Félix Bolaños és possiblement el ministre amb més responsabilitat del nou govern. Home discret i mà dreta de Pedro Sánchez, guanya pes en el nou executiu i liderarà un superministeri que aglutina les competències de Presidència i Justícia amb la missió d’apagar tots els incendis que provocarà la llei d’amnistia a banda i banda del Congrés i també als jutjats. És una “persona per a tot” que tant negocia els indults dels independentistes com gestiona l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos o tanca una coalició de govern amb Podem. Sempre en silenci, sense estridències, i amb molt ofici.
Amb el seu nomenament, Pedro Sánchez envia un missatge clar: uneix el seu destí polític —el Ministeri de Presidència coordina l’acció de la resta de carteres— amb el de l’amnistia, ja que el govern espanyol l’haurà de defensar amb dents i ungles quan el Poder Judicial es revolti. El ministre serà l’encarregat de lidiar amb totes les queixes i protestes de jutges, fiscals i alts funcionaris de l’estat per la tramitació de la llei d’amnistia, però també serà l’encarregat de calmar els ànims quan l’independentisme es posi en peu de guerra per la lentitud dels tràmits o els entrebancs de la Justícia. Una tasca complicada que requerirà una feina d’orfebreria per mantenir tothom dins d’uns límits acceptables de decibels.
Advocat de formació, Bolaños va ser un dels grans valedors de Sánchez durant la crisi del PSOE de l’any 2016 i va ser un dels seus principals suports a les primàries del partit del 2017, quan el president espanyol va vèncer contra tot pronòstic la líder del PSOE andalús, Susana Díaz. El nou superministre va arribar a la Moncloa com a secretari general de la Presidència, sota l’allargada ombra d’Iván Redondo, cap de gabinet de Sánchez. Amb la sortida de Carmen Calvo i del mateix Redondo de l’executiu, Bolaños va assumir el Ministeri de Presidència a l’estiu del 2021. Des de llavors ha guanyat ascendència i pes polític a la Moncloa fins al punt de convertir-se en un membre imprescindible del nucli dur de Pedro Sánchez, que està format per María Jesús Montero (Hisenda), Fernando Grande-Marlaska (Interior), Margarita Robles (Defensa), José Manuel Albares (Exteriors), Teres Ribera (Transició Ecològica), Óscar Puente (Transports) i Luis Planas (Agricultura).
Company d’aventures de Pedro Sánchez, també comet errors
Nascut a Madrid el 1975, Bolaños és un home de partit acostumat a baixar al fang. Entre el 2008 i el 2017 va ser membre del Comitè Regional del PSOE de Madrid. El 2014 va ser nomenat coordinador de l’elaboració del nou reglament estatutari del partit i va ser llavors quan va conèixer Pedro Sánchez. Aquell mateix any, durant les festes del barri madrileny d’Aluche, Bolaños va coincidir amb l’actual secretari general del PSOE i es va oferir a ajudar-lo a lligar tota la part jurídica de la seva candidatura a les primàries. El que va ser un gest de bona fe d’un home de principis —Bolaños es va afiliar al PSOE després del Tamayazo— es va convertir en la primera pedra d’una relació estreta que els ha dut a la Moncloa.
Però no tot són victòries en el currículum de Bolaños. A banda de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que el ministre ha estat incapaç de tancar per l’ús tacticista que en fa el PP, un dels grans fracassos de Bolaños és la moció de censura a Múrcia. A principis del 2021, en plena crisi interna a Ciutadans, Bolaños va promoure mocions de censura a ajuntaments i comunitats autònomes per desgastar el PP i obligar-lo a trencar pactes de govern amb el partit taronja. Però la moció de Múrcia no només va ser un fracàs estrepitós, sinó que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va aprofitar la polèmica per convocar eleccions i va escombrar el PSOE aconseguint una majoria absoluta històrica.
