El trencament del bloc de les dretes espanyolistes va provocar a mitjans d’any que el PSOE veiés una oportunitat de portar el Partit Popular a un hipotètic ‘centre’ de l’esfera política espanyola, i els dos grans partits espanyols van tancar al juny un gran acord d’estat per a la renovació del Consell General del Poder Judicial, que tenia el mandat caducat des de feia 5 anys i mig. Semblava que socialistes i populars apropaven postures per a arribar a acords en la línia clàssica del règim del 78, però en la segona part de l’any la crispació i la batalla política s’ha incrementat a les Corts espanyoles, on el PP rebutja presentar una moció de censura contra Sánchez, i ha fet el salt al terreny judicial. Els casos creuats entre els uns i els altres, que evidencia la crisi d’un sistema que es basava en el pacte amb alts i baixos entre les dues principals formacions espanyoles.
Enmig d’aquest serial hi ha el cas Koldo, que esquitxa l’exministre José Luis Ábalos, la investigació per tràfic d’influències contra Begoña Gómez, la dona de Sánchez, la causa per frau fiscal contra la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, i una altra causa conseqüència d’aquesta: la imputació del fiscal general de l’Estat Álvaro García Ortiz i la fiscal en cap provincial de Madrid Pilar Rodríguez per un delicte de revelació de secrets, després de la filtració contra la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Uns casos judicials que el PP es va encarregar de recordar a la darrera sessió plenària de l’any. El portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, va llegir una llista amb tots els noms que esquitxen el govern espanyol i que es troben immersos en una causa judicial. “Portaveu de delinqüents confessos”, li va replicar el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños.
El cas Koldo: el tret de sortida
El tret de sortida a aquest tsunami judicial entre el PP i el PSOE porta dos noms clau: el de José Luis Ábalos, exministre de Transports i ex número tres del PSOE, i el de Koldo García, el seu exassessor; però el blanc principal de les crítiques per part dels populars és Pedro Sánchez perquè consideren que Ábalos va ser fins al 2021 un càrrec de la seva màxima confiança. Tot es va iniciar el 10 d’octubre amb l’informe de l’UCO sobre el cas Koldo i les presumptes irregularitats en els contractes de material sanitari, la visita de la vicepresidenta veneçolana Delcy Rodríguez i l’adquisició de diversos béns immobles. En aquest document, la Guàrdia Civil apuntava al “paper rellevant i de responsabilitat” que hauria tingut l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, que va ser número dos del president del Govern, Pedro Sánchez. L‘aparició del nom del president espanyol a l’informe de l’UCO per les converses que mantenien Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l’empresari Víctor d’Aldama es va convertir en l’argument dels populars per exigir-ne la dimissió.
Amb l’esclat d’aquest cas, el PP va anar amb tot contra el PSOE i va presentar una querella per presumptes delictes de finançament il·legal, suborn i tràfic d’influències, a un cas que té com a protagonista l’exministre Ábalos, però l’Audiència Nacional va desestimar a l’octubre. Aquesta acusació va ser en el seu moment un dels punts importants de l’ofensiva judicial i política dels populars contra el seu rival polític, però basava la denúncia en publicacions periodístiques sobre un suposat lliurament de diners a canvi de favors polítics. El Suprem ha enviat un suplicatori al Congrés per poder enviar Ábalos, però aquest no res resoldrà abans de febrer i, com a conseqüència, el tribunal ha decidit deixar en suspens el ‘cas Koldo’ pel que respecta a l’exministre.
El cas de la parella d’Ayuso i el contraatac contra el fiscal general
Un altre cas que enfronta socialistes i populars és el cas de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, investigat per frau fiscal i falsedat documental en un jutjat de Madrid. Fa vuit mesos va esclatar la notícia del frau fiscal, un assumpte ben lligat per l’Agència Tributària, que va concloure que l’empresari havia defraudat 350.000 euros pels exercicis de l’Impost de Societats del 2020 i del 2021, i un problema polític per a la presidenta de la Comunitat Madrid, però passat aquest temps el cas ha virat el centre d’atenció cap al futur legal i polític d’altres persones arran de la filtració dels correus sobre la proposta d’un pacte de conformitat de l’advocat de González Amador. Concretament, la imputació del fiscal general de l’Estat Álvaro García Ortiz i la fiscal en cap provincial de Madrid Pilar Rodríguez per un delicte de revelació de secrets va ser aprofitada pels populars per carregar, de nou, contra Pedro Sánchez.
El jutge del Suprem, Manuel Marchena, va prendre la decisió d’investigar-los, però qui va a totes, esperonada pel seu cap de gabinet, és la presidenta madrilenya. Ayuso i el seu equip, que presenten l’empresari com una víctima d’una trama de conspiració del PSOE, exigeixen la dimissió de García Ortiz, però també la de Pedro Sánchez, que ha sortit en defensa del fiscal general de l’estat després que la Guàrdia Civil no ha trobat cap missatge al telèfon mòbil els dies que s’investiga la filtració. “No hi ha cap missatge que provi aquesta acusació tan greu que han fet mitjans i partits polítics de l’oposició a la reputació del Fiscal General de l’Estat. Qui demanarà disculpes? Qui demanarà perdó al Fiscal General”, va etzibar Sánchez, que en altres ocasions s’ha defensat demanant la dimissió d’Isabel Díaz Ayuso per actuar amb l’objectiu de protegir la seva parella, que va admetre haver comès diversos delictes en els correus que s’investiguen.
“La infàmia i l’acusació sense proves no poden ser de franc”, va sentenciar el president espanyol en el darrer capítol d’aquest serial que no està tancat, perquè el Jutjat de Primera Instància número 98 de Madrid ha citat el president espanyol a un acte de conciliació el pròxim 12 de febrer per la demanda presentada per la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid. González Amador li ha posat una demanda per vulneració al dret a l’honor per haver-li dit “delinqüent confés” i li reclama 100.000 euros d’indemnització. Sánchez no té obligació de comparèixer personalment a l’acte de conciliació, i pot delegar la seva representació a l’Advocacia de l’Estat, però, en canvi, si opta per no conciliar la parella d’Ayuso podrà decidir si continua amb la demanda interposada o recorre a la via penal amb una querella per injúries i calúmnies.
La causa contra la dona de Sánchez i el seu germà
Una altra causa que la dreta fa servir per carregar contra el president espanyol és la que porta el jutge Juan Carlos Peinado, que investiga Begoña Gómez. Malgrat que l’executiu espanyol negui que la causa tingui fonaments i contraataqués amb una querella de l’Advocacia de l’Estat contra el jutge, aquesta no va ser admesa. Així, la dona del cap de l’executiu espanyol, investigada per tràfic d’influències, corrupció als negocis, apropiació indeguda i intrusisme, ja va declarar davant el jutge per la seva relació amb la Universitat Complutense de Madrid i va negar que fos contractada per l’Institut d’Empresa per la seva condició de dona de Pedro Sánchez, atès que el 2017 -quan va ser contactada- aquest encara no era president del govern espanyol.
Tanmateix, el PP no ha deixat passar l’ocasió i en la darrera sessió plenària de l’any, celebrada la mateixa setmana de la declaració de Gómez davant el jutge, i va acusar la portaveu de l’executiu espanyol, Pilar Alegría, de fer servir la roda de premsa posterior al Consell de Ministres per fer d’“advocada defensora” de la dona del president del govern espanyol. El govern espanyol, per la seva banda, acusa els populars de beneficiar-se de les “mentides” que difonen organitzacions ultres i que només persegueixen l’atac contra “polítics progressistes honrats i les seves famílies”. En definitiva, que els socialistes acusen els populars d'”estar en mans d’ultradretans que propaguen mentides”.
Un altre familiar del president espanyol que està immers en un altre procés judicial és el seu germà David Sánchez. El sindicat Manos Limpias el va denunciar per un delicte contra la Hisenda Pública, malversació de fons públics i frau, al·legant que estava cobrant sense “sense assistir al seu lloc de treball” i que resideix a Portugal per estalviar-se impostos, i el Jutjat d’Instrucció número 3 de Badajoz l’ha citat com a investigat amb vuit persones més per presumptes irregularitats en la seva contractació a la Diputació de Badajoz el 2017. Una decisió que la defensa de Sánchez ha recorregut, donant suport així a l’apel·lació prèvia de la fiscalia que qüestionava la manca de concreció dels indicis en què es basa la imputació.
