De moment, no hi ha notícies sobre la possibilitat que el president a l’exili Carles Puigdemont tingui un escorta dels Mossos d’Esquadra. Des del departament d’Interior asseguren que el ministeri encara no els ha traslladat cap resposta després de la petició oficial que va fer el conseller del ram. Joan Ignasi Elena, el passat 14 de novembre. El silenci cap a la conselleria també s’ha traslladat al Congrés de Diputats, on el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a través d’una resposta parlamentària al grup del Partit Popular, ha assenyalat que no pot oferir cap informació perquè és, senzillament, “secret” d’Estat.
Fins ara, el ministeri es limitava a dilatar la resposta oficial al·legant que estava esperant un informe de l’Advocacia de l’Estat. Un informe que ja fa tres mesos que s’està elaborant sense cap resposta concreta. De tota manera, fonts d’Interior apunten que esperen a donar resposta un cop s’hagi aprovat la llei d’amnistia per desbrossar el camí legal. Per la seva banda, fonts dels Mossos d’Esquadra asseguren a El Món que ja s’ha preparat quin dispositiu de seguretat i protecció personal podria tenir el president. Si bé en principi era un servei de quatre efectius per cada 24 hores, finalment es reduiria a tres. De tota manera, encara s’haurien d’especificar les condicions salarials i de bestretes per als integrants de la càpsula de protecció.
La petició d’adjudicar escorta de Puigdemont fa temps que s’arrossega. De fet, el conseller Miquel Buch i posteriorment Miquel Sàmper es van esgargamellar reclamant la possibilitat de poder disposar d’un escorta perquè la seguretat i la integritat del president a l’exili, fins i tot com a eurodiputat, podria veure’s compromesa. Al capdavall, la policia flamenca fa controls indirectes i no invasius per garantir la seva seguretat, igual que la Policia Nacional Francesa o la Gendarmerie en els seus desplaçaments a la Catalunya Nord. Precisament, Miquel Buch va ser condemnat el passat mes de setembre acusat d’haver contractat com a càrrec de confiança el sergent dels Mossos Lluís Escolà per tal que, en realitat, fes tasques de protecció del president a l’exili. Una sentència per prevaricació i malversació duríssima amb la qual li feien pagar al mosso haver ajudat a marxar a l’exili al president amb l‘operació Mazda.
“Posaria en risc la seguretat del protegit”
En la resposta parlamentària, del passat 12 de febrer i a la qual ha tingut accés El Món, Marlaska respon a les diputades María Jesús Moro i Ana Belén Vázquez, totes dues del PP, que s’està a l’espera dels informes dels lletrats de l’Estat. Un document que ha de valorar “l’adequació a l’ordenament jurídic de la sol·licitud esmentada i, si escau, el cos policial competent per dur-la a terme”. En aquest sentit, el cos policial serien els Mossos d’Esquadra.
Ara bé, el mateix document destaca que la informació sobre un possible servei d’escorta al president és un “objecte d’un accés restringit i limitat a personal autoritzat” amb el benentès que pot “afectar la seguretat i la defensa de l’Estat”. Una dada que “determina la seva classificació com a Secret o Reservat”, en nomenclatura de la llei de Secrets Oficials 9/1968 de 5 d’abril.
“Cal assenyalar”, afegeix el document, “que l’Acord del Consell de Ministres de 28 de novembre del 1986, ampliat per Acords de 17 de març i 29 de juliol del 1994, atorga el caràcter de Reservat a aquella informació relativa a les plantilles de personal i mitjans i equip de les Unitats”. “Per aquest motiu, la difusió de la informació sol·licitada revelaria dades sobre capacitats i dimensionament de les plantilles destinades a les comeses de protecció, posant en risc la seguretat del protegit i dels mateixos agents, perjudicant, amb això, els interessos de la seguretat pública”, conclou el ministeri.
