El fracàs de Jaume Guardiola en la seva demanda de moderació cap als grans partits espanyols dibuixa les fronteres polítiques de la 39a Reunió del Cercle d’Economia. El cap de l’oposició i president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, no ha pogut evitar mantenir la seva trinxera enfront de la que ocupa, cada cop amb més baionetes a l’alça, el president del govern espanyol Pedro Sánchez. Contra les demandes del club de la burgesia catalana, cada cop més amistós amb un possible Govern socialista a la Generalitat, el líder del PP ha continuat amb el “despoblament del centre polític” que acusen les elits barcelonines. Fora de la tribuna parlamentària, i davant un empresariat que, durant les primeres hores de les jornades, ha apreciat la moderació, Feijóo ha reiterat les acusacions cap a Sánchez de fer una política “radical, egoista i de to busca-raons”. “Jo no vinc a explicar una pel·lícula” ha ironitzat un agressiu líder de la dreta espanyola; contra una Moncloa a on diagnostica “decisions messiàniques, que suposen manipular la gent”. Destaca, en aquest àmbit, els bescantats cinc dies en els quals el cap de l’executiu estatal es va mantenir allunyat de la vida pública. “Si un directiu s’atura cinc dies per plantejar-se si paga la pena continuar, els accionistes no hi ofereixen cap bonus“, declara amb sorna.
Feijóo ha colpejat amb intensitat el govern espanyol durant els tres quarts d’hora de la seva ponència davant els empresaris. No només quant a mesures o xifres econòmiques: el popular s’ha remès a les pedres de toc discursives de la seva formació a Madrid. La “política aventurera” de Sánchez, acusa, és una “patologia greu” per a la supervivència de la vida pública espanyola. De fet, aprofundeix, el cap de l’executiu cerca “eliminar els contrapesos que té tota acció democràtica”. La malaltia, diagnostica, “no és un constipat”, i s’hauria enquistat al capdavant de les primeres institucions estatals. “Per a qui governa de forma egoista, la normalitat és l’anormalitat”, acusa; tot alertant que l’acció de Moncloa pensa en el futur en clau de conflicte. L’anormalitat, denuncia, sorgeix de l’aliança que fonamenta la investidura, amb la participació de l’independentisme i el sobiranisme basc: en aquest sentit, Feijóo ha sumat els partits catalans i bascos, així com Sumar, a les “forces polítiques amb grans incentius” per provocar, a parer seu, la inestabilitat que observa a les administracions estatals. Afina el tret, en aquest punt, contra la llei d’amnistia, “l’única” que genera consensos en la majoria parlamentària -tot ironitzant sobre les fallides Sánchez en qüestions com la llei del sól, retirada aquest dijous de la tribuna parlamentària-.
Les contradiccions entre Feijóo i Guardiola han estat diverses; i el 12-M n’ha plantejat una munió. Arran dels resultats de les darreres eleccions al Parlament, el líder del PP ha qüestionat clarament la preferència de les grans empreses pel que fa al llogater de Sant Jaume. El líder popular ha posat en dubte les matemàtiques de Salvador Illa: “El PSC té un 28% dels vots, set escons més que el segon partit; jo tenia un 33% i 16 escons més. Com es calcul·la això?”, etziba. En l’àmbit català, lluny d’afegir-se al relat del “gran canvi polític” que promou l’empresariat, el líder conservador ha alertat que l’independentisme està en retrocés, però no en fallida. En primer lloc, avisa que “una mala batuda no significa que, quan es tornin a llençar les xarxes, hi hagi més captura” -els partits del Procés, llegeix, estarien en un punt baix, però no en retirada-. En segon, afegeix els Comuns a la bossa de forces contràries al “constitucionalisme”. “Un partit que planteja un referèndum d’autodeterminació no sé si és independentista; quan jo em dedicava a la política autonòmica, sí que ho era”, continua.
Dubtes sobre el finançament
També xoca amb l’empresariat en l’àmbit del finançament autonòmic. Davant l’impuls a favor de la reforma del model -que ja comença a contemplar, fins i tot, la proposta singular del president de la Generalitat Pere Aragonès- Feijóo ha prioritzat acords sectorials, especialment centrats en l’assignació de fons al sistema estatal de salut. Canviï o no el format de distribució horitzontal, “sense un pacte pel sistema nacional de salut, el motor tornarà a gripar-se”. Reconeix, però, la mala situació econòmica en la qual l’actual repartiment de recursos deixa diversos territoris de l’Estat. En paraules del líder conservador, hi ha administracions “amb un deute que no podran pagar”. En aquesta categoria inclou Múrcia, el País Valencià i Catalunya; si bé s’afanya a ressaltar que només els dos primers estan “pitjor finançats” que l’entorn.
La lectura fiscal de Feijóo dubta, en aquest punt, de “l’ús” de l’autonomia financera que reclama Catalunya, amb un al·legat a favor del dúmping fiscal de Madrid o Andalusia. En aquest sentit, reclama a la Generalitat que “s’adapti al context” i compri la retirada impositiva de les comunitats del Partit Popular. Mantenir el gravamen a la riquesa “quan la resta el trauen, vol dir deslocalitzar renda”, sosté; en clara crítica, també, a impostos propis del Govern com el d’emissions o el d’aliments insalubres. “Els 11 impostos de la Generalitat són desincentivadors per als negocis que es puguin plantejar” al país, declara, en línia amb les posicions de Foment del Treball, entre altres actors del món del negoci.
El coet no vola
En línia amb les crítiques llançades a les decisions polítiques de Sánchez, Feijóo ha provat de desmentir el triomfalisme econòmic de Moncloa. El president popular ha estat meridià: “tots vostès saben que l’economia no va com un coet”. El conservador ha posat el focus en l’augment dels nivells d’endeutament arran de la pandèmia; així com a la caiguda progressiva de la renda per càpita, apel·lant a les prioritats que el Cercle va establir en la seva reunió del 2023. El preu de l’habitatge, l’augment de la pobresa laboral o l’escalada de la pressió fiscal -una acusació molt funcional davant les elits corporatives- són símptomes d’un retrocés en l’àmbit material que correlaciona, a parer del ponent, amb la inestabilitat institucional. “No crec que ni les famílies ni les empreses estiguin pas per tirar coets”, lamenta. També ha llançat dards enverinats cap al Govern d’Aragonès, acusant-lo d’una “asfíxia impositiva”; així com d’una absència de gestió dels recursos hídrics: “l’aigua és molt més important que obrir ambaixades”, comenta.
En l’àmbit empresarial, Feijóo ha fet especials esforços per evitar respondre la directa pregunta de Guardiola sobre la seva posició respecte de l’OPA hostil del BBVA al Sabadell. Si bé ha reconegut que el PP català hi està en contra, ell ha cridat a la “prudència”. A l’espera de les resolucions de les comissions nacionals del Mercat de Valors i dels Mercats i la Competència, el líder popular indica “raons” per pensar que la fusió té encaix tècnic al mercat espanyol, si bé ha triat mantenir-se en l’ambivalència. Una ambigüitat, val a dir, que també atribueix a l’acció de Moncloa: “el govern espanyol no ens ha informat de res”.
Portes obertes a Meloni
A minuts de l’inici de la campanya electoral de les eleccions europees del pròxim 9 de juny, l’empresariat català ha volgut qüestionar a Feijóo sobre la seva política d’aliances a l’Eurocambra. En línia amb la seva candidata a presidir la CE, Ursula Von der Leyen, el líder dels conservadors espanyols ha deixat la mà estesa cap a l’extrema dreta. Si bé ha rebutjat els pactes amb el final de l’eix ideològic -sense dir noms, sembla negar-se a parlar d’acords amb Identitat i Democràcia, el grup a Estrasburg que concentra Alternativa per Alemanya o la Lega de Salvini-, ha estat explícit en el reconeixement cap a la també ultra primera ministra italiana, Giorgia Meloni. A parer del cap de l’oposició, el plantejament de Fratelli d’Italia és “molt diferent” del dels reaccionaris al continent. “Trobem a Itàlia uns condicionants que ens fan ser més optimistes”, postil·la Feijóo, en clara indicació a una possible entesa cap a la dreta, amb Conservadors i Reformistes Europeus -agrupació on també consta Vox-. Ara bé, el soci prioritari continua sent l’Aliança Liberal, el partit d’Emmanuel Macron, en clar retrocés. “Treballem per tenir un gran resultat, i que els liberals puguin ser un bon complement proeuropeu”, prossegueix. En cas que no sigui possible, l’escepticisme comença a prendre volada.
