El govern espanyol ha demanat formalment a Polònia que torni a incloure l’oficialitat del català, el basc i el gallec a Europa en les pròximes reunions del Consell d’Afers Generals de la UE. Segons ha avançat La Vanguardia i han confirmat a l’Agència Catalana de Notícies fonts de la diplomàcia espanyola, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha enviat una carta al seu homòleg polonès, Radoslaw Sikorski, que exercirà la presidència de torn del consell durant el primer semestre del 2025 per recordar-li que és un assumpte prioritari per a l’estat espanyol.
La petició arriba l’endemà que el govern polonès assegurés que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE es tractarà a les reunions del consell “si hi ha voluntat” dels estats membres per avançar en les negociacions. L’ambaixadora de Polònia a la UE, Agnieszka Bartol, va assegurar aquest dijous que no havien rebut cap sol·licitud per abordar la qüestió en les pròximes reunions. La reacció del govern espanyol, pressionat per Junts per la falta d’avenços, ha intentat esmenar aquesta errada de relacions públiques que complica encara més la tensa relació que mantenen amb els de Carles Puigdemont.
L’oficialitat del català a la UE, en punt mort
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea està en punt mort des que Espanya va fer un intent de col·locar-la a l’agenda del Consell de la UE a la segona meitat del 2023, quan en tenia la presidència de torn. La petició forma part dels acords d’investidura de Pedro Sánchez pactats entre el PSOE i Junts i, de moment, no hi ha hagut massa avenços. La carpeta del català no s’ha tornat a tractar al consell des de principis del 2024, quan la presidència belga va plantejar-la a instàncies de l’Estat.
Les reticències de diversos països, molts dels quals estan governats pels socis europeus del PP, ha bloquejat qualsevol pacte. Suècia, Finlàndia, Lituània o Letònia han expressat els seus dubtes en públic i en privat per l’elevat cost de les traduccions i les possibles implicacions que el precedent del català podria tenir en altres llengües minoritàries —en especial el rus, molt parlat als països bàltics—. Per convèncer els estats més reticents, el govern espanyol s’ha ofert a pagar el cost de les traduccions i ha elaborat un complex informe jurídic en el qual defensa l’excepcionalitat del cas català i ofereix un blindatge per evitar problemes futurs amb altres idiomes minoritaris.
