Els casos de corrupció que assetgen els principals partits polítics espanyols, ara amb el Partit Socialista esquitxat per l’escàndol Santos Cerdán, han tornat a cridar l’atenció de la Comissió Europea. Brussel·les ha dirigit retrets agres contra Espanya per la passivitat amb la qual les institucions s’enfronten a “l’alt risc de corrupció” al voltant del finançament de les formacions polítiques. L’alerta del govern comunitari es desprèn de l’informe anual sobre l’estat de dret, que dedica a cadascun dels països membres per analitzar la qualitat de les seves democràcies. En el cas espanyol, el principal greuge és l’absència d’un pla anticorrupció, en el qual, critiquen, la Moncloa “no ha començat a treballar”.
Enguany, la corrupció ha passat al primer pla de les crítiques de Brussel·les a Espanya. Abans, la renovació del Consell General del Poder Judicial acaparava els ulls de l’executiu comunitari; però el pacte que van fer servir PP i PSOE per tancar la crisi judicial va esborrar del mapa aquest greuge. Ara, amb el PSOE al punt de mira pels casos de corrupció vinculats als seus dos darrers secretaris d’Organització -Cerdan i l’exministre de Transports, José Luís Ábalos-, Europa gira la mirada cap al finançament dels partits polítics, un “àmbit d’alt risc” en el qual “no s’han pres mesures per reformar la legislació d’acord amb les recomanacions del tribunal de comptes”.
És a dir, malgrat que la Moncloa té indicacions clares per revisar les eines contra la corrupció al sistema polític, no s’ha mobilitzat per fer-hi els canvis necessaris. “La manca d’una estratègia unificada corre el perill de provocar la fragmentació i la supervisió ineficient de les mesures anticorrupció”, alerta l’informe europeu. Ho fa, a més, amb unes dades de percepció de la corrupció molt més elevades que a la resta del continent: segons Brussel·les, el 40% de les empreses espanyoles pensa que la corrupció els ha impedit guanyar algun tipus de contracte públic; mentre que la mitjana als països membres és del 25%.
Tebis amb l’amnistia
Entre altres qüestions, l’informe anual sobre la salut democràtica de l’Estat també apunta cap a la llei d’amnistia i la seva aplicació, si bé la CE ha decidit no mullar-se en excés en aquest àmbit. El document reconeix que la norma ha provocat una “gran controvèrsia”, però no fa cap valoració específica al respecte. Es limita, de fet, a constatar que la CE “ha estat avaluant la pertinència de la llei des de la perspectiva del dret de la Unió Europea, els aspectes de la qual són objecte de peticions prejudicials davant el TJUE”. L’any passat, cal recordar, sí que va deixar una crítica velada al procediment pel qual es va aprovar el text, apuntant que va ser “urgent, que permet només un període limitat de consultes”.
