Les cases reials europees han pronunciat el seu tradicional missatge de Nadal amb la solemnitat que sovint acompanya les seves figures. Cada família apuntala les seves necessitats amb missatges acurats, finament planificats. Però amb diferències. A Espanya, el monarca espanyol va centrar-se en els afectats de la DANA, va oblidar-se de Catalunya –a diferència d’altres anys– i va demanar “serenitat” als partits per “protegir la convivència”. Hi ha monarques s’hi han estrenat, com el cas de Margarida de Dinamarca, i d’altres amb un bagatge històric important, com els Windsor del Regne Unit, s’han centrat més en les guerres i en el concepte de diversitat.
En el contingut trobem la primera diferència dels discursos de Felip VI i Carles III. La casa reial espanyola se centra en aspectes més interns, mentre que la reialesa britànica fa esment especial a les guerres que es viuen al Pròxim Orient i a l’Àfrica, on la corona encapçala diferents territoris de la Commonwealth. Els conflictes suposen “una amenaça diària per a la vida i el suport de tantes persones”, diu Carles III, que agraeix la feina de les ONG. En canvi, Felip VI, quan parla de política exterior ho fa sobretot per recalcar les potencialitats de la Unió Europea.
Des de l’immens Saló de Columnes del Palau Reial, el monarca espanyol centra gran part de la seva intervenció a parlar dels problemes de l’habitatge –en una mena d’intent de mediar entre els rendistes i els llogaters–, la immigració i la convivència política. En canvi, ignora la violència de gènere, que també ha marcat l’agenda del 2024.
Els matisos
D’altra banda, els dos missatges matisen de forma diferent el concepte de diversitat. El monarca espanyol avisa, en el seu discurs, que “les migracions, poden derivar, sense la gestió adequada, en tensions que erosionin la cohesió social”. Un fragment que ha servit a la premsa espanyola conservadora per titular les seves peces. Carles III apunta, en canvi, que “la diversitat de cultures, ètnies i creences és una fortalesa, no una debilitat”. Ho diu en resposta als disturbis que van esclatar al Regne Unit després de l’assassinat de tres nenes en un esdeveniment de la Taylor Swift.
El monarca anglès també recorda els sanitaris, amb un missatge especial per aquells que l’han tractat de la seva malaltia. A diferència dels anys de pandèmia, Felip VI no hi fa gaire esment. Això sí, recorda els “servidors públics” quan parla de les riades i té picades d’ullet als voluntaris que hi han ajudat.
Narratives molt diferents
Els aspectes formals també són diferents. Carles III opta per plànols sobretot curts, no hi ha rastre de la bandera britànica i parla poc més de cinc minuts. Felip VI apareix amb la bandera i la constitució darrera, opta per ensenyar un dels salons principals del Palau Reial –per commemorar els deu anys de regnat– i parla durant gairebé 15 minuts. La durada és, de fet, el que més sorprèn. La casa reial britànica difon un missatge d’uns deu minuts, dels quals quatre són per a un cor musical. Felip VI parla els gairebé 15 minuts de discurs, sense intercalar el seu monòleg amb imatges, com sí que fa Carles III.
