L’espanyolisme mediàtic i judicial s’activa contra EH Bildu durant els últims dies de campanya per a les eleccions al País Basc d’aquest 21 d’abril, on la formació abertzale, segons les enquestes, es troba en condicions de guanyar aquest diumenge i donar el sorpasso al PNB a les urnes. Davant aquesta possibilitat, s’ha activat la maquinària judicial, amb les diligències que ha obert l’Audiència Nacional, contra el líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, per investigar possibles vinculacions amb la mort del directiu de Michelin Luis Hergueta l’any 1980, i la mediàtica després d’una pregunta del presentador del programa Hora 25 de la SER, Aimar Bretos, al cap de llista de Bildu, Pello Otxandiano, sobre si ETA va ser “un grup terrorista”. Una pregunta que ha desencadenat la tempesta perfecta perquè l’espanyolisme posi cullerada en els comicis bascs per intentar frenar l’ascens de la formació abertzale.
Otxandiano va contestar que ETA va ser “un grup armat que pot tenir diverses consideracions” i, en aquest sentit, va exposar que “hi ha diferents punts de vista del que ha suposat els GAL o la violència de l’estat espanyol”, però va deixar clar que “afortunadament, ETA ja no existeix i podem afrontar el futur d’una manera més compartida, així com la memòria”. “La qüestió principal és diagnosticar com se superen els conflictes polítics i hem avançat molt”, va sentenciar el cap de llista de Bildu.
No obstant això, el no qualificar ETA de terrorista ha servit de munició els rivals. Per exemple, el candidat del PNB a lehendakari, Imanol Pradales, que ha afirmat que Euskadi es mereix un president “que condemni tota mena de violència”, també la d’ETA, i ha considerat que l’aspirant de Bildu de “no ha estat ni està a l’altura” perquè no reconeix “el mal injust causat per la banda terrorista”. També ho ha fet Eneko Andueza, cap de llista del PSE, que ha criticat “la covardia i la baixesa moral” d’Otxandiano. I, per descomptat el PP, que també ha aprofitat per carregar contra el PSOE.
El govern espanyol també ha sortit en tromba a criticar l’aspirant de Bildu a lehendakari. Ho ha fet a través de la portaveu i ministra d’Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, la ministra de Sanitat, Mónica García, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Àngel Víctor Torres, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente. Entre altres arguments, han qualificat les paraules de Pello Otxandiano de “negacionisme incompatible amb la democràcia”.
Disculpes d’Otxandiano
Aquest mateix dijous, el candidat d’EH Bildu a lehendakari s’ha tornat a pronunciar sobre aquest tema en una entrevista al canal TeleBilbao per aclarir que ell “entén el dolor de les víctimes d’ETA” i, a més, ha afegit que comprèn que les paraules hagin pogut “ferir la sensibilitat” d’algunes. Així mateix, ha aprofitat per demanar perdó a les víctimes, a qui ha mostrat un “respecte absolut” per a totes elles. Tot i això, ha afirmat que del que ell es penedeix és de no haver respost al periodista de la SER que cal “treure aquest tema del context electoral”, i ha criticat que s’hagi utilitzat el fantasma d’ETA en moltes campanyes electorals amb “ànim electoralista”.
Però les disculpes i les explicacions no han fet cessar les crítiques provinents de l’espanyolisme i el presentador i director del programa Al Rojo Vivo, Antonio García Ferreras, ha carregat contra el candidat de Bildu per aquestes paraules: “Error, segueixen sense aprovar l’assignatura ètica i moral”, i ha assenyalat que la formació abertzale no és capaç de “completar el recorregut ètic que Espanya, el País Basc i les víctimes es mereixen”.
Diligències obertes a Otegi
A banda d’aquesta polèmica per les declaracions d’Otxandiano, l’Audiència Nacional també ha pres protagonisme quan aquest dijous ha obert diligències contra Arnaldo Otegi per investigar possibles vinculacions amb la mort del directiu de Michelin Luis Hergueta l’any 1980. La decisió arriba a quatre dies dels comicis bascos i s’ha pres arran d’una querella de l’associació Dignitat i Justícia que, en un escrit conegut aquest dijous, demana investigar també l’exterrorista d’ETA José Aulestia. Segons diu la denúncia, Hergueta va ser atacat per tres joves a Vitòria. Un d’ells, agrega, va ser el responsable de disparar-li dos cops al cap, provocant-li unes lesions cerebrals que van causar-li la mort abans d’arribar a l’hospital.
