Missing 'path' query parameter

La Fundació Nacional Francisco Franco no s’hi posa per poc. En el seu butlletí setmanal, l’entitat feixista difon com a destacadíssim en la seva capçalera un dens escrit on assegura que la Guerra Civil va arribar després d’una amnistia. L’article, que té un lloc d’honor a la part de destacats d’Història del web de la fundació, es titula “L’amnistia que va conduir a la Guerra Civil”, Pedro Fernández Barbadillo, un activista i opinador en diversos mitjans de dreta extrema espanyolista que sempre carrega contra les mesures de la memòria històrica.

En concret, l’article recupera la idea de la “pesta dels indults” perquè “deixava impunes les morts de ciutadans o d’humils funcionaris i, alhora, animava els delinqüents a repetir els seus actes”. Així centra la seva investigació en les amnisties de la Restauració Borbònica (1874-1931) i la Segona República (1931-1936). Dos règims, on considera que “van abundar les amnisties i els indults, per a conspiradors, terroristes, delinqüents polítics i delinqüents socials, malgrat els danys i el dolor que haguessin causat”. L’article arriba la mateixa setmana que el Congrés ha de debatre en plenari el text de la llei aprovat dijous passat per la comissió de Justícia.

Juan Chicharro, president executiu de la Fundació Francisco Franco des del 2018, al seu despatx
Juan Chicharro, president executiu de la Fundació Francisco Franco des del 2018, al seu despatx

L’amnistia pels fets d’octubre del 1934

L’autor de l’escrit emfatitza com a causa del cop d’estat feixista del juliol de 1936, les amnisties de la República, que comptabilitza en tres en cinc anys. Ara bé, la que considera definitiva va ser l’aprovada quan el Front Popular va recuperar el poder i va amnistiar els independentistes catalans condemnats per rebel·lió arran dels Fets d’Octubre de 1934. Així acusa a Manuel Azaña, president de la república, d’anul·lar les conseqüències penals “del cop sediciós de l’Esquerra a Catalunya: va reposar en les seves funcions el Parlament regional suspès i Lluís Companys, condemnat pel Tribunal Suprem a trenta anys de presó, al lloc de president de la Generalitat”.

L’article no evita, ans al contrari, comparatives amb la situació actual. “Un punt en comú entre els amnistiats de llavors i els que es preparen per rebre-la és la manca de penediment dels delinqüents”, assenyala. “Els separatistes que van pretendre destruir la Nació i la Constitució el 2017 han convertit en lema el seu crit de satisfacció ‘ho tornarem a fer”, afegeix. “De nosaltres depèn que la història no es repeteixi”, alerta.

Més notícies
Notícia: Els dos gripaus que es pot empassar ERC per aprovar pressupostos: Hard Rock o successions
Comparteix
El Govern s’obre a “trobar” maneres de desbloquejar la situació amb els comuns mentre veu “complicat” l’acord amb Junts
Notícia: Jové contra Barrientos: comença el tràmit de recusació al president del TSJC
Comparteix
Les parts tenen tres dies per replicar la petició del dirigent d'ERC
Notícia: ERC i Junts s’alien per obligar el PSOE a aclarir la relació de l’imam de Ripoll amb el CNI
Comparteix
Presentats els plans de treball per la comissió del 17-A al Congrés
Notícia: L’Audiència Nacional avala la investigació prospectiva del jutge del Tsunami
Comparteix
Una nova resolució embolica la trama processal assegurant que no es poden presentar recursos per admissió de proves

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter