolset va ser empresonat, a petició del fiscal anticorrupció José Grinda, per ordre de l’aleshores titular del Jutjat Central número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel Garcia Castellón, imputat per un suposat desviament de 100 milions del seu grup empresarial amb uns inversors russos. Una investigació posterior va demostrar que els comptes utilitzats per empresonar-lo estaven falsejats, fins al punt que hi ha una causa oberta en un jutjat d’instrucció que investiga els censors de comptes que van emetre els informes.
I més coses
En aquest context, s’hi han afegit les últimes novetats. El cap de la fiscalia anticorrupció Alejandro Luzón va remetre una denúncia a la Fiscalia General de l’Estat on assegurava que una periodista, el passat 27 de febrer, havia ofert al fiscal Grinda –que porta el cas 3% i el cas Veneçuela– un destí d’or a l’estranger si arxivava diverses investigacions. La trobada entre la periodista i Grinda va transcendir aquest dimecres en una informació del diari El Independiente, que assegura que la fiscalia de Madrid ja ha obert unes diligències preprocessals. Seguint aquest relat, presumptament, la periodista seria Leire Díez. Per la seva banda, El Mundo delatava aquest dimecres que Díez es va reunir amb un comandant de l’UCO, Rubén Villaba, a canvi d’informació compromesa de la unitat i dels seus comandaments. A canvi, li oferia un ascens.
Tot indicaria que el PSOE buscaria testimonis o víctimes que l’ajudessin a articular campanyes mediàtiques o judicials contra “objectius polítics dels socialistes”, a canvi de promeses o favors. A tot això, cal afegir la pressió que el Tribunal Suprem fa sobre el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per l’afer Ayuso i el delicte de revelació de secrets, l’informe del cas Koldo i del cas Ábalos i la continuació de la instrucció del cas Begoña, sobre els negocis de la dona de Pedro Sánchez. I, fa només set dies, el Jutjat d’Instrucció Número 3 de Badajoz ha obert judici oral contra el germà del president espanyol i el president de la Diputació de Badajoz, Rafael Gallardo, per un delicte de tràfic d’influències. A aquest escenari cal afegir la revolta que les associacions de jutges i fiscals conservadors han encetat contra les darreres reformes del ministre de Justícia, Félix Bolaños, a qui li tenen jurada des de l’inici de legislatura. Un altre detall és que la judicatura ja comença a vetllar armes per la imminent sentència del Tribunal Constitucional, el dia de Sant Joan, que avalarà la llei d’amnistia. Una decisió que obrirà una altra guerra en el si de l’Estat. Sembla que tot estigui a punt d’implosionar.
